8 de juliol de 2008

La carrera

Està clar que les similituds entre una carrera universitària i una d’atlètica queden paleses durant tot el recorregut.

Quan comences les carreres, tant universitària com atlètica, ho fas al teu ritme. Queden molts metres o anys per finalitzar i a poc a poc, o no, vas avançant.
Arribes a l’equador i penses que encara toca fer el doble, saps que per a uns ha passat ràpid, per a altres no tant... però el cas és que estàs a la meitat i ja no hi ha volta enrere.

Tot canvia quan veus el final, veus la llum al final del túnel i aleshores tot són preses. Tens ganes d’acabar la carrera, uns per a poder descansar, altres per a seguir entrenant i fer més carreres, altres per a sentir-se realitzats o per estar preparats per al dia de demà.
Hi ha moltes similituds entre una cursa atlètica i una carrera universitària, moltes, però també hi ha diferències claus.

Quan fas una mitja marató i vas pel quilòmetre dinou, probablement veuràs l’arribada, la meta està a prop i tens quantitat de gent animant-te, sents crits d’ànims, et tornen les forces... són els últims minuts de patiment però de ben segur que valdran la pena. Quan veus el final de la carrera universitària però, les similituds entre carrera universitària/atlètica se separen, es bifurquen i veus com algun professor pot posar-te pals a les rodes i alentir el teu ritme. Són moments en els que creus que la clau de l’èxit se t’ha escapat, l’has perduda i l’èxit ja no depèn de tu.

Sigui com sigui, està clar que a les dues curses només depens de tu, estàs sol i la victòria serà el resultat del teu esforç.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Siiiiiii!! és això!Però A mi no m'han posat pals a les rodes, m'han atropellat i estic a la UVI!!

Anònim ha dit...

A mi em sembla que tens una mica de cara!! desgraciat!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Burjachs ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.