7 de març de 2007

El "mètode Rojo"

Només falten hores per a que comenci la temporada catalana de cros i molts atletes ja troben a faltar a l’entrenador Gregorio Rojo. Aquest home, ex atleta i entrenador de grans corredors de renom internacional, morí a l’edat de 86 anys el passat 8 de Març. Amb la seva mort tot el panorama atlètic ha canviat. Tant a nivell nacional com a nivell estatal es nota l’absència de qui va formar a Martín Fiz, José Manuel Abascal o al mig fondista català, Reyes Estévez, entre d’altres. Ja sigui pels seus comentaris, pels seus consells o fins i tot per la seva mirada, que molts trobaran un buit quan atravessin la línea de meta.

Gregorio Rojo, és una de les figures llegendàries de l’atletisme espanyol i català, nascut al poble burgalès de Villalomez l’any 1920 , emigrat a Barcelona l’any 1939 per a fer el servei militar, on posteriorment es casà i creà una família. Gregorio Rojo es va acomiadar deixant un palmarès quasi inigualable; sis victòries a la cursa barcelonina de la Jean Bouin, una participació l’any 1948 a les proves dels 10.000m lliços als Jocs de Londres, i cinc títols de campió d’Espanya a les proves de 1.500, 5.000 i 10.000 metres en pista a l’aire lliure.

Molts, com l’ex maratonià Martín Fiz, han descrit a Rojo com “l’avi savi que ha sabut ensenyar el camí de l’èxit als seus deixebles”. El treball poc reconegut econòmicament, la implicació personal i el seu mètode de treball dins i fora la pista han fet que tots els atletes que han conegut a Gregorio Rojo com a entrenador ,l’hagin acabat veient com un segon pare, i més tard com un segon avi. Per a molts, el “myster” o “el abuelo” (així és com l’anomenaven la majoria dels atletes que va entrenar) ha estat un element cabdal en la formació com a esportista i com a persona.

Podríem dir que Gregorio Rojo ha format escola, sí sí, el seu mètode d’entrenament és copiat per a molts altres especialistes en fons. Rodatges llargs, sèries de velocitat curtes complementades amb pujades i diagonals després del rodatge, són elements indispensables per al que diríem que és el “mètode Rojo”. El que pocs podran oferir de la mateixa manera que ho feia en Gregorio és la combinació d’experiència amb coneixement tècnic. En fi, el que podríem anomenar com a un mètode d’entrenament humanista.

Sis mesos després de la mort d’en Gregorio, ens seguim recordant de qui va ser, ex-atleta i entrenador de persones.