1 de juny de 2009

Europees, quin pal!

Ara jo, ara tu, jo sí, l’altre no, ell és lleig, jo sóc maco, si ve ell jo m’amago però si vinc jo ell no ve, pròxima estació, ara sí... Cansats de ser testimonis d’aquesta trista política on la campanya és el pur desprestigi i on sembla que els polítics treballin només un mes cada quatre anys, entrem ja a l’última setmana de calvari europeu.

La situació política catalana deixa molt clar que qui millor pot defensar els nostres interessos a Europa és o ERC o CiU, però està clar també que només descartant votarem a uns o als altres.

Al nostre país l’abstenció creix i els polítics es lamenten sempre després dels resultats. Nosaltres, el votants ja ens podem lamentar abans d’anar a votar. Amb les penoses campanyes electorals i els blocs informatius que imposen a la televisió pública dóna ganes d’apretar a córrer i oblidar-se d’anar a votar.

Esperem però que la gent tingui paciència, almenys un any més ja que no serà fins a les properes eleccions autonòmiques que per primera vegada podrem votar una opció regeneracionista, un nou partit que es presentarà al Parlament amb la intenció d’unir a tots els independentistes.
Reagrupament no només pretén unir tots els sobiranistes que avui s’hi declaren sinó que pretén obrir els ulls a tots els catalans i mostrar que l’Estat propi és la millor via.

Quan els votants del PP a Catalunya es decantin per Reagrupament serà quan podrem dir que el projecte de RCat ha triomfat.

1 comentari:

María ha dit...

¡Todos a votar!