13 de juny del 2017

Romans i gals

Aquesta setmana he renovat el DNI i he tornat a viure una situació que ni recordava ni volia recordar. Vaig intentar evitar anar condicionat per la meva ideologia i fer un exercici d’observació.

El que em vaig trobar, a banda de moltes persones indignades per la mala organització, va ser un parell de policies que no sabien parlar el meu idioma i que tampoc sabien llegir el meu nom. Passada la recepció, a l’altra banda del mostrador, un grup de funcionaries castellanitzant noms i lluint credencials amb lanyards (penjolls) amb la bandera d’Espanya.

No m’hi volia sentir, però assegut allà al davant, jugant amb l’índex, amb l’adreça postal i pagant els 10 euros de rigor en efectiu (encara no accepten targetes de crèdit), vaig veure clar que encara som colònia, que Espanya va endarrerida i que tenim pressa, molta pressa per independitzar-nos i treballar per esdevenir un estat del primer món. Després de renovar el DNI vaig tenir la mala sort d’anar a espetegar en un bar on, mentre em menjava un entrepà, tenien posat un programa de TVE.

Escoltava com parlaven de la ludopatia i dels iaios i famosos que s’aficionen cada dia més a jugar al bingo, i mentre em deprimia entenent la realitat del país veí recordava un article d’El País on deien que Berga ja vivia d’esquena a Espanya... Sortia del bar amb l’esperança de no haver de tornar a veure els funcionaris/colons però obstinat que demà els nostres funcionaris no copiïn les males pràctiques dels funcionaris espanyols i es converteixin en treballadors del servei públic, i no només representats de l’estat.

I ara el que més m’emprenya és trobar una nova funda per al DNI. La que portava ha quedat desfasada i no sé si trobaré fundes catalanes per cobrir el nou DNI espanyol.

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat al TOT Sant Cugat