23 de març de 2011

Al Congrés espanyol no hi hem d’anar a parlar català

El president de la cambra espanyola, José Bono, apel·lava al sentit comú per evitar que es parlés català, gallec o euskera al Congrés, i ho feia esgrimint la llei del tabac. Bono va dir que “fins que no canviï la llei, l’única llengua oficial de tot l’estat és el castellà”, ho deia recordant que hi ha moltes lleis que no “agraden” als ciutadans, però les “compleixen”, referint-se a la prohibició de fumar en espais públics.

Tot això passava en el decurs del debat d’una proposició presentada per CiU, ERC, ICV, PNB, IU, NaBai i BNG en què demanaven normalitzar l’ús de les diferents llengües al Congrés. Anecdòticament els diputats a favor de la iniciativa van poder fer part dels seus discursos en la seva llengua mentre representants del PP cridaven i criticaven el president de la cambra per no aturar els discursos en català, euskera i gallec.

Finalment els vots de PSOE i el PP van ser suficients per acabar amb el debat lingüístic, no menys previsible que l’èxit de vendes del nou disc dels Manel, que amb més de 10 mil còpies venudes en una setmana s’han situat en el número 1 de la llista oficial de vendes.

Els espanyols no escoltaran el català al Congrés però potser sí a la ràdio. Bono apel·lava al sentit comú i aquest cop tenia raó, quin sentit té anar a Suècia a parlar xinès, quin sentit té anar a Espanya a parlar català? El sentit comú ha d’obrir els ulls als catalans per a tenir clar que a Espanya s’hi va a parlar l’espanyol mentre que a Catalunya el català, com a França el francès o a Anglaterra l’anglès.

Article publicat el 28 de març al Diari AVUI.
Article publicat a directe!cat

9 comentaris:

Xavier Segura ha dit...

Estic completament d'acord amb l'opinió de l'articulista. A España en espanyol i a casa nostra en català. Els espanyols tenen dret a viure la seva espanyolitat sense intromissions culturals dels representants de les nacions veines a la seva. Pel que sembla, a alguns d'aquests representants els produeix un rar plaer anar a la meseta a tocar-los el botet. Amb la feina que tenim a casa nostra no veig raonable anar a perdre el temps a Castella!

Jaume Cusó ha dit...

Hi ha llengües que com el tabac són nocives per altres llengües, només cal veure que passa allà on ha estat imposat el castellà.

Joan ha dit...

Pensava que era dels pocs que ho pensaven, això. Tens raó, Lluuís. Amb lo que hem de gastar les nostres energies és en aconseguir la independència, i deixar-nos estar de tonteries com parlar català fora de casa nostra o intentar jugar el mundial de futbol sense tenir estat, per exemple. INDEPENDÈNCIA JA!

Josep, Barcelona ha dit...

Ès que a Espanya la igualtat només es defensa quan es tracta dels "drets linguístics" dels castellanoparlants que no els dona la gana d'apendre el català quan venen a Catalunya. La resta de gent que no tenim com a pròpia la que segons ells ès la "lengua común" ens hem de fotre sistemàticament. Dret de conquesta. Ells guanyen. Nosaltres parlem una llengua de segona i ens hem de fotre.

Eulàlia ha dit...

Exacte! No hi hem d'anar a fer res a Madrid. La consellera Rigau, fent gala del seu autonomisme mesell, diu que així ens acostarem més els uns als altres. Jo no vull atansar-me a l'estat espaÑol , en vull marxar. Ens hem de posar d'acord en MARXAR de L'ESTAT. Aquesta gent ens volen eliminar. Tal com sona.

Jaume Cusó ha dit...

No esperem que l'Estat espanyol garanteixi els nostres drets, no ho ha fet mai, esperar que ara ho faci em sembla absurd, però podem forçar les coses fent-los escoltar, si no els agrada que s'hi posin taps a les orelles. Els molestarà escoltar la nostra llengua però s'hi acabaran acostumant. No els podem vèncer atacant la seva legalitat però si forçant-la, esgotem la seva paciència.

Jaume Cusó ha dit...

Crec que ho has descrit molt bé. Nosaltres som els indígenes d'una colònia, bé per pagar els impostos, i ens deixen ballar la dansa ritual sempre que no els toquem els nasos. Al Congrès dels Diputats això de les llengües indígenes no els agrada gaire. El indígena submís el toleren però no aquell que es mostra reivindicatiu. Considero una falta de respecte totalment fora de lloc el to amb que Bono s'adressa a Tardà, l'altre dia pràcticament el posa de tonto. Em sembla que més tonto és qui no entèn o no pot entendre o no vol entendre, i que mostra el seu menyspreu cap a un diputat que exerceix el seu dret a parlar la llengua del seu país.

Marc ha dit...

Per una banda, si Catalunya és Espanya, el català hauria de ser una llengua tan espanyola com el castallà i per tant s'hauria de poder parlar amb ella als organismes oficials de l'estat, però com que si els dirigents de l'estat consideren que el català no és un idioma espanyol consideren també que catalunya no és part de l'estat, i ja no som només nosaltres que volem marxar, sinó ells que ens fan fora. Per altre banda, em sembla un fet inútil anar a Madrid a parlar en català, tan com anar a Brusel·les a parlar en castellà... ja es poden anar preparan.

Joaquim Bernadàs Mella ha dit...

Esteu segur que a Catalunya parlen en català? Si Catalunya és Espanya, tan espanyol és el català com el castellà, l'euskera o el gallec, conseqüentment a Espanya s'hi deu anar a parlar en castellà i a Catalunya s'hi hauria de venir a parlar en català.

El sentit comú? fa anys que fugí de la Península Ibèrica, bé no estic segur de si va fugir o el varen foragitar...