14 de juny del 2014

Incompatibilitat conseqüent; boicot als catalans de “La Roja”

En una situació normal caldria ser conseqüent i vetar la convocatòria d’alguns jugadors de “La Roja” que després també juguen amb la Selecció catalana de futbol, o de qualsevol altre esport.  

Ningú s’imaginaria mai que un directiu d’una multinacional pogués treballar en diferents multinacionals que es fan la competència les unes amb les altres. No tindria sentit, no seria coherent i qualsevol treballador entendria que no s’acceptés aquell directiu.

Doncs el mateix passa amb els jugadors de futbol catalans que han decidit jugar el Mundial de futbol defensant els colors d’Espanya. Caldria parlar-ne amb naturalitat, sense odis, rancúnies ni mala sang. Simplement caldria generar un debat seriós i conversar sobre si en un context de normalitat tindria cabuda que un professional pogués defensar dos projectes empresarials que són competència, les seleccions espanyola i catalana, per exemple.

Jo per molt que hi reflexiono no ho veig possible. El jugador de futbol ha de ser lliure de poder jugar amb la selecció que cregui convenient però després tots hauríem de ser conseqüents i deixar-nos de ser un país carregat de complexos. Que en Xavi jugui amb Espanya potser serà un honor per a ell, per al rei, en Rajoy i qualsevol altre espanyol, però com a català que després juga a la nostra selecció, és un descrèdit i desautoritza qualsevol anhel de professionalitzar les nostres seleccions.

La Plataforma ProSeleccions catalanes està fent una molt bona feina i recentment ha publicat un estudi que diu que Catalunya guanyaria una mitjana de 7 medalles en uns Jocs Olímpics. Està molt bé, però jo com a ciutadà de Catalunya vull que qui em representi senti els mateixos colors que jo. Si volem prestigiar les nostres seleccions esportives primer les haurem de valorar els de casa i això ens obliga a fer escollir entre una multinacional o una altra. 

Jo ho tinc clar, no vull veure en Xavi i altres companys seus amb la samarreta de la Selecció Catalana.  

Article publicat a directe!cat
Article publicat a cugat.cat
Article publicat a EL PUNT AVUI el dimecres 18 de juny

9 de juny del 2014

Republicanisme monàrquic i més marca Espanya

La “Gran Nación” que ens volen vendre els espanyols està en crisi i ja no la poden endossar ni regalant-la
El bipartidisme ranci dels partits PSOE i PP està en crisi i la deriva sembla no tenir aturador.

Encara hi ha algunes veus al nostre país que no canvien de discurs, molts d’ells eren al Bruc mirant tancs i helicòpters de combat el cap de setmana passat... Seran els mateixos que cantaran algun gol de la Roja i defensaran les primes exagerades dels seus jugadors.

Sigui com sigui, Espanya ha esdevingut indefensable quan s’ha tancat en banda i ja no defensa ni una mínima escletxa de democràcia. Els dos partits capdavanters s’estan esgotant i seran ells els que imposaran als espanyols un rei que no han escollit i una constitució que la majoria no va votar. El que per a alguns podia ser una “ajuda” per apagar el conflicte català està esdevenint un conflicte de tot l’Estat.

El rei d’Espanya abdicarà en el seu fill, que segur que farà part del discurs en català i mostrarà una picada d’ull a mantenir els llaços i el peu espanyol sobre Catalunya, mentre la desafecció pels principals partits polítics seguirà creixent i el nom “Espanya” sonarà més fluix i decadent.

Mentre tot això passa, els espanyols veuen com se’ls tracta com a rucs, s’alçarà un nou rei i els membres de “La Roja” jugaran a futbol sabent que poden guanyar 720.000 € de primes per cada jugador. S’apropen relleus estratègics, aliances i clams de llibertat. A Catalunya gairebé ho tenim tot per fer però el que sabem del cert és que Espanya canviarà.  

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat