15 d’agost de 2012

Rescatats, Espoliats i Humiliats


Quan Catalunya retalla per tots costats i segueix finançant la desagraïda Espanya entrem en fallida i hem de demanar un rescat. Catalunya viu humiliada per un Estat que l’espolia constantment i l’assenyala amb el dit mentre la critica per voler seguir sent diferent.

L’Estat i les seves institucions miren de marginar la realitat de la nació catalana. Ofegant-la de forma miserable, estafant-la i trepitjant tot allò que tingui essència catalana, han aconseguit caure en el seu propi parany.

Actualment, a Catalunya, s’ha intensificat la marginació  d’aquell petit grup de persones que segueixen intentant viure en una Catalunya espanyola. Cap ciutadà de Catalunya, amb dos dits de front i sense tenir interessos obscurs, pot defensar ja continuar en aquesta trista realitat a la que ens condemna Espanya.

Sovint però, per adonar-se de la realitat cal prendre distància i analitzar els atacs i les respostes. És per això que un bon exercici és llegir la premsa internacional i adonar-se que actualment estem fent el ridícul.

El rotatiu anglès, “The Daily Telegraph” va publicar fa unes setmanes un article on reconeixia que Catalunya  pateix un espoli fiscal que penalitza a tots els catalans. Concretament deia que Catalunya  “s’ha vist obligada a demanar un rescat tot i que subvenciona la resta del país”.  El diari britànic creu que aquest fet és conseqüència de les “perversitats del sistema tributari d’Espanya” i un cop llegit l’article t’adones que no estan dient res que no sàpiga cap habitant del país.

El president Artur Mas ja ha advertit que Catalunya “es plantarà si Madrid intenta aprofitar els esdeveniments per fer retrocedir els poders” del país. És doncs , ara, amb la llista de greuges a una mà i amb les diferències  a l’altra, quan cal aixecar el cap orgullosos i dir adéu a Espanya.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a direte!cat

3 comentaris:

Xavier, Reus ha dit...


Perfecte, de cap a peus. Jo crec que això ara ja ho pensem moltes persones que vivim a Catalunya. Ja només cal transformar-ho políticament.

Xavier (REUS) ha dit...

Perfecte, de cap a peus. Jo crec que això ara ja ho pensem moltes persones que vivim a Catalunya. Ja només cal transformar-ho políticament.

Albert, Rubí ha dit...

Si Catalunya es comportés com una autonomia i no com una nació la qual comporta moltes despeses, potser tindríem més recursos, però no, som una nació i ens comportem com una nació.