9 d’agost del 2014

Jordi Pujol, per amor a la família

A pocs mesos del 9 de novembre l’expresident Jordi Pujol ha sacsejat la política de Catalunya i del país veí.

Tristos i consternats no deixem de llegir crítiques acarnissades que sovint obliden escàndols de dirigents del seu mateix color. En Jordi Pujol ens ha fallat a tots, als d’aquí, als d’allà, als del seu partit i als de l’oposició.

Sigui com sigui, i sense entrar a criticar els tres diputats imputats del PSC o el rei Joan Carles I, per exemple, podem reforçar el tarannà català que ens caracteritza i saber treure profit de les situacions adverses o simplement desfavorables, com és aquesta.

Si poso a una balança tot el que ha fet en Jordi Pujol segueixen pesant més les coses bones. Tot i haver ocultat una fortuna a Andorra o haver adormit la generació dels nostres pares.

En Jordi Pujol ha demostrat que és humà i s’equivoca. Que ens ha enganyat a tots durant molts anys i que ha mirat pel seu propi interès oblidant mínims conceptes d’ètica. Ara, però, tenim davant un clar exemple d’un home que tot i la seva edat avançada posa la seva família per davant de tot. Surt en defensa dels seus fills i s’immola davant la premsa, polítics i societat per alleugerir el pes que està carregant a la seva família. Aquest fet és lloable i qualsevol persona que estimi la seva família el podrà apreciar.

Una altra reflexió que podem extreure d’aquesta crisi personal i política generada pel sempre honorable Jordi Pujol és que Catalunya està per sobre dels polítics. Els interessos de la societat han d’anar sempre per davant de les males pràctiques que pugui fer un dirigent. En Mas no és cap messies ni quedaria deslegitimat el procés sobiranista si ell, com a humà, errés.

He parlat d’en Jordi Pujol com a honorable perquè ho és i ho serà sempre. Un polític que va anar a la presó per Catalunya, que ha impulsat iniciatives tan lloables com TV3, que ha lluitat per normalitzar el nostre idioma... no deixarà de ser honorable per haver amagat diners a Andorra, en comptes de pagar els impostos corresponents a l’Estat enemic.

En Jordi Pujol s’ha equivocat igual que ens equivoquem tots durant els anys. Jo personalment no vull jutjar-lo per aquesta última crisi. Tampoc vull defensar-lo ni escudar-me en els molts casos de corrupció de dirigents espanyols contraris al nostre procés.

Avui i demà vivim en una guerra pacífica que només s’acabarà quan esdevinguem Estat.

Article publicat al TOT Sant Cugat

7 comentaris:

Paquirrin ha dit...

Llavors perdonem i defensem al sr Barcenas, Matas, Camps, Millet...etc no? " Va home va! No es pot defensar a algú que s'ha estat rient de tu de mi i de tots. 34 anys robant...a la presó per lladre! XORIÇO!!!! Aquests independentistes, nosé pas que us fumeu. A cagar a la via home ja

Josep Maria M ha dit...

Segons el seu propi relat, el Sr. Pujol estima tant la família que, per evitar-li un disgust a la seva germana, no li va dir que el seu pare no li havia deixat herència a ella, i que tot era per a ell. El fet que de passada s'estalviés la legítima de la germana és pura coincidència

Anna ha dit...

No es tracta d'una equivocació només, aquest politic ha traït als qui creien en ells, ha predicat el que no feia a la seva vida personal, ha tingut una doble moral...i si ha confessat no ha sigut per defensar la seva familia sino mes aviat perquè s'ha vist collat...D'honorable no en té res, ha perdut el seu honor...Ningú és guanya el titol d'honorable per haver anat a la presó ni per impulsar TV3...Molts catalans han anat a la presó, han patit la repressio i la tortura...em sembla que el teu article es molt superficial, poc meditat i poc crític.

Anònim ha dit...

seado articulo el suyo Sr Lluis Feliu "si pero np", no ha actuado bien pero ha hecho muchas cosas bien. El que pide a los demas honradez, sinceridad, etica, saber estar, ....etc, tiene la obligacion moral de predicar con el ejemplo. Mentir, estafar, aprovecharse del cargo, consentir, engañar, justificar....no es nada Honorable. Lo que se sabe hasta ahora es la "punta del iceberg" y habra muchas MAS sorpresas. Respeto su opinion "atenuante" pero naturalmente no la comparto de todas maneras se ha iniciado un proceso que intenta lavar su imagen aunque sea con argumentos nada convincentes como es el caso de su articulo a mi parecer. Impactante lo de "ESTAT ENEMIC" con lo que pretende convertir en heroe al villano, porque claro el caso "BANCA CATALANA, LICEO, ITVS, PALLAROLS, maletines a Andorra no afectan negativamente a la economia de Catalunya por lo visto. Un hombre o mujer es honorable cuando lo que hace lo que dice y lo que piens esta en sintonia y este no es el caso del Sr Pujol. FUERA LOS POLITICOS CORRUPTOS SEAN QUIEN SEAN.

Sergi ha dit...

El que em quedava per sentir, el que a fet en Pujol es inacceptable. Pero el que os fa mal als independentostes de pro es que el España ens roba ara fa riure.... De debo que aixó ja no es soste, y la frase del estat enemic e de reconeixer que m ha fet gracia.... Molt curt de mires i extremadament partidista Lluis !!!!!

Oriol ha dit...

Et sona el nom de Vito Corleone? És el protagonista de El Padrino. Una pel·líqula sobre MAFIA basada en personatges reals. Ell defensava per sobre de tot els interesos de la FAMILIA. Com el Pujolet oi??????

Eudal Tort ha dit...

Mare meva Lluis Feliu, que poca gana has passat a la vida per dir aquestes bestiesses. Es el problema d'aquest pais i del veí, que mentre hi hagi gent que pensi com tu la corrupcio mai s'acabaà. Visca Catalunya sense xorissos, sigui qui sigui!