6 d’octubre del 2015

Hem guanyat, serem un Estat independent!

El passat 27 de setembre els unionistes van quedar en evidència, la llista de Junts pel Sí va ser el partit més votat a Catalunya i amb la CUP, per primera vegada al Parlament, hi ha una majoria de diputats independentistes.

El més important d'aquesta majoria independentista no és que els 72 polítics siguin independentistes sinó que totes aquestes persones s'han compromès a treballar amb un full de ruta que ens permetrà emancipar-nos d'Espanya en poc més d'un any.

A Catalunya la majoria de catalans han guanyat i el Parlament així ho demostra. Les forces opressores han fracassat i l'excusa de "la majoria silenciosa" ha rebentat. Caminem cap a la independència però no tot són flors i violes, encara hi ha qui no acaba d'assaborir com cal aquest triomf històric al Parlament.

Les trampes d'un govern corrupte, llefiscós i mal preparat han aconseguit que molts catalans no es vegin com a clars guanyadors de les eleccions del 27 de setembre. Unes eleccions plantejades com un plebiscit s'havien de guanyar amb diputats però també amb vots. Dues batalles guanyades si tenim en compte els milers de vots silenciats a l'exterior i si comptem els vots del Sí contra els vots del No, sense posar al sac unionista els vots de partits com Unió Democràtica o Catalunya Sí que es Pot (petició demanada expressament pels seus dirigents).

Els independentistes hem guanyat les eleccions del 27S i ens ho hem de creure tots. La política catalana ha començat a fer net, s'ha reorganitzat i ja comença un camí cap a la llibertat.

Article publicat a Directe!cat

Atur i núvols negres a Espanya

El nombre de persones registrades a l’atur ha augmentat aquests dos últims mesos i la taxa a Espanya ja se situa al 21,68%, el que equival a 4.094.240 persones.

Durant les vacances d’estiu el turisme ens permet cada any generar nous llocs de treball i oblidar per un temps xifres tan preocupants com les actuals. Avui però sembla que han arribat els núvols foscos i ja són molts els que han tornat a les seves rutines, uns a treballar i els altres a seguir cercant feina.

Al nostre país les persones registrades a l’atur durant el mes de setembre han estat 513.187 persones, 6.881 desocupats més que al mes de setembre però 62.625 menys que l’any passat. Una dada positiva que no ens ha de deixar tranquils perquè encara hi ha molta feina per fer.

Amb la creació d’un nou Estat és evident que es crearan més llocs de treball, tant a l’administració pública com a les empreses que aterraran per primer cop o que simplement voldran reforçar la seva presència al mercat català. Però mentre esperem mesos de molta política, els aturats en especial, no han de tenir paciència ni s’han d’acomodar, hauran de seguir pensant com encaixar en un sistema lent i sovint poc eficient.

Actualment ajuntaments com el de Sant Cugat del Vallès o com el de Barcelona impulsen polítiques d’inserció laboral basades en cursos de formació, en associacions que potencien la reinserció, en jornades d’emprenedoria o simplement en conferències, taules rodones i altres.

És molt important que els aturats, siguin joves o veterans, no es quedin tancats a casa. Han de sortir a conèixer oportunitats, a dominar i entendre com està el mercat. Si tenen molt clar com ensumar i aprofitar aquesta nova situació sabran com encaixar-hi, ampliant la seva formació en un sector, buscant feina per un altre canal o accedint a una borsa de treball concreta.

Article publicat al TOT Sant Cugat

10 de setembre del 2015

L’economia diu 'adéu Espanya'!

Aquest podria ser un article més on exposés arguments per voler la independència de Catalunya i denunciar el joc brut del sapastre govern espanyol.

Podria fer una llista innumerable d’avantatges que suposaria la creació d’un nou Estat o una trista llista d’interessats, decadents i parats personatges que anhelen seguir igual que ahir.

Mentre debatem quin serà el millor camí i quin serà el millor espai per als nostres fills, 17 patronals i 13 cambres de comerç de Catalunya ja han mogut fitxa a favor del dret a decidir. Tenen clar que una cosa és la independència i una altra que no s’hauria ni de discutir, el dret a decidir lliure i democràticament.

Les principals patronals catalanes, Pimec, Cecot i FemCat, i la Cambra de Barcelona, entre moltes altres, ho tenen clar i donen suport al dret a decidir. Altres, economistes sense pèls a la llengua van més enllà i reconeixen obertament que econòmicament la independència és favorable per als catalans.

Catalunya tindrà més futur si camina sola sense el llast espanyol. Ho asseguren economistes de renom internacional com en Xavier Sala i Martin de la universitat de Columbia, Pol Antràs, doctorat a MIT i catedràtic d’Harvard, Carles Boix, doctorat a Harvard i catedràtic de la universitat de Princeton, Gerard Padró, catedràtic de la London School of Economics, Jaume Ventura, ex professor del MIT, Germà Bel, Jordi Gual, Joan B. Cases, Eugènia Bieto d’ESADE, Xavier Vives, Núria Bosch, Antoni Castells, Albert Carreras... i molts altres economistes i personalitats amb llargues trajectòries professionals.

El factor econòmic és l’únic argument pel qual Espanya no pot permetre la independència de Catalunya. Sense la regió catalana el regne d’Espanya està perdut, i tot i no poder-ho reconèixer (Espanya ha de dir que és ella qui manté Catalunya) totes les estratègies barroeres que tiren endavant demostren el seu estat de desesperació.

Avui i demà, la Constitució espanyola perd valor i respecte, i les reformes exprés per poder sancionar el nostre president ja tenen el mateix valor que els diners del Monopoli.

Article publicat al TOT Sant Cugat 

3 d’agost del 2015

El plaer de crear

Pensar en com construir un somni és quelcom que a la majoria de gent li provoca plaer, li proporciona felicitat. Cada persona és diferent i té els seus interessos, projectes i somnis, però molts coincideixen en que el sacrifici, l’esforç per construir allò que desitgen, els provoca plaer.

Hi ha qui crea esperances oferint els seus serveis professionals, qui construeix habitatges, qui fa botifarres, qui construeix portals web... tots ells viuen amb passió el fet de construir i servir allò que els mou. En la creació hi ha autorealització, en la creació un pot ser millor.

La creació va íntimament lligada a l’acte d’emprendre perquè sense donar el primer pas, res no es construeix. La passivitat, el negativisme i la desafecció són enemics del plaer de crear, del viure amb il·lusió per construir, sí, una empresa, una família, un habitatge, una manera de fer, de viure, un Estat.
Fer per créixer, per deixar petjada, fer per existir i no viure envà. Això mateix és el que pretenem fer des del sobiranisme. Ens apropem a unes eleccions històriques per al país i conforme s’acosta la data anem rebent atacs que s’intensifiquen de forma gradual.

La majoria de catalans però, només volem allò que ens fa viure. Volem crear un nou Estat perquè ens il·lusiona la idea de crear. Ens agrada perseguir els somnis i treballar per atrapar-los. Som, en definitiva,  emprenedors de mena i l’únic que ens atemoreix és el conformisme i la poca ambició dels catalans que encara volen quedar-se a Espanya.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat
Article publicat el 30 de juliol a EL PUNT AVUI

30 de juny del 2015

La decisiva unitat

Són moltes veus les que clamen una veritable entesa de tot el sobiranisme. En una llista unitària, en un conglomerat de partits, sota un mateix nom... és igual, el que cal és fer un pas ferm que mostri la voluntat de diàleg entre CDC, ERC, CUP, Reagrupament, SI...

El procés està arribant a un punt de no retorn i calen accions que propiciïn una embranzida decisiva per assolir allò que la majoria de catalans volen, la plena llibertat.

Són moltes les converses i discussions que s’han generat durant aquests anys. Moltes les il·lusions i emocions que s’han creat juntament amb les expectatives de construir un nou Estat. La clau de volta la tenim nosaltres, els partits que hem votat els sobiranistes, però la impotència de dependre d’unes decisions estratègiques ens està fent patir de valent.

S’apropa l’11 de setembre i les eleccions del 27 de setembre. Els nostres dirigents rebran atacs i el govern espanyol probablement tornarà a jugar brut. Si no exemplifiquem un acord públic entre els principals partits independentistes probablement no aconseguirem desencallar la nostra relació amb Espanya.

Prat de la Riba deia que “Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser”. Recordem les seves paraules i siguem conscients del que representa seguir lligats a Espanya.

Article publicat a Directe!cat
Article publicat a EL Punt AVUI el 1 de juliol de 2015
Article publicat al TOT Sant Cugat 

9 d’abril del 2015

Continguts d’alt valor

La tecnologia actual ens permet a empreses i particulars disposar d’un ventall de possibilitats amplíssim per dinamitzar informació
Els mitjans de comunicació ja no són els únics que tenen la clau dels continguts. Qualsevol empresa o persona disposa d’eines suficients per a donar a conèixer qualsevol missatge, pensament, inquietud, denúncia, novetat...

És important que al terreny empresarial tota companyia, petita o gran, disposi d’una estratègia de continguts per apropar-se als seus públics. Tenir contacte amb la clientela ja no s’aconsegueix només a base de fer ofertes i promocions. Els usuaris han canviat, els clients s’han especialitzat i la tecnologia ho ha revolucionat tot.

Avui en dia una empresa té al seu abast multitud d’eines per dissenyar estratègies que ajudaran a assolir objectius. Avui el client busca valor afegit. Qui compra una col vol saber on s’ha plantat, qui l’ha tractada i com s’ha transportat. Qui contracta a un advocat vol saber quins valor té aquella persona, l’empresa que representa, els casos que ha guanyat, els que ha perdut i el que ha après durant aquest recorregut.

El client valora el contingut de qualitat, està clar, però també el valora l’amic Google, el principal motor de cerca a Europa. Un contingut de qualitat publicat a la xarxa serà compartit i atraurà visites. Serà dinamitzat per la companyia i per tercers. Es convertirà en una publicació referent, en un punt d’atracció que donarà reputació a l’empresa, que li generarà visibilitat i la farà gran.

Article publicat al setmanari TOT Sant Cugat

19 de febrer del 2015

Catalanofòbia com a estratègia electoral

L’espanyolisme pretén incrementar l’odi a tot el que sona català i algun eixelebrat encara no entén perquè som independentistes.

Mentre el partit majoritari a Espanya menysté un partit polític anomenant-lo en català, aquest en qüestió, elimina la llengua catalana del seu portal web per a rapinyar algun vot. Ser català o respectar la llengua de milions de persones no és positiu ni atrau al seu electorat.  Així és Espanya, així ho volen els polítics que seguiran governant en aquesta fosca, desolada i moribunda Espanya.

El PP ha demanat als seus líders que facin referència el partit de “Ciutadans” en català i deixin d’anomenar-lo “Ciudadanos”. D’aquesta manera el PP ataca a Ciutadans presentant-lo com un partit català. Quin desastre, són catalans!

Per altra banda, i no menys greu, el partit que fa uns dies deia que ensenyaria a pescar als espanyols del sud, se li han pujat els colors perquè els han desemmascarat, són catalans! I per rebaixar la tensió han fet allò que mai els hi ha costat fer; desdir del que són (o diuen ser aquí), catalans.

Ciutadans ha ocultat la versió catalana del seu portal web perquè a Espanya això no està ben vist. Ha silenciat el català perquè allò de l’Espanya plurinacional ja queda molt lluny i ara es porta més l’enyorada Espanya monolingüe de Franco.

Avui l’Espanya que coneixem és enemiga, però l’Espanya que s’apropa també ho seguirà sent. Juguen a crear i potenciar l’odi al català i s’estranyen quan la majoria de catalans volem segar cadenes.

Què fan els catalans que no es declaren independentistes? No tenen un xic d’orgull? No els importa que els menystinguin per ser catalans, per parlar en català?

Article publicat a directe!cat
Article publicat el dissabte 21 a El Periódico de Catalunya
Article publicat el divendres 27 a el TOT Sant Cugat 

5 de febrer del 2015

La vida al VITA Entrepreneurship Center

Fa uns mesos que Sant Cugat disposa d’un nou centre d’emprenedoria, on el talent i la cooperació coexisteixen dia a dia. És el Vita Entrepreneurship Center, amb seu al camí de Can Ametller de Sant Cugat. Un centre que ja fa mesos que hi ha vida, però que dia rere dia més emprenedors, estudiants i empresaris s’hi troben i fan evolucionar els seus somnis i projectes.

El Vita és un excel·lent lloc per emprendre perquè allà s’hi reuneixen els ingredients necessaris per fer créixer els projectes més ambiciosos. Talent, creativitat, espais de reunió, tecnologia punta, cooperació, clients, formació i ajuda de tot tipus per estabilitzar, impulsar o fer realitat un projecte empresarial.

El Vita és un punt de trobada, on el networking floreix constantment. Ho dic perquè ho visc.

Fa poc més de quatre anys vaig iniciar el meu projecte empresarial. Associat amb un professional del disseny i col·laborant amb periodistes, dissenyadors, fotògrafs i programadors, hem anat consolidant una cartera de clients. Durant els primers anys hem fet teletreball i ha estat una experiència positiva, una manera de treballar i viure que recomano a molta gent.

Des de fa pocs mesos, però, vam decidir anar a treballar a Vita Entrepreneurship Center. Teníem ganes de fer un canvi, de variar l’estructura de feina, ajudar-nos amb uns horaris “més normals” i disposar d’un lloc per reunir-nos amb clients.

El que no sabíem era que treballar enmig d’un clima com el del Vita ens faria evolucionar tan ràpidament. Hem variat l’estructura i alguns processos de treball, centralitzem la feina des del Vita i els col·laboradors fan feina semipresencial. Cada dia fem networking, col·laborem amb altres professionals i aprenem d’altres empreses que coexisteixen al nostre costat.

El teletreball segueix sent part de la nostra filosofia, però el fet que els col·laboradors facin feina semipresencial ens ajuda a millorar el seguiment dels projectes, a motivar-los i ajudar-los en el seu dia a dia.

En definitiva, vull donar les gràcies a totes les persones, empreses i entitats que han fet possible l’existència del Vita Entrepreneurship Center perquè a nosaltres ens està ajudant molt, perquè sé que molts projectes empresarials es gestaran allà, perquè impulsa la creativitat i la cooperació, la sociabilitat i, per tant, l’economia de Sant Cugat.

Article publicat al TOT Sant Cugat

16 de gener del 2015

Conflictes no resolts

L’altre dia passejant pel centre de Sant Cugat em vaig trobar en Domingo, un col·lega recent arribat de viatge a Amèrica Llatina. Ens posàvem al dia i mentre parlàvem alguns dels seus comentaris traspuaven quelcom de ràbia i impotència.

M’explicava que tenia problemes amb unes terres fèrtils que, ja fa algunes dècades, treballava la seva família. Havien passat els anys i les noves generacions ja no les conreaven, la natura salvatge s’havia apoderat de la terra i ara el camp s’havia convertit en un preciós bosc.

En Domingo em deia que actualment no fa ús dels seus terrenys però que els vol rendibilitzar. Que hi vol construir, muntar-hi algun negoci o cedir-ho al govern. Decebut, però, m’assegurava que era impossible negociar amb els governants i que els seus projectes estaven bloquejats des de feia anys...

Em deia que al govern ja li estava bé la situació actual; que no comprava ni expropiava als propietaris, no deixava construir, però alhora, si calia, en feia ús. El govern i en Domingo havien lluitat als jutjats i cadascú interpretava les sentències com volia. Passaven els anys i el conflicte s’enquistava, tot seguia igual.

En Domingo vol treure profit dels seus terrenys desencallant el conflicte i negociant amb els governants per buscar una sortida favorable per a totes les parts. A més, durant aquests anys ha vist com altres veïns amb terrenys de característiques semblants avançaven cap a l’enteniment, pactaven, dialogaven i desencallaven el conflicte.

Com pot imaginant el lector, el conflicte d’aquest Domingo fictici no és un conflicte internacional allunyat del nostre dia a dia. És un problema de Sant Cugat del Vallès anomenat Torre Negra, un conflicte que ja fa masses anys que portem arrossegant i que encara no està resolt.

Article publicat al diari ARA el dilluns 19 de gener de 2015
Article publicat al diari EL PUNT AVUI el dimarts 20 de gener de 2015

5 de gener del 2015

En versió original, gràcies!

Un dels cinemes de Sant Cugat del Vallès ha donat un pas ferm cap endavant i ha decidit oferir les pel·lícules de les seves sales en versió original. Segur que ha estat una decisió molt estudiada i qüestionada, des de dins i des de fora l’entitat.

Els cinemes que ofereixen els seus passis en versió original actualment, a la nostra societat, són cinemes que se la juguen, que aposten per la internacionalització de la nostra societat i que per tant, cal agrair i valorar.

Són moltes les veus que estan en contra del cinema en versió original. Veus que al·leguen que les pel·lícules no doblades al català o a l’espanyol arruïnaran l’economia d’un sector que ja està prou afectat per la crisi.

Dobladors, muntadors, traductors... tots ells treballen al voltant del cinema i de ben segur que la implantació del cinema en versió original els afectaria. Es quedarien però sense feina o els obligaria a evolucionar? Està per veure, però des del meu punt de vista crec que el cinema en versió original podria contribuir a millorar la competitivitat dels catalans i enriquir el cinema de casa.

Crec que una societat que mira cap enfora, que vol trepitjar fort sense arronsar-se, una societat que ja comercialitza internacionalment i que és receptora de milions de visitats estrangers... ha de reforçar el seu nivell d’anglès i preparar les noves generacions lingüísticament parlant.

A la ciutat de Sant Cugat tenim un cinema en versió original i cal que ho aprofitem. Que hi anem a millorar la nostra comprensió en anglès, francès... que els més petits comencin a escoltar converses en estranger, i que els que només volen veure pel·lícules en català i o espanyol, també hi vagin a reclamar pel·lícules fetes al país, en català i per tant, en versió original.

Article publicat al TOT Sant Cugat