7 de març de 2007

La veritable nota trista...

Seguint parlant de notes tristes, i deixant de banda la presidència del senyor Montilla a la Generalitat catalana, cal recordar-li a la senyora Garcia que; inadaptat és qui no s’avé a certes condicions o circumstàncies. Així doncs, partint d’aquesta definició fa falta obrir els ulls i observar la integració dels que van venir, i dels que van venint.
La defensa camuflada d’uns ideals espanyolistes, per part d’un partit com el de Ciutadans, que ataquen directament els fonaments d’un país com el nostre, demostra l’acceptació total de les normes democràtiques per part de la nació catalana, ja que amb trenta anys de democràcia hem après a donar veu a tothom, encara que siguin reductes marginals com Ciutadans. Segueixo pensant que és inadmissible que alguns dels immigrants espanyols arribats fa més de quaranta anys, encara no hagin fet el mínim esforç per aprendre la llengua autòctona del nostre país. Ningú no pot negar, que els forasters espanyols van arribar al nostra país portant molts elements culturals com és la seva pròpia llengua,el castellà. No estic dient en cap moment que no haguem d’acceptar la influència cultural dels països veïns com són França i Espanya. El que cal solucionar és la integració de tots els nou i vell vinguts i pensar en una nació trilingüe on anglès, castellà i català es dominin i puguin conviure.
Per últim recalcar a la senyora Garcia que no era la meva intenció faltar-li el respecte i que no entenc a qui es refereix quan, en la seva carta, esmenta que “una nota trista és que encara es consideri l’intel·lectual un criminal”. Algun agosarat ha titllat de criminals als inadaptats dels Ciutadans?

(Resposta a la carta publicada per Irene Garcia al Tot Sant Cugat després de les eleccions autonòmiques)