16 de maig del 2007

La dispersió proporciona la victòria

Les coses dolentes mai perduren, per a molts podria ser un universal...potser un tant optimista però la majoria de cops cert. Tan si val si ho és, el cas és que un exemple recent és el del partit anti-nacionalista conegut com el partit dels Ciutadans (C’s). Aquest grup mentider va néixer hereu de la demagògia més casposa i d’una realitat que fins ara no havíem parat atenció, estic parlant de la nostra convivència amb persones inadaptades que majoritàriament provenen del país veí però que disposen del mateix passaport que nosaltres. On vull anar a parar és que per fi bones notícies atresoren les nostres oïdes, avui mateix s’ha sabut que el secretari general de Ciutadans, l’anti català Antonio Robles, ha explicat que s’està plantejant la possibilitat de deixar el seu càrrec al partit. Immediatament després de les declaracions d’aquest “mil homes”, ha anat a parlar Mario Acosta, coordinador de la federació de C’s a Andalusia, aquest en qüestió ha estat menys viu i ha declarat que al partit s’hi han destapat “irregularitats”. Bé dic jo! Es veu que el líder xarnego, Albert Rivera, s’ha enfrontat amb Robles per “disputes de poder”dins el partit,segons Acosta, i això ha generat que el partit és dividís uns a favor de Robles i els altres de Rivera.
Si busquem la part positiva de la qüestió podem dir que una divisió d’aquest partit ens aniria bé ja que minimitzaria un grup electoral format pel pitjor dels socialistes i el pitjor dels populars. La dispersió de l’enemic sempre ha estat un objectiu i una estratègia per aconseguir la victòria. Camps ho sap, i a València tornarà a guanyar el PP.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ullviu ! vigila els comentaris.

Anònim ha dit...

Hola Lluis. Dos coses. A Valencia el Camps potser guanyarà, però no per dividir, sinó per haver fagocitat la ultradreta valenciana dins del PP.
I dos, jo soc xarnego (el meu pare es de fora)així que quan parles despectivament dels xarnegos em dol. Crec que Catalunya és com és per la feina feta pels de dins i pels que han vingut de fora i han fet més que molts catalanets de barretina. Queixar-se dels de fora de forma generalitzada és racisme, per no anomenar-ho de forma més contundent.

Lluís Feliu, Periodista ha dit...

Hola Xesco, quan parlo de "xarnego" no ho faig referint-me al "xarnego" de diccionari sinó a l'estereotip, aquell que ve de fora o és fill d'immigrants i no vol formar part de la realitat catalana.No em considero racista, simplement em queixo de la gent de fora que no vol integrar-se o que vol imposar quelcom forani.
Gràcies pel comentari.
Una abraçada, i esperem que foteu fora de la Generalitat en Camps i tota la colla de blaveros que el segueixen!