28 de juliol de 2009

Ressaca de l'incendi d'Horta de Sant Joan

Després d’un incendi devastador com el d’Horta de Sant Joan tot queda molt tocat. Tant el bosc com la població trigaran a recuperar-se, necessitaran temps per a que la memòria refaci l’ensurt de la mateixa manera que el bosc reneixi una altra vegada.

Un dia després de l’incendi als carrers d’Horta de Sant Joan no hi havia ningú. A la llunyania encara s’hi podien veure els bombers remullant el sòl cremat i atents per atacar si les flames revifaven. Mentre el vent calent, que rosava els quaranta graus, se’ns englotia sense pietat.

Pels carrerons no es trobava cap persona, a l’església del poble però, allà ben fosca, fresca i amb una dotzena de persones resant devotament, es podien trobar hortolans. Els carrers dessolats contrastaven amb els bars del centre on la presència dels periodistes es feia palesa en la immediatesa, micròfons, llibretes plenes de gargots, entrevistes, cotxes amb logotips d’emissores, ràdios, televisions i molta presència policial eren l’evidència que la notícia estava allà.

En mig d’aquell estat d’emergència la campanya ecologista del poble contra els molins de vent quedava vent muda, eren moments de ressaca, moments de reflexió per pensar únicament en els bombers que van entregar la vida treballant, en com evitar possibles incendis i si s’escau, com aturar-los.