23 de juny de 2011

CiU recupera el 15è regidor a Barcelona i Pujol tensa més la corda

El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya ha tornat a revisar els vots de les passades eleccions municipals i ha emès una interlocutòria d’aclariment que fan nuls tres vots del PP, els que necessitaven per aconseguir un regidor més i usurpar el dels nacionalistes.

El partit d’Alberto Fernández Díaz ja cantava victòria a principis de setmana però el TSJC ha rectificat el recompte i CiU ha recuperat el 15è regidor de Barcelona.  Això passava la mateixa setmana que l’honorable ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, apostava perquè “Catalunya en tots els sentits s’enforteixi interiorment per resistir amb la màxima fermesa els atacs contra la llengua catalana, descarats o subtils i disfressats”.

Quan està en joc la continuïtat de Catalunya com a país cal parlar clar i apostar per un país el “més autosuficient possible” respecte l’estat espanyol, afirmava Pujol.  És per això que només amb la unitat de tots els partits i col·lectius catalanistes, Catalunya podrà fer la pedagogia suficient per fer palès, per exemple, que el dèficit fiscal actual és injust i que la inventada Espanya plurinacional no ha funcionat.

Els catalans han de decidir lliurement el seu futur i si així ho decideixen, demostrar la seva majoria d’edat per emancipar-se d’Espanya.

Article publicat el 28 de junt al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

22 comentaris:

Pere Segura ha dit...

Molt Hoborable,
Puc admetre que Vé. s'ha estmat Catalunya i que se l'estima. Això vol dir que s'estima les seves persones, i que vol estar al costat de les persones que més fan per la seva llibertat i poder de decissió, no pas per ronmandre d'alguna manera subordinats sotmesos i espoliats. Esperem la seva addhesió sense equívocs ni ambivalències a gran nombre de catalans que volem estat propi. Molts estem empipats per l'etapa que va presidir i que ens volia al costat de l'"encaix". Ho dispensarem si ara aposta realment i clarament per la llibertat. Seria realment molt honorable que així ho fes, no li sembla?

Xavi, Palafrugell ha dit...

Estic cansat de sentir el president Pujol pregonant la independència mentre Mas i companyia van fent la puta i la ramoneta amb jocs de paraules... De Duran Lleida no en parlem....
Concens ja de tots els partits catalans per la INDEPENDÈNCIA per altres assumtes ja es podran barallar despres!!

Emili ha dit...

SI PER SER INDEPENDENTS NO SOM PROU VALENTS,
SEREM UNS EXPLOTATS ESCLAUS TOTA LA VIDA,
I LA VERGONYA DELS NOSTRES DESCENDENTS,

Karme ha dit...

Ja fa temps que només hi veig una solució a tot plegat: INDEPENDÈNCIA, ARA MATEIX. Fora d'això res es vàlid pel nostre País i els seus habitants, els Catalans. Adéu aspagna.

Bessó ha dit...

La terra és nostra. La llengua és nostra, ningú no ho pot anul·lar. Que vagin als pobles, i mirin quina és la llengua preferent. Ni s'ho pensen. Ergo el legislador, o éss ruc o està podrit.

Lluís Feliu ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris!
Jo també crec que en Jordi Pujol hauria d'haver fet els plantejament independentistes fa vint anys i no pas ara, però ben rebudes siguin les seves reflexions i la pressió que està fent actualment a Convergència.

Estic convençut que la independència l'aconseguirem amb l'esforç i la unió de tots els independentistes. És per això que hem d'intentar establir ponts entre tots els partits catalanistes i aprendre a treballar plegats.

Pel que fa als comentaris de l'espanyolisme més ranci i analfabet que últimament ens està atacant per la xarxa, us demanaria que no li feu ni cas. El millor atac és la indiferència i seguir amb el nostre projecte. Anar fent gran l'independentisme a Catalunya i esdevenir un Estat independent a mitjà termini. Adéu Espanya!

PD: almenys sembla que els hi estem ensenyant a llegir el nostre idioma ;-p

Pere Segura ha dit...

Lluís, totalment d'acord amb tú, però alguna cosa vull dir-li a aquest senyor,...
"Descerebradito, tontaina, separatista,la Universitat no ha entrat en tú"... Realment a aquest senyor la Universitat li ha ensenyat a ser educat:
"Señor de Castilla, no albergue duda alguna: Usted ladra, luego cabalgamos. Le ruego nos envía más de sus peroratas pues nos deja más convencidos de por donde andamos.
De todas maneras, por si lo quiere considerar: nuestra actitud, o si no le crea equívocos, nuestra identidad, no noa hace mejores ni peores, nos pernmite simplemente ser quien somos.
Gracias por si le merecemos alguna atención libre de ibris".

patinet ha dit...

A Catalunya hi pot haver mestissatge però no bilingüisme ni biculturalitat. Nosaltres tenim una llengua pròpia i una altre que acceptem però que ens és aliena, i el mateix podem dir de la cultura. Unides per circumstàncies però MAI barrejades. ............ Estic convençut que no has entés res de res. Asclar que la mel no es per la boca del porc. Segueix patint.

Karme ha dit...

Estem a Catalunya, per tant escriu en Català o deixa d'opinar, perquè no ens interessa gens el que penses. INDEPENDÈNCIA ARA MATEIX. A Catalunya amb Català

Más Catalana ha dit...

A Karme, MUJER. TANTO ODIO EN TU CEREBRO NO PUEDE SER BUENO!! INTENTA RESPIRAR PROFUNDO, RECOGE EL AIRE EN EL ABDOMEN Y PROCURA RELAJARTE PORQUE CON TANTO ODIO E INQUINA PROBABLEMENTE TU ESPERANZA DE VIDA DISMINUYE. CÁLMATE UN POQUITO Y SINO TE RECOMINDO QUE TE ACERQUES POR PLAZA CATALUÑA A INDIGNARTE AUNQUE PUEDE QUE TE ENCUENTRAS CON GENTE QUE AUNQUE SON BUENOS NOS SE SI TE VAN A MIRAR CON MAL OJO CUANDO EXPLIQUE TUS MOTIVOS DE INDIGNACIÓN SOBRE LA CATALANIDAD Y OTRAS COSILLAS POR EL ESTILO. ¿POR QUÉ TÚ TIENES MÁS DERECHO QUE YO SI PROBABLEMENTE TE DOBLO LA EDAD? POR ESA REGLA DE TRES YA PUEDES HACER LA MALETA Y MONTAR TU NUEVA PATRIA EN TERUEL... QUE TAMBIÉN EXISTE! O PREGUNTA POR SAN SEBASTIÁN A VER SI LOS DE BILDU TE ACOJEN. ANTES VAS A TENER QUE DAR UN INTENSIVO DE EUSKERA (a lo mejor es lo que necesitas para aliviar tu mala baba

Karme ha dit...

Guapeta de cara: Primer, aprèn a escriure bé el teu propi idioma (has fet alguna falta d'ortografia i varies d'expressió), pot ser et falten uns anys d'escolarització. Segon, si em dupliques l'edat, et felicito per haver arribat als 116 anys, que no tothom ho pot dir. I, finalment, aviam si ho entens, aquest País es diu Catalunya i té una llengua pròpia, que es el Català i per molt que et foti, així es i així serà. Ah! i marxa tu si no t'agrada, que jo estic a casa meva. Molts petons de la Karme.

Pantinet ha dit...

Estàs dient que la Karme ha de marxar a viure a Terol (Teruel) o a Denosti (Sant Sebastià) Que? Deportant a catalans fora de Catalunya i tu "ejspanyola" colonitzant Catalunya? Del que si estic segur que si la Karme visqués a Denosti parlaria i escriuria el euskera, no com tu que t'anomenes "Mas catalana" T'imegines que tots els catalans fossim com tu? On seria Catalunya? I el català? Sols et puc canviar el "mas catalana" per la més xarnega. Catalunya va intentar encaixar dins d'Ejspanya i la volen fer castellana i això no serà mai. Si et queda una mica de dignitat amb una mica d'esforç aprent de memòria el parref del #12 i pot ser que perdis xarnegor. Ho faig per el teu bé.

Karme ha dit...

Evidentment, si per qualsevol motiu anés a viure al País Vasc, aprendria a parlar el seu idioma, no ho dubtis. Es una qüestió de lògica i respecta pel País que t'acull. I gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

Karme, 58 años y sigues perdiendo el tiempo utilizando la exclamación para llamar la atención, tengo que decir que vergüenza me da y tengo menos de la mitad de tu edad.

Yo, ya se que "Catalunya Independent", es cosa de niños, yo también me sabía la canción, "Son sis milions de catalans i ..." pero ahora la escucho y me veo chillando y pienso...menos mal que la madurez llegó a mi vida,...has pensado en mirarte al espejo y gritar tu no triunfo "Catalunya lliure"?, a que tu reflejo no es el que esperabas...ya no tienes 15 añitos... vida sólo hay una, haz el favor de pensar, se perdona a uno que habla por hablar equivocándose, pero cuando lo escribes, debes pensar porque tiempo tienes de corregir, así que haz el favor de mirar que gana y que pierde Cataluña si se hace independiente, no sólo económicamente, sino el tener que identificarte al salir y al entrar a tu casa, o realmente tu podrías vivir sin moverte de tu "tierra", a la cual no amas porque quieres separarla de sus vecinos.

QUINA VERGONYA KARME, 58 ANYS..., AMB AIXÒ I VEIEN EL QUE DEFENS NO VULL CRÉIXER, EN CANVI NO M'IMPORTARIA SER LA PERSONA A LA QUE ET DIRIGEIXES...A CATALUNYA SE L'ESTIMA PER COM ES, NO PER EL QUE VOLEN FER AMB ELLA.

Anònim ha dit...

AMB 58 ANYS NO POTS APENDRE EUSKERA, T'HO DIC DESDE LA SANG VASCA...

Anònim ha dit...

Lluís Feliu i l´ex-coronel Tejero tene molt en comú: Tics autoritaris i voler carregar-se la Constitució. Felicitats.

Anònim ha dit...

para que continueis aclarando dudas, me gustaría que alguien me explique el termino persecución cultural del catalán cuando leo estos datos:

Premio de Honor de las Letras Catalanas
◦ 1969 Jordi Rubió i Balaguer (historiógrafo y bibliólogo).
◦ 1970 Joan Oliver (Pere Quart, escritor).
◦ 1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filólogo y editor).
◦ 1972 Salvador Espriu i Castelló (escritor).
◦ 1973 Josep Vicenç Foix (escritor).
◦ 1974 Manuel Sanchis i Guarner (filólogo e historiador).
◦ 1975 Joan Fuster i Ortells (escritor).

Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
◦ 1963 Josep Vallverdú, por L’abisme de Pyramos.
◦ 1964 Carles Macià, por Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera.
◦ 1965 Desierto.
◦ 1966 Robert Saladrigas, por Entre juliol i setembre.
◦ 1967 Emili Teixidor, por Les rates malaltes.

Premio Josep Pla
◦ 1968 Terenci Moix, por Onades sobre una roca deserta.
◦ 1969 Baltasar Porcel, por Difunts sota els ametllers en flor.
◦ 1970 Teresa Pàmies, por El testament de Praga.
◦ 1971 Gabriel Janer, por Els alicorns.
◦ 1972 Alexandre Cirici, por El temps barrat.
◦ 1973 Llorenç Villalonga, por Andrea Victrix.
◦ 1974 Marià Manent, por El vel de Maia.
◦ 1975 Enric Jardí, por Historia del cercle artistic de Sant Lluc.

Premio Prudenci Bertrana
◦ 1968 Manuel de Pedrolo, por Estat d’excepció.
◦ 1969 Avel∙lí Artís-Gener, por Prohibida l’evasió.
◦ 1970 Vicenç Riera Llorca, por Amb permís de l’enterramorts.
◦ 1971 Terenci Moix, por Siro o la increada consciència de la raça.
◦ 1972 Oriol Pi de Cabanyes, por Oferiu flors als rebels que fracassaren.
◦ 1973 Biel Mesquida, por L’adolescent de sal.
◦ 1974 Desierto.
◦ 1975 Baltasar Porcel, por Cavalls cap a la fosca.

Premio Lletra d’Or
◦ 1956 Salvador Espriu, por Final del laberint.
◦ 1957 Josep Pla, por Barcelona.
◦ 1958 Josep Carner, por Absència.
◦ 1959 Ramon d’Abadal, por Els primers comtes catalans.
◦ 1960 Clementina Arderiu, por És a dir.
◦ 1961 Josep Vicenç Foix, por Onze Nadals i un Cap d’Any.
◦ 1962 Joan Oliver (Pere Quart), por Vacances pagades.
◦ 1963 Joan Fuster, por Nosaltres els valencians.
◦ 1964 Josep Benet, por Maragall i la Setmana Tràgica.
◦ 1965 Jordi Rubió, por La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència.
◦ 1966 Manuel de Pedrolo, por Cendra per Martina.
◦ 1967 Gabriel Ferrater, por Teoria dels cossos.
◦ 1968 Marià Manent, por Com un núvol lleuger.
◦ 1969 Xavier Rubert de Ventós, por Teoria de la sensibilitat.
◦ 1970 Joan Teixidor, por Quan tot es trenca.
◦ 1971 Alexandre Cirici, por L’art català contemporani.
◦ 1972 Joan Coromines, por Lleures i converses d’un filòleg.
◦ 1973 Maurici Serrahima, por Del passat quan era present.
◦ 1974 Joan Vinyoli, por I encara les paraules.
◦ 1975 Vicent Andrés Estellés, por Les pedres de l’àmfora.

Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones
◦ 1953 Jordi Sarsanedas, por Mites.
◦ 1954 Pere Calders, por Cròniques de la veritat oculta.
◦ 1955 Lluís Ferran de Pol, por La ciutat i el tròpic.
◦ 1956 Manuel de Pedrolo, por Crèdits humans.
◦ 1957 Mercè Rodoreda, por Vint-i-dos contes.
◦ 1958 Josep Maria Espinàs, por Varietés.
◦ 1959 Josep A. Boixaderas, por Perquè no.
◦ 1960 Ramon Folch i Camarasa, por Sala d’espera.
◦ 1961 Estanislau Torres, por La Xera.
◦ 1962 Jordi Maluquer, por Pol∙len.
◦ 1963 Carles Macià, por La nostra terra de cada dia.
◦ 1964 Joaquim Carbó, por Solucions provisionals.
◦ 1965 Víctor Mora, por El cafè dels homes tristos.
◦ 1966 Guillem Viladot, por La gent i el vent.
◦ 1967 Terenci Moix, por La torre dels vicis capitals.
◦ 1968 Jaume Vidal Alcover, por Les quatre llunes.
◦ 1969 Robert Saladrigas, por Boires.
◦ 1970 Montserrat Roig, por Molta roba i poc sabó.
◦ 1971 Gabriel Janer Manila, por El cementiri de les roses.
◦ 1972 Josep Albanell, por Les parets de l’insomni.
◦ 1973 Jaume Cabré, por Atrafegada calor.
◦ 1974 Beatriu Civera, por Vides alienes.
◦ 1975 Xavier Romeu, por La mort en punt.

Anònim ha dit...

Ei pero qué cansinos!! La gente tiene muy poco que hacer veo yo por este blog

Anònim ha dit...

http://nacionalismoaldesnudo.blogspot.com/2011/06/campana-contra-un-hispanofobo.html

Anònim ha dit...

Ostres!! no sé si lleigeixo be, pero no trovo per enlloc lo de la Madame Bovary , ni de Ryszard.... ah!i tampoc lo de la "llengua de Franco", creia llegir "Ciu recupera el 15è regidor etc."
Pel que lleigeixo n'hi ha de tots colors, ens tornariem a donar bofetades a la mínima de canvi, i es que tothom vol tenir raó.
Jo soc catalana i els meus sentiments nomès els puc tenir envers Catalunya, però n'hi han que volen que tots tinguem sentimens d'espanyolitat.
Els que els tinguin, dons endavant, però no insulteu els que no els tenim. Jo no puc estimar una terra que desconec, que nomès he trepitjat quan hi vaig de vacances i vull coneixer altres ciutats i pobles, puc pensar que son molt bonics que hi poden viure molt be, pero no tinc sentiments que m'apropin a ells.
Els sentiments son algo que no pots explicar, t'estimes a una persona , una Nació, un poble, sense que ningú et pugui inculcar-ho.
Jo m'estimo el meu País, la meva familia i els meus amics, perquè haig d'estimar a aquells que en volen imposar?.

Anònim ha dit...

A l´anònim anterior: Sobre "la llengua de Franco" es parla a l´article que porta per títol "A les escoles , en català" Els sentiments són molt respectables , però per justificar-los no cal insultar menysprear ni unsultar qui no els comparteixi , alguns com en LLuís Feliu no ho acaba de tenir clar. Aquest noiet és dels que diu "o estàs amb mí o estàs en contra meva".

Anònim ha dit...

Jo clar que vull decidir lliurement el meu futur , sense que personatges com en Lluís Feliu decideixin per mí o em diguin el que he de fer i el que no.