28 de juliol del 2010

Adéu a les curses de braus, benvinguts al segle XXI

El Parlament de Catalunya ha prohibit les curses de braus per majoria absoluta. Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, Catalunya ha dit prou a la tortura d’animals feta espectacle i una vegada més ha fet evident les diferències amb la resta de l’Estat.

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) avalada per 180.000 ciutadans i presentada per la Plataforma Prou, ha tirat endavant i a partir de l’1 de gener del 2012 s’aplicarà la prohibició de les corrides de toros. Rere la decisió del Parlament hi ha opinions enfrontades, mentre els protaurins defensen el debat identitari apel·lant a no prohibir les tradicions, els antitaurins es feliciten pel triomf de la raó i el respecte a la vida dels animals.

El debat és intens i els mitjans internacionals se’n faran ressò. Un cop més, les reaccions dels partits espanyols ens ajudaran a tenir més clar que cal tallar amb Espanya. La Catalunya civilitzada sap separar el que és tradició del que és raó i ètica. La Catalunya evolucionada s’ha vist obligada a prohibir allò que al segle XXI ja era una paradoxa històrica, una raresa bàrbar que ens condemnava i ens retornava als orígens més sàdics i primaris dels nostres avantpassats.

Podem dir que els nostres polítics han donat la talla i ens han alliberat del llast vergonyós que permetia seguir fent espectacle de la mort. Ara però és el torn de les plataformes protaurines i dels partits espanyolistes, un cop més les seves reaccions ens seguiran allunyant d’Espanya i del futur que ens proposen

El PP ja ha dit que proposarà una llei al Congrés espanyol per anular la prohibició, basant-se en un estudi que diu que el Parlament de Catalunya no és competent per prendre aquesta decisió, mentre però, una desena de diputats britànics han presentat una moció de suport a un possible referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Els diputats del Parlament de Londres no són els únics que plantegen la independència de Catalunya, la veu del poble s’escampa, la flama avança i el somni és a tocar.

Article publicat el 29 de juliol al diari Avui.
Article publicat a la web de Reagrupament.

22 de juliol del 2010

PSC; millor sol que mal acompanyat, millor tard que mai

Diferents veus del socialisme català comencen a aixecar-se, a deixar anar comentaris que haurien de preocupar molt al socialistes espanyols. Les relacions entre el PSOE i PSC poden canviar i diferents dirigents de la sucursal catalana ho fan palès reiteradament.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha declarat avui que “Catalunya aspira a ser un Estat”. Algunes veus del PSC comencen a fer evident que el partit ha de seguir el seu camí separat del PSOE i treballar única i exclusivament pels ciutadans del seu país. El conseller Maragall ha explicat que ara “cal saber actuar en nom del nostre autogovern, del que ja tenim i hem de guanyar i hem de seguir conquerint en tant que Estat, que és el que aspirem a ser”.

El conseller d’Educació no és l’únic del partit socialista que entén la realitat catalana. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, també ha fet evidents les diferències amb els socialistes espanyols al declarar que volia que el PSC defensés a Madrid la resolució que va presentar Montilla al Parlament, la ratificació del preàmbul de l’Estatut. Mentre, l’eurodiputat socialista Raimon Obiols, va més enllà i ja reclama un grup propi del PSC a Madrid.

La societat catalana està evolucionant i poc a poc arrossega als seus representants a treballar pel país. Amb aquest panorama polític però, hi ha dos partits que queden fora de joc. Tant PP com Ciutadans no tenen cabuda a Catalunya i la seva pròpia marginació acabarà ofegant-los i reduint-los a anècdota caricaturesca.

Ara però el PSC ha de decidir on treballar i fins quan. Les decisions del ministre de Foment espanyol, José Blanco, que consisteixen en rescindir els contractes d’obres de cinc carreteres previstes i l’endarreriment de 23 obres per valor de 980 milions d’euros a Catalunya, potser ajuden a que el PSC es decideixi. Un cop més Catalunya és el territori més afectat per les retallades i ara mateix els socialistes catalans en són còmplices.

21 de juliol del 2010

Espanya no serà el mercat principal dels productes catalans al 2015

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs dient que d’aquí a cinc anys l’Estat espanyol ja no serà el principal mercat de les vendes dels productes fets a Catalunya. L’estudi ha estat elaborat pel professor de la UAB, Josep Oliver, i publicat per la conselleria d’Antoni Castells.

En el període de 1995 al 2006, Catalunya ha incrementat el ritme de vendes fora les fronteres estatals en un 9%, segons l’estudi. Fa 10 anys el mercat espanyol representava 2 terços de l’exportació catalana però amb el temps l’empresari català ha anat perdent interès en vendre a Espanya i any rere any s’ha augmentat l’exportació a altres territoris d’Europa, Amèrica i Àsia. Avui la proporció de l’exportació catalana a Espanya representa menys d’un terç i segons l’autor de l’informe; “els exportadors catalans estan guanyat quota de mercat a Europa” gràcies a la reducció dels costos i la racionalització de les plantilles.

Amb aquestes dades sobre la taula les possibles amenaces espanyoles a un boicot de productes catalans cada vegada fan menys por. Arribarà un moment que potser serem nosaltres qui podrem girar la truita i amenaçar a l’Estat espanyol dient que “si no ens independitzem d’ells no els hi comprarem els seus productes”. Com bé ha dit el professor Oliver, cal recordar que Catalunya ha estat el dinamitzador de l’economia, no només per la producció sinó perquè “les nostres compres en relació amb la resta de territoris són molt importants”.

20 de juliol del 2010

Solidaritat Catalana, front comú i independència

L’objectiu és clar, el camí està marcat i les eines estan preparades. Joan Laporta, líder de Democràcia Catalana, el jurista i director del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena i Uriel Bertran, diputat d’ERC i portaveu de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, han proposat públicament que “tots els partits que en algun moment han apostat per l’Estat propi” es presentin junts en una gran coalició.

Com van fer els polítics catalans el gener de 1906 per aconseguir l’autonomia, avui es proposa una coalició on CiU, ERC, ICV-EUiA, Reagrupament, les CUP i plataformes ciutadanes, hi estan convidats. Solidaritat Catalana per la Independència és una bona proposta que pot arribar a ser l’eina definitiva per assolir la plena sobirania, i es que cal recordar que al 1907 les diferències entre els partits eren “molt més grans que les actuals”, afirmava López Tena a la presentació.

Mètode

La proposta de Solidaritat Catalana és senzilla, sumar per guanyar. I és que en una roda de premsa han explicat que ,segons les adhesions que rebin, el proper setembre es farà la primera assemblea nacional per confeccionar les llistes electorals. L’objectiu és simplement la d’assolir una majoria independentista al Parlament que declari unilateralment la independència. Després de la declaració s’hauria de consultar en un referèndum i si sortís aprovat establir l’Estat Català.

Properes reaccions

La proposta és bona i arriba quan la ciutadania catalana té la necessitat de seguir parlant. Després de la passada manifestació del 10 de Juliol, els independentistes s’han adonat que el seu clam és majoritari. Les enquestes de diaris espanyolistes no han pogut ocultar les dades i ja han publicat que els independentistes són majoria (47% a favor, 36% en contra segons Noxa per LV), a això, a més s’ha de dir que l’independentisme creix i que amb pedagogia assolirà majories absolutes.

Ara però, en aquest context no serà fàcil prendre decisions. Especialment per als partits grans com CiU que les enquestes el posicionen prop de la majoria absoluta, i que depenent de les posicions que prengui podria perdre un bon gruix de votants.

Sigui com sigui és moment d’engrescar-se, ser valent i pensar en el futur de la ciutadania catalana. És evident que una coalició independentista seria el millor atac per exigir el nostre dret a existir sense complexos.

Cada cop som més i ja no hi ha qui ens pari!

12 de juliol del 2010

És un cul de sac

Dispersos i embadalits per la lentitud dels canvis, embolcallats entre dubtes i preguntes. Sempre pendents de properes actuacions que mai arriben, i clar, habitualment i de forma repetitiva acostumats a la ineficàcia generada per la divisió. Indiferents i encegats sovint deixem de veure les espurnes del canvi.

Rodolant per un reguitzell trontollós de camins atzucacs, marejat pels impactes, per les voltes i rodolins. La repetició de l’ara sí, ara no, ara potser, ara endavant però després tornes enrere, a l’esquerre i cap a la dreta. El vòmit tardà i llefiscós s’insinua, es deixa veure. Manifesta la seva existència i amb ell les properes conseqüències.

Amb mal regust de boca creus que camines sol, a les palpentes, amb la incertesa i la por de no trobar cap mà amiga, conscient que el camí és fosc i de moment no hi ha llum, ni soroll, ni plors, ni crits de ràbia. No hi ha vida. No hi ha esperança si ets conformista, no hi ha futur si ets poruc i t’enceguen lluites passades.

La manifestació del 10 de juliol ha d’unir-nos i multiplicar-nos per dissenyar el nostre futur. No tenim cap por i venim amb el cap alt i el pit enfora. Som molts i caminem des de fa temps cap el final d’un cul de sac. El que no saben és que quan arribem al final serem tants, que anirem agafats de la mà i rebentarem el mur. Rere el mur hi ha la comunitat internacional, preuada amiga que tard o d’hora ens donarà la mà.

Article publicat el divendre 23 de juliol al setmanarti del Tot Sant Cugat.

6 de juliol del 2010

Som una nació. Nosaltres decidim

És molt important que aquest dissabte assistim massivament a la manifestació, Som una nació. Nosaltres decidim, que Òmnium Cultural ha convocat amb la intenció de donar a conèixer el desacord del poble català en relació a la retallada de l’Estatut sentenciat pel Tribunal Constitucional espanyol.

Tots els partits catalans s’hi han afegit (PP i Ciutadans no, no volen treballar pel país) i per primera vegada, des de fa molt temps, donaran una imatge d’unitat pròpia de les millors democràcies. Hi ha alguna desavinença amb el lema de la manifestació, el PSC vol anar al darrere d’una senyera i no pas un lema, però aquestes són petites puntualitzacions protocol·làries fàcils de resoldre.

A la manifestació de dissabte defensarem la dignitat de la nostra nació i el dret inalterable de poder decidir. La manifestació serà una festa i hi tenim cabuda tots, els que volen la independència, els del concert econòmic, els que volen que se’ls respecti, els defensors de la democràcia o simplement els habitants de Catalunya en general. Cal anar-hi si volem seguir existint com a poble.

Vivim temps de canvis i aquesta manifestació serà només el primer pas d’un nou camí senyalat per Espanya. Catalunya ha de redissenyar el seu paper al món sense renunciar mai a la llengua, a la cultura o al finançament. Per això, ara cal un front comú per part de tots els partits que estimen Catalunya, un front unitari que comença el dia 10 de juliol a les 18h al Passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal.

No hi pots faltar, Catalunya et necessita!


Article publicat a la web de Reagrupament.
Article publicat el 9 de juliol al diari Avui, amb menció especial a la portada del diari.