14 d’abril de 2010

República, Macià i l'ambició independentista

Lluny queden aquells dies en que el president Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Per ser exactes han passat 69 anys i oblidats queden aquells moments de llibertat que obrien Catalunya al món, que omplien d’esperances els seus habitants amb l’ampliació de les fronteres i més possibilitats econòmiques.

Ara amb el cap baix molts viuen resignats i conformes en ser una regió d’Espanya. Petits d’esperit, esclaus de la seva poca ambició s’enganyen dient que “en un món global no ens hem d’independitzar”, i potser l’únic que ens estan dient és que en el mot està l’error.

Probablement en la simplicitat del mot “independència” escau el conflicte que actualment ens divideix als catalans. Uns interpreten “independència” com la separació definitiva de Catalunya-Espanya però altres, ho interpreten com la inclusió de Catalunya al món.

Cal anar més enllà i deixar d’utilitzar el mot amb ambigüitat, deixar de mirar només cap a Madrid i esforçar-se en mirar directament als ulls de la comunitat internacional. Som petits perquè volem, som pobres perquè ho permetem i vivim trepitjats perquè en quasi setanta anys mai hem protestat.

Catalunya pot prosperar i contribuir directament a construir un món millor, ho hem demostrat en molts àmbits diverses vegades. Només ens cal confiança internacional i una societat valenta. Ara més que mai cal ambició perquè ser independentista no és ser d’esquerres o de dretes, ni progressista, conservador, radical o esbojarrat. Ser independentista és ser ambiciós.

Article publicat a la web de Reagrupament

1 comentari:

Tomás ha dit...

Menos la última frase, este post me ha gustado!