20 d’abril de 2009

Trepitjar fort és la decisió encertada

En temps d’inestabilitat cal prémer el que tens i trepitjar fort. Molts artistes creuen que en els períodes de crisi és quan més creativitat hi ha en el seu entorn. En períodes de crisi econòmica és, segons el meu parer, quan més evolució ideològica hi ha en un país.

La penosa relació entre Espanya i Catalunya avui està sacsejant les bases de molts partits polítics, molts ciutadans que fins avui vivien orfes de representació comencen a veure escletxes de llum que defineixen un futur millor.

Les negociacions pel finançament del nostre país han deixat clar el respecte que ens té Espanya, aquest fet està servint per a que la classe política del Principat es reposicioni i agafi embranzida per a la propera cursa electoral del 2010.

Amb el naixement de nous partits sobiranistes, l’oxigenació dels ja existents i els canvis d’enfoc en segons quins temes, Catalunya viurà una renaixença esglaonada d’un sentiment de catalanitat vertebrat pel concepte de dignitat. Només cal doncs que tinguem clar un horitzó i que hi anem tots a una.

14 comentaris:

Conxita ha dit...

Llistes obertes i que escullin els ciutadans els candidats, no els partits polítics. Aquesta és l'autèntica oxigenació, el que ens permetrà tirar endavant. Si la gent pogués escollir no tindríem Montilla de president ni Saura estaria a la Conselleria d'Interior, Puigcercós i Carod no serien a la cúpula d'ERC. Ara no estem en democràcia, això és una partitocràcia o dictadura de partits. Els que manen no volen perdre el poder, aquesta és la seva principal prioritat i no Catalunya ni els catalans.

Oscar Casanova McClure ha dit...

Tornaré a dir el que vaig dir amb el debat sobre l'article sobre les eleccions a Euskadi:
que a Catalunya governi un tripartit no és cap dictadura: és el resultat d'un procés estrictament democràtic i legal. Ningú pot dir que se senti enganyat, perquè després de 2'5 anys del primer tripartit, TOTHOM sabia que si els 3 partits tornaven a sumar prou, formarien novament govern.
Si algú no ho veia venir, que aixequi la mà!
Fent l'analogia a el que deia sobre les eleccions basques, les eleccions catalanes les va guanyar el CIU perquè va ser el partit més votat, i això no ho ha negat ningú. Però la confusió és creure que quan votes estàs escollint un president (tot i que tots ho tenim així al cap quan anem a les urnes) si no que estem votant per un PARLAMENT, estem votant perquè un partit aconsegueixi el màxim número d'escons possible, és a dir, tingui més força política, i després utilitzi la seva força política per aconseguir allò que creu que és bo pel país.
I es clar que no volen perdre poder! Què han de voler si no?! Els partits preferirien governar en solitari, però si això no és possible, agafen la part de poder que poden. Si no perquè coi es presenten a les eleccions?! per no tenir poder?
Perquè va aliar-se CIU amb el PP no fa tants anys? Doncs per tenir una mica més de poder!
De vegades hom oblida quina és la principal finalitat de les eleccions!

Conxita ha dit...

Oscar, estic d'acord amb tot el que dius. Evidentment, el tripijoc del tripartit (un fracàs en tota regla) és legal, legítim i democràtic. Això no treu que tenim un sistema rígid. Els partits són càpsules hermètiques, en les quals no es permet entrar tothom ni tothom té les mateixes opcions per guanyar posicions i prosperar. Si les llistes fossin obertes i els ciutadans poguessin escollir els candidats, seria un sistema més democràtic ¿estem d'acord?

Lluís Feliu ha dit...

No sé que seria d'aquest blog sense la vostra col·laboració, moltes gràcies als dos!

Oscar Casanova McClure ha dit...

Estem d'acord, si.

El meu comentari es el mateix que ja he fet al debat d'altres articles: en aquests debats que tenim, hom tendeix a vincular temes que, tot i que si que estan relacionats, no estan directament vinculats dins del debat en questio, m'explico?

Que el sistema democratic que tenim a Espanya i Catalunya sigui rigid, no esta vinculat a que el govern tripartit sigui (segons tu) un fracas.
I si us plau, abans de dir "si poguessim escollir els candidats, el nostre govern seria bo", abans d'aixo recordem que als EEUU ja es fa aixo d'escollir els candidats, i van tenir 8 anys de govern Bush, que aixo si que va ser un fracas en tota regla!.
Nomes demano que debatem un tema a la vegada.

Conxita ha dit...

No comparem els EEUU amb Catalunya, si us plau! A veure qui és que barreja temes! Allà també manen sempre les mateixes famílies. De sistema obert i democràtic, res de res. El tripartit és un fracàs perquè és un campi qui pugui. Hi ha divisions internes en els mateixos partits i, a sobre, estan condemnats a entendre's entre ells. Un desastre. Ara bé, si a les properes eleccions els ciutadans poguéssim decidir quin candidat volem de cada partit, aleshores a tots aquests cacics se'ls posaria el cul ben apretadet. Potser així pencarien una mica pel país. Fora Puigcercós i Carod, fora Saura, fora Montilla...i a CiU, una bona neteja a la cúpula, tampoc faria cap mal.

Manuel ha dit...

Las uniones entre partidos para llegar a controlar el gobierno de un país o de una CCAA a veces gusta y aveces no gusta, y es totalmente legal y democrático. Qué estaría bien hacer un sistema de segunda ronda o un sistema dentro de los partidos para escoger al candidato, pues sí, pero es lo que hay. Y no solo a pasado aquí en Cataluña, si no que también pasó en Galicia, en Baleares, ahora en el País Vasco...
Y algunos me han gustado y otros no. Así es la democracia.

Oscar Casanova McClure ha dit...

Conxita, clar que podem parlar dels EEUU! Esteu reclamant un sistema obert on primer s'escullen els candidats, i després esculls el partit, no? Doncs això mateix fan als EEUU.
Que dius? Que tot i així el sistema no funciona? Vaja! Doncs perquè aquest sistema tampoc és perfecte! Crec que ja vaig dir-ho, però com va dir en Churchill, "la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics", i podem polir-lo tant com volguem que sempre hi haurà gent que es mou per interessos personals, famílies compartint poder (Bush, Clinton, Maragall, Pujol...).

M'ha agradat la frase "estan condemnats a entendre's entre ells". És genial! No podries haver descrit millor la meravella del sistema democràtic! Persones amb idees diferents, propostes diferents, representants de diferents parts de la societat decideixen apropar les seves idees i treure una idea comuna, que intenti satisfer les necessitats i desitjos de la part més amplia possible de la societat!
Gràcies per dir una cosa tant maca!

Anònim ha dit...

Estic més d' acord amb el que diu la Conxita i no l'Óscar.La democràcia és el millor sistema polític que hi ha ara per ara,però si s´aplica de forma honesta.
A casa nostra no ho han fet bé,un grup de partits minoritaris,que la majoria de catalans no varem votar resulta que son ells ara qui porten el país,com a catala penso que els nostres gobernants pensen més amb manar i omplirse les butxaques que amb Catalunya,per tant Óscar penso que aquesta democràcía és un estafa.

Oscar Casanova McClure ha dit...

"que la majoria de catalans no varem votar" !
Pero com que no? Sumen mes del 50% dels vots, no? Doncs per tant, la majoria dels catalans SI els va votat!
Quan comencareu a entendre que en aquests sistema democratic no mana el partit que rep mes vots, si no que hom vota per un parlament i despres aquest parlament escull un president!
CiU tambe va rebre suport d'altres partits, pero quan son els altres partits que es donen suport entre ells, el sistema es antidemocratic!

S'ha de saber guanyar, i saber perdre...

Sergi ha dit...

Estic totalment d'acord amb l'Oscar. els tres partits que estan al govern sumen la majoria, per tant estan representant a la majoria dels catalans. Un altre tema és que hi estiguem d'acord o no... jo personalment no n'estic, i no m'agrada el govern que tenim, però és el que hi ha, i s'ha de respectar la democracia.
El mateix ha passat al Pais Basc.... a veurem si ells respecten o no el que ha sortit elegit.

Lluís Feliu ha dit...

No crec que sigui anti-democràtic formar un tripartit a Catalunya o un "super" pacte anti natura a Euskadi. Però tinc clar que aquest és el fet que demostra que cap democràcia és perfecte.

Els pactes de perdedors només tenen un destí, i és seguir perdent.

Conxita ha dit...

Oscar, estan condemnats a entrendre's, si. Però hi ha maneres i maneres. Trobo patètic que es traïcionin dins del mateix partit, que cadascú tiri per allà on li dóna la gana, sense respectar un projecte comú de país. N'espero més del govern de Catalunya, què vols que et digui. Sento vergonya aliena quan s'insulten, obren ambaixades absurdes i es dediquen a les seves intrigues petites i mesquines. Aquest succedani de democràcia no em serveix, ho sento molt!
No sé si tens presents unes butlletes en les quals, per a cada partit, pots marcar amb una creueta al candidat. No sé si saps que un partit podria obrir-se a nous ciutadans i permetre que, si són competents i honrats, vagin guanyant protagonisme. Tot això no passa perquè preval el "llepaculisme" i els interessos partidistes més que les persones comptetents, intel·ligents i preparades que estimen Catalunya i els catalans.

mt ha dit...

Conxita ,llàstima que som pocs catalans els que pensem com tú.El Segi té raò i continuo dien al Oscar que el teu mon sería idílic si fos un mon de idees i pensament,no un mon de persones.