26 de novembre de 2011

Espanya ens enganya, no és de fiar


El PP ja s’ha fet enrere respecte el fons de competitivitat. Ja ha dit que el pacte fiscal no hi cap dins els seus plantejaments i no cal ni qüestionar-se cap concessió al dret a decidir. Sí que voldran debatre altres temes com; el bilingüisme a les nostres institucions, la immersió lingüística, la supressió de canals de TV3... en fi,  l’expansió colonial d’Espanya.

Com bé va dir el portaveu del govern, Francesc Homs, és “absolutament incomprensible” que el PP s’hagi fet enrere i ara digui que no avançarà els 1.450 milions del fons de competitivitat que per llei havia de rebre Catalunya.  Cal recordar que el PP, abans d’assolir la majoria absoluta, havien promès que si governaven portarien a terme el pagament dels més de mil milions.

Els tics impositius del PP tornen i segur que amb més prepotència que mai. Per què dialogar si amb la majoria absoluta poden imposar-se? Per què escoltar si la fam de menjar ja no els deixa escoltar?

El PP ha enganyat el seu electorat prometent i desdient-se en poc menys d’unes setmanes.  És el preludi d’una legislatura més que complicada per a un govern català que per culpa d’Espanya ha de prendre mesures impopulars.

Catalunya ha de buscar alternatives per afrontar la crisi i ha de tenir clar que en aquest camí està sola. Espanya no ens posarà les coses fàcils, al contrari, intentarà trepitjar el projecte del pacte fiscal i qualsevol apropament al dret a decidir.

És per això que si volem seguir existint com a poble, com a cultura, com a societat diferenciada que parla una llengua pròpia, haurem de prendre decisions valentes, sumar-se ja als 107 pobles que formen part de l’Associació de Municipis per la Independència i finalment, com els empresaris de Siurana, començar la insubmissió fiscal.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al Diari de Sant Cugat

18 de novembre de 2011

Espanya rescatada i Catalunya emancipada


Christopher Pissarides, premi Nobel d’Economia, ha comentat que “és possible que Espanya necessiti un rescat però no es pot dir ara amb seguretat. El fons d’estabilitat s’acaba d’augmentar al bilió d’euros i això indica que els líders europeus, Alemanya i França, creuen que potser Itàlia i Espanya necessitaran ser rescatades, perquè sinó, no es necessitarien aquests diners”.

Aquesta setmana la prima de risc espanyola ha marcat un nou màxim històric al superar els 520 punts i el Banc Central Europeu (BCE) ha hagut d’intervenir els mercats de deute comprant títols italians i espanyols.  A pocs dies de les eleccions generals espanyoles l’economia d’aquest estat s’ensorra i totes les mirades estan posades en el presidenciable amb més opcions, Mariano Rajoy, i en les propostes inexistents que el seu partit hauria de fer per sortir de la crisi.

El Novel Pissarides ha assegurat que “hi ha moltes probabilitats que la situació empitjori per l’escenari d’Itàlia i potencialment a Espanya”, que “si no es fan polítiques de reeducació del dèficit a Espanya, i s’apliquen de manera immediata, molt probablement necessitarà un rescat”.

Espanya s’enfonsa i amb ella Catalunya. Exprimir els recursos dels catalans i abusar del potencial del país sense donar res a canvi, no ha servit de res. Sense una plena gestió dels recursos propis Catalunya no té cap altre sortida que convertir-se en perifèria europea, marginal i sense futur.

Ja fa temps que alguns sectors catalans parlen d’insubmissió fiscal, però ha estat un restaurant de Siurana el primer en assegurar que no pagarà més tributs a Espanya. Els propietaris del restaurant Els Cingles de Siurana han anunciat que l’any que ve no pagaran impostos a l’Estat espanyol en protesta per l’espoli fiscal. Diuen que no respondran a la hisenda espanyola i ingressaran els tributs en un dipòsit a disposició de la Generalitat.
Aquesta decisió que han pres els propietaris del restaurant té molt a veure amb les demandes que fa uns mesos feien Òmnium Cultural o el Cercle Català de Negocis (CCN). A Siurana són els primers en dir que estan tips de les ingerències estatals a les decisions del Parlament, als obstacles a l’empresa catalana, a l’espoli fiscal i als atacs a la cultura catalana.

Aquests empresaris són els primers en promoure la insubmissió fiscal a Espanya però segur que no seran els últims. Catalunya emancipada té vida, amb Espanya només té desolació.

Article publicat a Directe!cat

9 de novembre de 2011

Un vot al PP és un vot contra Catalunya

Tenint en compte el context polític actual i fent una previsió de com aniran les coses d’ara en endavant, aquestes properes Generals poden ser les últimes eleccions espanyoles on hi participem els catalans.
Totes les enquestes coincideixen en dir que el PP guanyarà les eleccions per una amplia majoria. El senyor Rajoy governarà l’estat espanyol, el PP remenarà les cireres i amb ells arribaran les polítiques contra Catalunya.

Amb aquest clima emboirat, caspós i de parla castellana pretendrem negociar un ambiciós pacte fiscal, ho farem en un moment complicat, quan Espanya i Catalunya menys simpaties es tenen i quan els catalans som menys compresos per uns veïns que no volen atendre cap diferència.

El PP encara no ha guanyat però públicament ja carrega contra el nostre país. Ho pot fer, sí, sap que igualment guanyarà. Recentment, i després d’atacar el model educatiu, un Estatut aprovat per la majoria del poble català, entre d’altres assumptes de primer nivell nacional, han assegurat que aposten perquè els canals autonòmics es fusionin en “un d’únic amb desconnexions territorials”. D’aquesta manera, TV3 veuria com se li tallen ales i el poble català seria contaminat amb més informació espanyola.

De moment el candidat de la sucursal del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz,ha dit que “segurament, els quatre canals de la CCMA es podrien reduir”. Com sempre,  el PP té una carta guardada que li serveix d’excusa per justificar els seus atacs contra la cultura catalana, és l’economia.

Nosaltres però també tenim una carta guardada per quan ens trepitgin i vomitin sobre la nostra proposta de pacte fiscal, és la independència. Una sortida que cada dia té més simpaties i que en seguirà sumant. Avui i demà, a Catalunya, els independentistes creixen.

Article publicat a Directe!cat

1 de novembre de 2011

Cadells que esdevindran Llops



El ventall independentista creix al mateix temps que les enquestes asseguren que cada dia hi ha més catalans que volen l’Estat Propi. Disposar de diferents forces que treballin per la plena sobirania és políticament enriquidor, un privilegi democràtic que alhora, però, pot ser perjudicial per assolir la fita per a tots desitjada.

Es formen nous partits i neixen noves diferències. Passa el temps i les diferències creixen, els partits es singularitzen i sovint obliden que el camí i la meta eren els mateixos que els del grup polític germà, que ara s’ha convertit en rival.

A dia d’avui la independència és possible perquè tenim les eines i les mans per construir-la. Disposem dels estris necessaris per assolir l’Estat Propi i aquest fet  és més que motivant, però perillós si no es pren distància òptica i s’actua amb consciència nacional.

La Catalunya lliure, oberta al món i amb veu internacional que tantes generacions han anhelat la tenim a tocar si aprenem a treballar amb visió nacional, generosament i estenent la mà a tots els partits que estimin el país.

És per això que arriba el moment d’aglutinar forces independentistes, buscar sinèrgies entre diferents partits i treballar colze a colze per construir, en definitiva, un món millor. Cadascú ha de triar el seu camí i treballar a la seva manera, jo, personalment, he decidit que vull seguir influint en les noves generacions per tal d’assegurar que el relleu generacional del nostre entorn polític no dubti en proclamar la independència, des del nostre Parlament, en un futur proper.

Per dur a terme aquest tasca i arribar a l’objectiu he decidit formar part de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, organització que treballa per assolir la llibertat i igualtat de Catalunya amb la resta de pobles sobirans del món.

Que ningú dubti que la independència arribarà, mentre però, cal seguir fent pressió i tibar de la corda. Cada cop som més i algun dia els cadells esdevindran llops.

Article publicat a Directe!cat