Mentre faig temps per a que arribi el dia del meu viatge m’adono que el contingut de tots els diaris ja ha disminuït i amb ell, la dialèctica política abaixa el ritme. Durant les vacances tens més temps i pots analitzar millor les accions, les declaracions, els moviments. Paraules que a principis d’any haurien passat desapercebudes, a l’agost se’ls hi pot treure molt suc i girar-se contra el bocamoll protagonista.
Així mateix ha passat amb alguns membres del PP, com Gargamel, perdó, vull dir, Alejo Vidal-Quadras, un dels vicepresidents del Parlament Europeu, i Juan Soler, diputat del PP a l’Assemblea de Madrid. Els dos han coincidit en tornar a criticar de forma xulesca la prohibició de les curses de braus a Catalunya, i aprofitar a més, per fer amenaces sense sentit.
Vidal-Quadras no té vergonya i declarava que “no hem de fer res reactiu i impensat. Ni prohibir les sardanes ni ximpleries que ens apropessin al seu baix nivell polític ni ideològic”, referint-se als polítics que van votar a favor de la prohibició de les corrides. Realment creu aquest home que des de Madrid podrien prohibir les sardanes? A quin joc es pensa que juguen els polítics catalans? Mentre Vidal-Quadras mostra el seu talent de rebordonit, Juan Soler deia que s’hauria de prohibir la sardana perquè “mata d’avorriment”.
El PP viu una realitat que no és la nostra, cal deixar clar que no existeix cap “odi a la nació espanyola”, com assegura el diputat Soler, i que no ens agrada el seu joc “d’ara tu, ara jo”. Aquestes setmanes de vacances ens aniran bé per desconnectar i oblidar la gent del PP. A la tornada però caldrà fer molta feina per a desempallegar-nos d’ells, dels ciutadans que viuen encegats i no respecten la diferència, i del PP, el reducte marginal que té els dies comptats al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada