14 d’abril de 2009

Sortir de Catalunya com a català

Hi ha qui quan surt del país s’oblida del que predica quan està a casa. Hi ha molts nacionalistes que quan viatgen i surten fora es rendeixen i obliden que són catalans. Altres en canvi mai no obliden i aprofiten la distància per a internacionalitzar la causa.

Aquesta Setmana Santa he viatjat a la Xina amb una petita colla de catalans, entre ells grans nacionalistes que han aprofitat per explicar fora el que passa a casa. Tots els detalls sumen i són importantíssim per fer conèixer el que passa a Catalunya.

Mentre aquest grup de catalans entrava a Hong Kong i a Macao omplint els papers d’immigració, un català es venia al govern de Zapatero. Els turistes escrivien “nacionalitat catalana” al full d’immigració, s’arriscaven a no poder entrar al país i perdre les seves vacances, però per què autoretallar l’Estatut si més del 90% dels catalans identifiquen Catalunya com a nació?

Així ho van fer, amb un passaport imposat, granatós i espanyol, van apostar per Catalunya i només aquest fet els va fer feliços. Mentre tant l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans signava un contracte amb Espanya per tal de fer-se càrrec de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del ministeri de cultura espanyol.

Amb aquest contracte Guardans es venia a Espanya, donava l’esquena a Catalunya i estenia la mà a qui malament gestiona els nostres diners. És trist que en Guardans treballi per a Espanya, però no és trist que en temps de crisi econòmica un pare de família accepti una feina adversa.

El que és penós, brut i trist és que Zapatero aprofiti que Guardans no té bona relació amb CiU, no tornarà a repetir a les llistes europees, i empri el ministeri de cultura del seu país per atacar a Convergència i Unió. Si Zapatero volia proximitat amb la federació el que se li ha de donar és esquena i puntada de peu.

Article publicat al Diari AVUI el 16 d'abril

2 comentaris:

Ristol ha dit...

Bones Lluís!

Totalment d'acord amb el que dius! ;)

És molt fort en com ha acabat tot plegat al voltant de l'Ignasi Guardans.

Com una persona que encara és membre de la direcció de CDC es passa a ocupar un alt càrrec del Gobierno del Estado? A tals límits arriba la rancúnia?

Però encara hi han moltes altres coses. Serà alt càrrec d'un ministeri, el de Cultura, en què CiU aposta per la supressió del ministeri perquè les competències de cultura estan transferides a les CC.AA. i no s'entén el seu funcionament. Ell havia estat diputat de CiU a Madrid i va votar a favor de la supressió, i ara fa el contrari, no s'entén!

Tampoc s'entén com entra dins un ministeri en què la titular, González-Sinde, va recolzar el famós Manifiesto por la Lengua Común.

Ignasi Guardans vol predicar amb l'exemple, el sempre controvertit i contradictori Francesc Cambó, el seu avi.

Et seguiré llegint Lluís! ;) I a veure si algun dia ens trobem de festeta eh! jajaja

Conxita ha dit...

Hola Lluís, jo també estic d'acord amb tu. Un cop més, veiem un trist exemple de joc brut, de com l'afany de poder pot més que qualsevol sentiment o ideologia. Ho vaig llegir fa poc en un llibre: a Espanya, GOVERNAR ÉS DURAR i aquest fi justifica tots els mitjans! Felicitats per l'article!