28 de febrer del 2013

Unitat CiU - ERC per seguir avançant


Sembla que CiU i ERC comencen a adonar-se que units és més fàcil fer front als atacs i les inclemències del temps. La trista història dels anhels de llibertat del poble de Catalunya rau en una bàsica consigna mai complida, units fins a la victòria.

I és que els catalans, de la mateixa manera que els partits que els representen, sempre han anat per lliure, responent i lluitant per separat. Sense consciència veritable de poble, de col·lectiu, de societat... sovint defensant els interessos d’uns pocs sense pensar a mitjà ni a llarg termini.

El Govern espanyol ha perpetrat un nou atac al català, i és que el ministre Cristóbal Montoro ha presentat una nova normativa que elimina la possibilitat dels ajuntaments a exigir coneixements de català en les places d’habilitació estatal que aquests convoquen, que són les de tresorer, interventor i secretari.

Ja estem cansats de rebre atacs emmascarats a la llengua. Ja estem més que cansats a veure com se’ns pretén callar i com ens lliguen de mans per por a la llibertat. El desig recentralitzador del Govern espanyol comença a crispar els sectors més moderats del catalanisme, i ja som una àmplia majoria els que creiem més que necessari un front comú de tot el catalanisme, siguin de dretes, esquerres o de centre, per defensar els interessos de la nostra terra.

Així mateix, el president d’ERC, Oriol Junqueras, comentava que els republicans “no descarten cap eina que sigui útil per a la societat catalana” mentre deixava clar que no descarta unir-se a una possible candidatura conjunta amb CiU.

Que la prudència no ens faci covards. Anticipem-nos a nous atacs forçant una veritable coalició catalanista que garanteixi la nostra supervivència, la nostra llengua, el nostre futur. Cal seguir avançant i només units aconseguirem arribar a Itaca.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

12 de febrer del 2013

La demagògia dels toros


Un cop més veiem com el govern espanyol ataca Catalunya trepitjant les decisions preses per un Parlament democràtic com és el nostre. Els espanyols tiraran endavant una ILP sí, i just en aquest moment  s’enfrontaran a la decisió de prohibir els toros presa pel Parlament de Catalunya gràcies a la ILP en contra de les tortures. El Congrés espanyol ho té clar, tirarà endavant la ILP per reimplantar les corrides de toros a Catalunya i sí, un cop més mirarà d’ofegar les decisions preses des de Catalunya amb l’aval de la majoria de ciutadans, per cert,  els socialistes catalans han abaixat el cap i s’han abstingut, ordres de Madrid.

Gràcies a la majoria absoluta del PP, s’ha votat a favor de la ILP que proposa convertir els toros en Bé d’Interès Cultural. Els diputats del PP han defensat la ILP escudant-se en l’arrelament de la festa taurina a la cultura espanyola i han citat alguns catalans il·lustres, que per molt il·lustres que fossin en el seu temps, avui patirien de sàdics o poc evolucionats, com és el cas de Salvador Dalí o Joan Miró, amants confessos de la tauromàquia.

No hem de tenir por al sentit comú que ens diu que una tortura no pot convertir-se en espectacle. Si ens toca conviure amb una societat que veu normal l’assassinat  públic d’animals, el sadisme fet espectacle, l’aplaudiment al violent... cal buscar sortides, i gràcies a Déu ara mateix en tenim moltes sobre la taula.

Espanya patina i no para de caure. S’està deixant en evidència i a la comunitat internacional no li costa veure que potser sí, que la societat catalana evoluciona a un altre ritme que l’espanyola.

Deixem de banda la demagògia amb que ens justificaran les corrides de toros i mirem de ser constructius. El sentit comú no deixa de repetir-nos que hem de marxar d’un estat opressor i violent com Espanya. Construïm el nostre propi Estat i mirem d’establir llaços d’aliances amb aquells governs i societats que estiguin a la nostra altura.

Al 1454 els asteques encara sacrificaven nens al déu de la guerra i el sol, o al déu de la pluja, per combatre sequeres o per aconseguir victòries en combats. Les societats han d’evolucionar i civilitzar-se, està clar, ara però els hi toca als amants de la tauromàquia.

Article publicat a directe!cat

8 de febrer del 2013

Emprendre l'aventura d'emprendre (I)


Són temps difícils per a tots, però els joves patim una crisi mai viscuda, mai coneguda ni afrontada. La crisi econòmica i de valors que vivim afecta la gran majoria de col·lectius i sectors, però som els joves els que patim una desafecció sense precedents pel fet de no poder imaginar un futur estable, un futur real.

Els joves que s’han quedat a l’atur, els que s’estan trobant sense feina, són els que han d’espavilar, repensar-se i agafar les regnes per tirar el país endavant. Quedar-se a l’atur no és quedar-se sense treball, cal tenir clar que qui es quedi a l’atur ha de començar una nova aventura de manera urgent, l’aventura de trobar una nova feina o de crear-se-la.

Hi ha qui diu que emprenedor s’hi neix, però avui en dia la necessitat també crea emprenedors. Abans emprenia la gent amb vocació, avui emprenen ells però també els que tenen la necessitat d’emprendre per sortir de la crisi i construir-se el seu futur. Qui estigui a l’atur i no vegi llum a llarg termini té l’obligació de seure, pensar, agafar aire i convertir la seva professió en un tangible real, en una nova via on pugui oferir serveis, feina, ajuda, el que sigui per arribar a final de mes i poder seguir pensant en el seu futur.

Al llibre Manual de un joven parado (Ed. Novum Publishing) explico en primera persona la meva aventura d’emprendre. També tinc un bloc obert a tothom perquè puguem compartir idees i opinions. En temps de crisi neixen les millors idees, aprofitem-les doncs creant sinergies i col·laborant entre sectors.

Molta sort i endavant!

Article publicat a Intocable Digital
Article publicat al TOT Sant Cugat