8 de gener de 2009

Vides separades

A vegades la vida pot semblar molt dura, comences un llarg camí amb una persona i arriba un moment que t’has de plantejar què fer. Pots entrar a la roda i no plantejar-te el futur però tard o d’hora sortiràs del cercle i hauràs de decidir si vols tornar a entrar. Si entres hauràs d’estar convençut que vas a per totes, però si no entres t’enfrontaràs, de ben segur, a un cúmul d’experiències difícils però que et podran portar a un final més feliç.

Quan comences una relació ho fas per què estàs convençut que el futur serà millor que el present, creieu que junts podreu canviar el món, mires endavant i agafes embranzida pensant que el món és teu. Però quan dubtes i veus que el temps passa, sempre és millor apagar, marxar i buscar una nova via.

Sempre és millor marxar quan les coses han anat bé, el record és bonic i aquella mateixa persona la guanyes d’una altra manera. Algú va dir un dia que l’amor s’acaba però l’amistat dura per sempre.Quan et separes d’una persona que estimes tot pot semblar molt fosc, però la vida és curta i al món hem vingut a ser feliços. Sigues valent i lluita sempre per a completar les teves fites, recorda-ho sempre.

A Catalunya estem vivint un segon tripartit de color vermell, el idil·li podia donar esperances als més romàntics, però la crua realitat ha estat una altra i ara esperem que els de color groc sàpiguen decidir i marxar cap al taronja, un color d’esperança que ens portarà cap a un camí de felicitat.