27 d’octubre de 2012

Ens diuen rates, i potser ho semblem


Són molts els insults que rebem els catalans. Sovint, els cavernícoles espanyolistes s’escalfen el cap per buscar aquella paraula, conducta o acció més ofenedora, aquella paraula màgica que els enervarà i els farà sentir més homes , més dignes, més patriotes espanyols.

Busquen paraules que facin mal i busquen reaccions que ens equiparin a les seves males pràctiques. Els independentistes però hem d’estar per sobre del joc brut de l’Espanya rància. Hem d’estar per sobre de tot això, som majoria, som constructius, hem d’anar units i ens ho hem de creure.

Porto dies caminant i veient que no hi ha cap comunitat de veïns sense  estelades als balcons. Que no hi ha cap desplaçament al tren on no senti una conversa sobre la viabilitat de la Catalunya independent... Estem guanyant la partida abans de jugar el partit però hem de seguir entrenant, hem de seguir treballant, convencent i preparant el terreny per un futur millor.

Que siguin ells, els que volen una Catalunya pobre i espanyola , els que perdin el temps buscant estratègies per enganyar i ofendre la dignitat dels catalans. Nosaltres mentre buscarem noves fórmules i seguirem fent allò que ens caracteritza; treballar i plantar cara a les adversitats.

Sí, potser sí que els independentistes tenim alguna semblança a les rates. Els feixistes no van tan errats.  No vivim a les clavegueres ni tenim la ràbia, però gràcies a Espanya, a les seves institucions i als seus polítics, ens estem multiplicant igual que ho fan les rates.

Article publicat el 2 de novembre al Diari de Sant Cugat
Article publicat a Directe!cat

1 comentari:

Tonet ha dit...

És exactament el que està succeint en el moment actual. Està més clar que mai que aquest maleit país veí no solament ha fet tard en donar-se'n compte del que els ve a sobre, sinó què mai més no hem de tornar a caure en el parany d'escoltar-los. És un país envejós, mentider , sobredimensionat en la seva prepotència generalment ignorant.
El millor que a Catalunya li ha pogut esdevenir de forma espontània és el crit de l'Onze Setembre. Hem despertat i esperem que aquest nou dia ens sigui definitivament alliberador. Tres-cents anys de vergonyós patiment i espoli arriben a la seva fi.
Visca Catalunya lliure!