9 d’agost del 2014

Jordi Pujol, per amor a la família

A pocs mesos del 9 de novembre l’expresident Jordi Pujol ha sacsejat la política de Catalunya i del país veí.

Tristos i consternats no deixem de llegir crítiques acarnissades que sovint obliden escàndols de dirigents del seu mateix color. En Jordi Pujol ens ha fallat a tots, als d’aquí, als d’allà, als del seu partit i als de l’oposició.

Sigui com sigui, i sense entrar a criticar els tres diputats imputats del PSC o el rei Joan Carles I, per exemple, podem reforçar el tarannà català que ens caracteritza i saber treure profit de les situacions adverses o simplement desfavorables, com és aquesta.

Si poso a una balança tot el que ha fet en Jordi Pujol segueixen pesant més les coses bones. Tot i haver ocultat una fortuna a Andorra o haver adormit la generació dels nostres pares.

En Jordi Pujol ha demostrat que és humà i s’equivoca. Que ens ha enganyat a tots durant molts anys i que ha mirat pel seu propi interès oblidant mínims conceptes d’ètica. Ara, però, tenim davant un clar exemple d’un home que tot i la seva edat avançada posa la seva família per davant de tot. Surt en defensa dels seus fills i s’immola davant la premsa, polítics i societat per alleugerir el pes que està carregant a la seva família. Aquest fet és lloable i qualsevol persona que estimi la seva família el podrà apreciar.

Una altra reflexió que podem extreure d’aquesta crisi personal i política generada pel sempre honorable Jordi Pujol és que Catalunya està per sobre dels polítics. Els interessos de la societat han d’anar sempre per davant de les males pràctiques que pugui fer un dirigent. En Mas no és cap messies ni quedaria deslegitimat el procés sobiranista si ell, com a humà, errés.

He parlat d’en Jordi Pujol com a honorable perquè ho és i ho serà sempre. Un polític que va anar a la presó per Catalunya, que ha impulsat iniciatives tan lloables com TV3, que ha lluitat per normalitzar el nostre idioma... no deixarà de ser honorable per haver amagat diners a Andorra, en comptes de pagar els impostos corresponents a l’Estat enemic.

En Jordi Pujol s’ha equivocat igual que ens equivoquem tots durant els anys. Jo personalment no vull jutjar-lo per aquesta última crisi. Tampoc vull defensar-lo ni escudar-me en els molts casos de corrupció de dirigents espanyols contraris al nostre procés.

Avui i demà vivim en una guerra pacífica que només s’acabarà quan esdevinguem Estat.

Article publicat al TOT Sant Cugat