21 d’abril de 2011

Anar plegats pel bé de tots

Catalunya no té diners per fer front a les despeses del país. Si s’administrés ella mateixa els seus recursos un altre gall li cantaria, però mentre la gent persisteix, obcecada, en encaixar en una relació inviable i antinatura, cal seguir buscant fórmules per allargar l’agonia d’aquesta crònica i deteriorant malaltia, que és formar part d’Espanya.

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha insistit en la necessitat de fer un front comú per defensar els interessos de Catalunya i reclamar a Madrid el fons de competitivitat. Homs ha criticat que el PSC sempre “xerra molt i després no compleix”, fent referència a que sempre que es proposa fer un front comú català per anar a Madrid el PSC s’hi fa enrere.

El PSC s’ha enquistat en el federalisme i no vol entendre la mala relació entre Catalunya i Espanya. Hi ha partits que s’han escudat rere el federalisme per por a l’ambició i el treball que suposaria construir un estat independent. Els socialistes catalans ja fa molt temps que no donen la cara quan toca, i un dels errors però, no ha estat defensar un possible federalisme  sinó no fer res per esdevenir-hi realitat.

El PSC va votar a favor d’uns pressupostos que no incloïen la partida per pagar a Catalunya el fons de competitivitat i ara li toca reconèixer els seus errors i treballar pel bé de tots els catalans. Anar tots units a Madrid i fer que els 47 diputats catalans aviat forcin un finançament just. Quan tots aquests esforços hagin fracassat caldrà treballar per assolir l’estat propi, amb el convenciment d’una àmplia majoria i amb la il·lusió de tots els catalans.

Article publicat a directe!cat

5 comentaris:

Ricard ha dit...

No perguem més el temps i treballem ja, d'una vegada per totes, per la independència. Deixar passar el temps farà que els que tenen menys memòria s'acomodaran i ja els hi semblarà bé ser espanyols.

Miquel ha dit...

Espanya roba a Catalunya 2 milions i mig d'euros cada hora, 60 milions d'euros cada dia, 22.000 milions d'euros cada any...

Prou perdre més el temps. Prou Espoli, volem Estat propi !

Lluís Feliu ha dit...

Totalment d'acord Miquel. Sembla que a alguns catalans se'ls hi ha de deixar tot molt ben mastegat i rebre moltes clatellades per adonar-se que la solució és la independència. Però si cal, per tal de ser una àmplia majoria convençuda, haurem d'anar tots agafats de la mà a rebre les clatellades. Hem de buscar solucions i nous missatges per a fer-nos entendre.

Independència i treball!

almogaver del cinca ha dit...

Fins ara només sento dir, millor dit gemegar,per lo fotut que ho tenim dins l'encorsetat d'Espanya.
No tan sols económic ans també el cultural i social.
Potser que per comptes de gemegar ens dotem de un ideari mínim i sobre tot l'anem difonent mitjançant les entitats de cultura, llengua i nació catalanes.
Faríem be de provocar el debat de la retrobada nació segons un poder judicial i legislatiu que superi l'espanyol vigent (un nivell tan baix que si no ens veiem amb cor de superar ja no cal que ens hi fiquem en res). Vull dir que no ens basem en l'historicisme romàntic, que es fals i ens farà perdre,i que sigui un model o vía que pugui engrescar la diversitat de gent de cara al futur.
Evidentment tot aixó passa per defugir els partits polítics, que per essència, han de cercar el mercat de vots i així anem.
També cal que conreem a l'estranger la benvolença de USA, Regne Unit i Alemanya que l'experiència indica que allò de "divide y vencerás" els hi va força be.
Es el que penso.
Roger

Anònim ha dit...

Ben dit almogàver!!
Primer els passos petits i després ja tirarem milles. Cal seguir sumant i tenir clar quin és l'objectiu.