21 de maig de 2011

#AcampadaBCN, indignats i més indignats

La d’aquest any és una jornada de reflexió històrica on diferents col·lectius d’arreu de l’estat, la majoria d’ells antisistema, s’han apropiat, en part, del protagonisme que habitualment tenen els polítics durant els últims dies de campanya electoral. La protesta dels anomenats “indignats” fins al dia d’avui ha estat pacífica i ha crescut conforme han anat passant els dies.

Els indignats però en som molts i ho estem de diferents maneres i per motius ben diversos. Els indignats que acampen des de fa dies a la Plaça Catalunya de Barcelona en tenen molts motius i la majoria d’ells són molt respectables. Tenen el suport de milers de joves i es relacionen directament amb protestes paral·leles que actuen en diferents ciutats de l’estat espanyol. Quan un col·lectiu denota crispació i impotència és normal que s’organitzi i lluiti. És per això que fins aquí s’ha de felicitar a tots els indignats que de forma il·legal han ocupat el centre de Barcelona però han respectat un mínim ordre urbà i en tot moment han evitat la violència.

Però estem en una jornada de reflexió i cal rellegir amb atenció les demandes que han fet els portaveus de #acampadaBCN. Són unes demandes redactades per assemblees constituïdes per centenars de voluntaris i tenen el recolzament de milers de ciutadans. Aquestes demandes però, estan redactades en castellà i tot i estar treballades són d’una simplicitat extrema.

A tots els indignats se’ls hi haurien d’aclarir dues coses bàsiques. A cap polític li agrada ser el responsable de dirigir el desenvolupament de mesures impopulars, com són les retallades en temps de crisi, a més de que el problema dels catalans va més enllà que els problemes que puguin tenir els joves indignats d’Espanya. Moltes de les exigències dels acampats haurien de ser estudiades per tal de millorar la democràcia en que vivim, però cal anar més enllà i adonar-se que un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros a l’any, a curt termini, ja ha de ser la màxima exigència de tots els ciutadans de Catalunya.

Per indignar-se i exigir un pacte fiscal just o el dret a decidir lliurement no cal fer voleià cap bandera, només cal anar a votar i fer-ho en clau catalana.

Article publicat a directe!cat

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Lluis, en aquest cas has pixat fora de test. Hi ha món més enllà de la independència i es pden discutir i demanar altres coses. El moviment 15 M demana una cosa tant simple (que no simplista) com es millorar la democràcia que tenim, que està realment malalta. No es parla de model d'Estat ni si em de ser independents o no. Potser amb una democràcia més transparent, seria mes fàcil el camí.
Xesco

Max ha dit...

Sembla que no has entes res. A aquest moviment no sels hi ha de donar cap consell. En tot cas es te que participar i esperar que els altres estiguin d.acord amb les teves exigencies. I no venguis aixo de que votar un partit catala es el mateix. Ens queixem del sistema i ara som tots germans i companys. Sense banderes ni dogmas. YES. WE CAMP!

Jordi Benplantat ha dit...

Jo tampoc he entès res, jo si tinc una bandera, i si tinc un ideal polític, i si el que voleu es gent manipulable i que no es queixi que aquesta suposada revolució esta manipulada aneu arreglats.
Al facebook de la "cosa" per demanar les actes en català es respon que no estan per "tonteries independentistes", i aquesta manera de veure les coses, tenen un nom.
Demanar la circumscripció única espanyola no es "millorar la democràcia" es defensar els interessos molt concrets de comunistes i UPiD, i perjudicar els dels "nacionalistas perifericos".
Si es això el que defenseu, ni sou companys, ni sou germans, sou l'enemic!

Otger ha dit...

La història es repeteix:socialistes e,comunistes i anarkistes espanyols fent la seva revol.lució fent el joc als franquistes i col.laborant al genocidi dels Catalans.Ens hem de desvincular de tot moviment provinent de madrid i anar a la nostra,qui necesita a qui?

Anònim ha dit...

Senyors Benplantats i Otger, us convido a visitar la pàgina wb de democracia real ya (http://democraciarealya.es/) on podreu trobar el manifest en català i llegir les propostes que fa aquesta plataforma. Jo ho he i estic segur, pel que heu escrit, que vosaltres no. Així que a veure si abans de criticar llegim. Per cert, el que demana 15M és una modificació de la lley electoral per a permetre l'entrada al parlament de partits minoritaris. Això s'aconsegueix reduint la barrera actual d'un 5% a un 3%, no fent d'Espanya una circumscrtipció única (proposta que no he llegit enlloc, però que potser a tu t'agradaria per poder cagar-te més en ells).
Llegiu, us farà més lliures!
Xesco

Anònim ha dit...

L'acampada és un moviment sorgit, purament, del poble, és a dir, TOTS hi tenim veu! Com bé ha dit en Max no els hi has de donar cap consell, com si fossin aliens a tu, tu també formes part del poble, o no? Doncs participa-hi, vés i explica en l'a semblea que penses. O potser és que no et sents identificat amb ells? Amb la gent.

Per aquesta terra hi ha dos objectius a assolir, dues lluites, INDEPENDENCIA i SOCIALISME.
Potser la segona no la vols reconeixer. Potser la justicia i la llibertat les vols només per una part. Potser ja t'esta bé l'existència de clases perquè potser formes part de la benestant. Potser.

Jo porto l'amor per aquesta terra molt arrelat al cor. Provinc de ripoll i he tingut familiars vinculats a partits independentistes. Però no per aixó m'acontentaré si en comtes de robar-me l'estat espanyol ho fa la burgesia catalana.

Tornant al fet concret de l'acampada. Ells, nosaltres, han fet alguna cosa. Han sortit al carrer per defensar el que creuen just. Què hem fet el catalans? digue'm, què? Moltes manifestacions, però coses tan grans com aquesta? El que hem fet és esperar que els politics es moguessin, que ens fessin la feina.
I ara vens tu i sense presentar-te allà exigeixes que s'involucrin en la teva lluita? INDIGNANT.


Formatger.