4 de març de 2011

Laporta no restarà cap vot

El diputat i cap de llista de Solidaritat Catalana (SI), Joan Laporta, ha trencat les relacions amb el partit i s’ha decantat per presentar-se amb ERC i Reagrupament a les municipals de Barcelona. La decisió de Laporta ha provocat molt rebombori dins l’independentisme, que un cop més denota poca estabilitat i pessimisme.

Cal analitzar els moviments com a prova de vida d’aquesta alternativa política i no com a mers testimonis desencantats. L’independentisme té vida i tot i que les divisions internes són el pa de cada dia, són la prova de que el projecte existeix i evoluciona per trobar la millor manera de funcionar.

A les Autonòmiques, Solidaritat i Reagrupament no es van posar d’acord i van perdre l’oportunitat d’entrar plegades i amb força al Parlament. A les municipals l’independentisme es presentarà dividit i el vot seguirà dispers. Sí és cert, que sense unitat no hi ha independència, però la unitat real existirà quan la gran majoria del país s’adoni que amb l’estat propi viurà millor, serà més feliç.

Un element positiu és que l’espanyolisme ja s’adona que les coses estan canviant. Mentre a Catalunya l’independentisme patia una nova fractura, el talp corria a Madrid a dir que en 4 o 8 anys podem esdevenir independents. El president de Ciutadans, Albert Rivera, així ho creu i ha alertat a Zapatero que “la unitat d’Espanya” està en joc.

Rivera ha demanat que el govern de Zapatero presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre a tràmit la proposició de llei d’independència unilateral que Solidaritat va presentar. Una vegada més som testimonis de la mala fe del perdedor, potser també tindrem més arguments per voler tallar amb el centralisme espanyol que decreta sense dialogar, que imposa sense negociar.

Article publicat a el 8 de març a el Punt
Article publicat a directe!cat

5 comentaris:

Jordi (SC) ha dit...

Espero la independència com candeletes. Fa 74 anys que l'espero. Però a l'estadi que ens trobem, dubto molt que mai els meus ulls la vegin i celebrin. Ja s'ha vist a les passades eleccions, qui n'ha sortit enfortit de tot el maremàgnum ha estat el partit més unionista del món. Més a més, les ha guanyat un partit involucrat per moltes bandes amb la corrupció. Un partit que sempre ha deixat clar per activa i per passiva, que mai no apostarà per la independència, per molt que ens vulgui per creure a l'expresident Pujol. I si no, pregunte-ho a Duran y Lérida, què en pensa i què n'ha manifestat de tot això. Per cert, un home, aquest últim, que contínuament surt dispensat com el millor polític de l'any. Si aquest fos independentista, lluny es trobaria d'aquest honor. I ja no parlem dels nomenaments d'alguns dels consellers del govern i altres alts càrrecs actualment en funcions. I si dic això, és perquè com molts, penso que la independència mai no la assolirem mentre CiU estigui hipotecat amb ecspana

Hèctor ha dit...

Més clar, impossible. Subscric el comentari. Però encara hi ha molts "catalanistes" que justifiquen a CiU. Sempre que ens segueixin governant CiU o PSC estarem venguts a Espanya. El pitjor de tot és que al PSOE li convé més un govern de CiU que no pas del PSC.... És trist però cert...

Pep (L'ESCALA) ha dit...

Bé, molt bé Lluís. Felicitats per aquest article.

Pep (L'ESCALA) ha dit...

Bé, molt bé Lluís. Felicitats per aquest article.

Hèctor ha dit...

Més clar, impossible. Subscric el comentari. Però encara hi ha molts "catalanistes" que justifiquen a CiU. Sempre que ens segueixin governant CiU o PSC estarem venguts a Espanya. El pitjor de tot és que al PSOE li convé més un govern de CiU que no pas del PSC.... És trist però cert...