7 de setembre de 2010

Tret de sortida a les eleccions; 28-N meta o inici del canvi

El president José Montilla ha convocat les eleccions i ha encetat la cursa electoral amb polèmica lingüística. El 28 de novembre ha estat la data que Montilla, en una declaració bilingüe, ha marcat per a celebrar les eleccions “que decidiran quin camí ha de seguir Catalunya”.

Molt conscient del més que possible final del tripartit, Montilla ha reconegut que “és una de les eleccions més transcendents de la nostra història recent”, ja que per al president de la Generalitat el resultat d’aquestes seran importants per tractar la crisi, el descrèdit dels polítics, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la relació entre Catalunya i “la resta d’Espanya”.

La competició

La cursa comença i l’atleta capdavanter del PSC corre barrejant el seu característic català i el seu castellà matern, mala combinació si amb ella vol enfrontar-se a altres rivals més ben preparats. La cursa ha començat i tots els atletes tenen les seves cartes, algunes coincideixen i altres contraresten la de l’adversari. Això és un joc i qui estigui més a prop del poble serà qui vencerà.

És evident que per a guanyar les eleccions s’ha de ser conscient d’on es competeix i contra qui. Amb la regla d’or a la mà copsa l’atenció la titular del PP, Alicia Sánchez-Camacho, catalana de documents que viu al país i encara no comprèn la realitat que l’envolta.

La presidenta del PP català ha coincidit amb el discurs de José Montilla en dir que aquestes eleccions són “unes de les més importants dels darrers 20 anys de la història de Catalunya”. Sense definir el rerefons de les seves declaracions, Sánchez-Camacho ha assegurat que “el canvi a Espanya comença a Catalunya”, una frase creixent de veritat i raó.

Al PP no li interessa el debat sobre la independència, diu que es preocupa pels problemes econòmics, els problemes de la gent del carrer. Tot i les declaracions, el que no sap el partit que no reconeix l’Espanya plurinacional ni reconeix que l’11-M va ser obra del terrorisme islamista, entre d’altres, és que; Catalunya pateix un espoli fiscal d’uns 21.000 milions d’euros anuals o que en només quatre anys, el dèficit fiscal de la Seguretat Social Catalana ha estat de 13.091 milions d’euros,

Les properes eleccions del 28-N han de ser l’inici del divorci amistós entre Catalunya i Espanya. Només hi ha d’haver dues consignes; partits catalans i construcció de l’Estat propi. Aquests són els objectius guanyadors que l’atleta ha de tenir al cap.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Aquests del PP, molt dir de preocupar-se dels "problemes reals", però el seu primer eslògan es refereix al sentiment identitari seu de serntir-se "català i espanyol".
SObre l'ús del castellà per part del President, forma part de l'estratègia de mobilitzar l'electorat més espanyolista i, en el fons, de generar polèmiques on no n'hi ha. Quasi seria millor passar i anar fent que no comentar-ho tant.

Lluís ha dit...

Sí que cal passar i no seguir-lis la rosca als del PP. La nostra lluita ha de ser una altra, però sovint és difícil deixar passar alguns fets.

El votant del PP a Catalunya ha de fer un petit esforç per adaptar-se a la nostra cultura i societat.