11 d’agost de 2010

Humilitat política, actes valents

Quan es tracta d’analitzar el rival és fàcil parlar. Els socialistes treuen els plats bruts de CiU i el votant pròxim al PSC es queda amb la cançoneta. El mateix passa quan Convergència trepitja als socialistes i el votant convergent aplaudeix l’esbatussada. Això passa amb tots els partits, és fàcil criticar l’adversari.

Actualment la política, igual que molts actes policials, giren al voltant d’un sol interès; la recaptació. Mentre uns necessiten nodrir-se directament dels diners de la ciutadania -posant multes de forma irreflexiva i oblidant pedagogies possibles-, els altres busquen vots, guanyar diners de forma indirecta i assegurar-se un sou.

Constantment som testimonis de les crítiques que els partits es fan un a l’altre. Caiem a la trampa i sovint ens quedem amb la versió de la crítica que més ens agrada, atacar al rival. Doncs bé, en un context on la ciutadania comença a estar cansada de tanta pica-baralla inútil, és el moment de posar tots els fets, declaracions, propostes... sobre la taula i decidir sense complexos quin ha de ser l’equip que et representi.

Unes regles d’anàlisi ràpides i senzilles per un nacionalista podrien ser les de; mentre CiU defensi el concert econòmic i no la independència passaré d’ells, mentre el PSC sigui sucursal del PSOE i calli les veus catalanes del partit passaré d’ells també. PP i Ciutadans se’ls respecta per ser els partits dels immigrants espanyols que van ajudar-nos a construir Catalunya i encara no s’han adaptat, cal ser tolerant amb els lents. ERC ha errat masses vegades reeditant el tripartit i oblidant-se de l’espurna nacionalista que hi tenia a dins. Iniciativa pot ajudar a tenir consciència mediambiental, però valga’m Déu si governessin i haguéssim de viure en comunes.

Vist que els partits tradicionals flaquegen per algun costat cal centrar-se amb els nous. Sense experiència, amb molt a guanyar i poc a perdre topem amb Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència. Tots dos partits tenen molt bones idees i bons mètodes per portar-les a terme, però un sense l’altre no aconseguirà res.

No es pot tenir el cor dividit ni en dos amors ni en dos partits. Només el partit més generós, humil i valent serà el que guanyarà. Les solucions salomòniques tampoc serveixen en política, el nom o els dirigents són el menys important, ara com sempre han de primar les persones i els bons objectius.

Article publicat el dimecres 18 d'agost al Diari Avui.