5 d’octubre del 2009

Aquest no és el nostre camí

El govern espanyol s’obstina en dir que l’evolució de l’atur demostra que “anem en bona direcció” mentre Catalunya es converteix en la segona comunitat que ha patit un augment més gran d’aturats el darrer mes de setembre, després d’Andalusia, i assoleix un augment del 50% de desocupats en només un any.

María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera del govern espanyol, no baixa del burro i diu que “les dades de l’atur són dolentes, però millors que les de fa un any”. Persisteix en l’intent de conservar la cadira i ho remata dient que el govern espanyol “va per bon camí” en la lluita per combatre la crisi.

Espanya potser es pot creure a la vicepresidenta però els catalans no. En només un mes Catalunya ha patit un augment de més de 12.000 persones desocupades i el total de persones apuntades al Servei d’Ocupació ja arriba a 531.352 persones.

D’altra banda, la secretària general d’Ocupació espanyola, Maravillas Rojo, diposita la seva confiança en la recuperació econòmica internacional. Rojo creu que és “una condició indispensable per a la millora de l’ocupació”... però nosaltres, els catalans no hem d’esperar res de ningú.

Ni Zapatero ni Rajoy ens trauran de la nostra crisi. Avui hem de ser conscients que d’aquest temps de penúries n’hem de sortir sols, amb empenta, creativitat i molta il·lusió. El primer pas però és anar pel bon camí, i la direcció és tenir clar que Espanya ens pren cada any el 10% del PIB, el que equival a 60 milions d’euros al dia o 3.000€ per català a l’any.

Article publicat a la web de Reagrupament.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Ni Zapatero ni Rajoy nos sacaran, pero Carretero si?Venga hombre, no seas demagogo Lluis. Vota con moderacion, es tu responsabilidad.

Xarf ha dit...

ui ui ui... Veo resentimiento, Angel.

Qui ha parlat de Carretero? El que em penso s'hauria de discutir és si ser a Espanya ens ajuda o perjudica.

Tu que creus, Angel?

El Lluis ha aportat una dada interessant. El 10% del PIB català se'n va directament a l'espanya no catalana. I mentrestant, la crisi ens afecta de forma més violenta que a la resta de l'Estat. Ens ajuden? NO! Ho tapen parlant de la mitjana de l'Estat.

Una vergonya!

Ni Carretero ni "orgues". Primer ens em de deslliurar de les sangoneres i després, plens de vitalitat i amb el 100% de la nostra sang a les venes de l'economia, ja mirarem cap on anar i qui ens ha de liderar.

Com diem a Catalunya...
Salut i feina!

(existeix alguna dita similar en castellà?)

Unknown ha dit...

Et contestare amb una altre pregunta:
¿Creus que la crisi a Catalunya es pitjor que a la resta de l'estat espanyol perque aporta aquest 10% del seu PIB a la bossa comú?
Jo crec que no. I si la Generalitat estigues ben gestionada podriem donar un 20% i encara ens sobrarien diners.
Pero avui son 12 milions pel senyor Millet, ahir era el 3%...
M'agradaria saber quin % del nostre PIB ens roben els politics catalans. Potser es mes del 10%.
Sabeu que el president de la generalitat te el sou mes elevat dels politics de la EU, nomes superat per Gordon Brown. Un tiu que es practicament analfabet. I la culpa la tenim els catalans.

Xarf ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Angel!

Em penso que fins i tot ens entendríem ;)

Primer ens desempalleguem dels lligams imposats amb Espanya i tot seguit fem neteja a fons! Per desgràcia, em penso que totes dues qüestions són una utopia...

O no? I és que... Catalans! La primera qüestió és possible i només depèn de nosaltres.