4 de febrer del 2010

Jubilacions, crisi i vaga de sindicats

La crisi econòmica que colpeja Occident és tant forta que les alarmes han ensordit. A Europa l’euro ha descendit en relació al dòlar, la borsa s’enfonsa i tots els ulls miren què fa l’Estat espanyol. Domique Strauss-Kahn, director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), creu que Espanya haurà de fer un esforç “considerable” per sortir de la crisi i ha reconegut que entén la proposta del govern espanyol d’endarrerir l’edat de jubilació fins als 67 anys.
La desfeta propiciada principalment pel mercat immobiliari és per quedar-se mut. No obstant això s’han de buscar mecanismes per a reactivar l’economia i reconstruir llocs de treball. Strauss-Kahn ha fet un exercici de realisme-sinceritat i ha assegurat que la crisi no ha acabat, la desocupació n’és una prova.

Per sortir de qualsevol crisi són necessàries les idees i la cerca de consens per provar noves propostes. Hi ha però qui no ho entén i mentre uns volen treballar els altres volen descansar. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, s’ha oposat a allargar la vida laboral dels espanyols i ha amenaçat al govern espanyol anunciant manifestacions sindicals.

Cal dir que l’esperança de vida dels habitants de l’Estat espanyol s’ha allargat i per tant no és d’estranyar que també s’allargui la vida activa d’aquests. D’altra banda però, pel que ens ha ensenyat la història, més estrany seria que el moviment sindical volgués pujar al carro del treball i sués per sortir de la crisi.

4 comentaris:

BORJA LED ha dit...

Quanta realitat veig en aquest blogg Lluís. No ens hem de quedar de braços creuats criticant tota desició que fa el Gobern, sigui bona o dolenta, que a la vegada és la posició més còmode.
S'han de trobar solucions innovadores, és el moment de les grans oportunitats i que els emprenedors i joves empresaris crein riquesa a través de llocs de treball.
NOMÉS A BASE DE SACRIFICI, ESPORÇ I TREBALL SORTIREM DE LA CRISI.

jorge ha dit...

Dominique Strauss Khan, director gerent del FMI en vol baixar els sous, quan ell gana 441.980 dolars al any, més gastos. Si els politics volen que cobrem menys, que donin exemple.

Xexi ha dit...

Tio, estic d'acord amb el que dius en aquest article, però no t'acostumis! jejeje!
És el moment de treballar tots plegats per sortir d'aquesta situació de crisi, i sembla que hi ha gent que prefereix descansar i veure-les passar.
Sincerament, jo començo a estar cansat del victimisme dels sindicats.

proucomunisme ha dit...

ei gràcies tu també tens un bon blog!
endavant els blogs en català!