26 de novembre de 2010

Un cor, un vot, un sentiment dividit

Prou complicat és decidir tirar cap a una aventura, cap a un camí incert que no té garanties plenes, com per ara topar amb l’absoluta indecisió. Més dur i complicat és quan decideixes aventurar-te, perquè el cor t’ho demana, i veure com la mateixa idea s’escenifica de dues maneres diferents. 

 A dos dies de les eleccions el vot independentista està més dividit que mai. Volem deixar de perdre el temps i apostar de forma clara i segura per la formació que ens portarà l’Estat propi, o almenys ho intentarà, però vist el panorama actual, difícil serà encertar a la diana adient.   

Està clar que el canvi és necessari, necessitem un president preparat i respectable, i l’Artur Mas n’és el millor candidat. Però també necessitem que l’independentisme desacomplexat entri al Parlament, obri camí i ensenyi on hem d’anar, quin horitzó hem de perseguir. 

Al món independentista la candidatura genuïna és la de Reagrupament, però la formació de Joan Laporta també ha fet els deures i el component mediàtic sembla que els ha posicionat millor a les enquestes. Ara, en mig d’una lluita fratricida podem esdevenir morts els dos germans. La feina feta durant anys se’n pot anar a norris per una baralla que l’independentisme no entén ni vol entendre.  

A tocar de les eleccions, amb el temps a sobre i l’angoixa evident que provoca una indecisió paralitzant, calen més que mai accions contundents, arriscades i d’una severa responsabilitat. Els independentistes no volem perdre el temps, volem un pas ferm, una mirada endavant que conciliï la formació de Joan Carretero i la de Joan Laporta.  

El proper diumenge l’amor propi s’ha de quedar a casa. Cal pensar en el bé comú i ser conscient de la divisió que s’està produint. O un dels dos partits tira enrere i dóna el seu suport a l’altre o molt probablement, la desafecció política, el desencantament i la desconfiança, enfosquiran l’alegria que tant bé ha representat els col·lectius independentistes durant aquests últims anys.

Article publicat a directe!cat

3 comentaris:

Ricard ha dit...

L'egoisme de dos líders poden esfondrar el somni. Esquerra es va vendre dues vegades,SC i Reagrupament poden caure abans d'hora.

Anònim ha dit...

Vols dir que encara hi som a temps?.
Com es pot fer de que en el moment que es vota per un, sigui per l'altre tambe?.
Crec que l'egoisme es massa fort, i aixó en fa veure que nomes van per posicionar-se, ja que cap d'ells vol que un sigui el primer i l'altre el segòn. Tots dos volen ser ell primer i no han tingut en compta Catalunya, l'independentisme, ni res, de res. Nomes tenen en compte el seu "malic".

Lluís Feliu ha dit...

Sí estem a temps! només caldria que sortís aquesta nit qualsevol dels Joan's dient que no votem al seu partit, que votem a l'altre.

No ho faran però això seria una demostració real d'amor a la pàtria, de respecte independenstista.

Sigui com sigui, qui sap, potser aconseguim entrar els dos partits al Parlament! encara no hem de rendir-nos ;-)

ànim i molta sort, cal omplir de vots els dos partits!!!