24 de febrer de 2010

SGAE a Espanya, català a Europa

Aquestes són dues realitats que cavalquen juntes a l’agenda mediàtica. Dues lluites diferents d’àmbits i móns diversos que poden arribar a plasmar a la perfecció la societat en la que vivim.

Mentre uns quants catalans amb seny treballen per normalitzar el català a Europa, uns pocs pocavergonya pensen la suada per assegurar-se una pensió del tot immoral.

Els eurodiputats catalans han presentat un full de ruta per potenciar el català a l’Eurocambra i al Consell de la UE. Ramon Tremoasa (CiU), Maria Badia (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) han actuat en conseqüència després de veure com l’Estat espanyol no mou ni un dit per la nostra oficialització.

El full de ruta prioritzarà la traducció de la pàgina web de la UE al català, la presència d’un traductor a la representació de la CE a Barcelona i permetre l’ús de la nostra llengua a les sessions plenàries i en alguns documents de l’Eurocambra. Cal que algú defensi els nostres drets a Brussel•les, donar l’esquena al català és donar l’esquena a més de set milions d’europeus.

Mentre sona la música i el català escalfa motors per aconseguir el reconeixement que mereix, a Espanya s’anuncia que el president del Consell de Direcció de la SGAE se les has enginyat per cobrar una pensió vitalícia de 24.511,49 euros al mes. Eduardo Bautista, president de l’entitat, es jubilarà mantenint el 90% del seu sou actual i manifestant l’actitud immoral de la SGAE.

Esperem que la SGAE no segueixi elucubrant i trobi la fórmula per cobrar-nos els sons catalans que un dia ressonaran a l’Eurocambra o els xiulets que seguirem propinant al rei espanyol cada vegada que fa acte de presència a les competicions que porten el seu nom. La monarquia no té cabuda en una democràcia ni Europa pot prescindir dels prop de 10 milions d’europeus que parlen català.