18 de febrer del 2024

Metavers, IA, comerç MIAC


Durant anys, el petit comerç ha fet esforços per no quedar-se enrere, en una cursa on sovint participava en desavantatge. Les inversions tecnològiques en ecommerce, en aplicacions mòbils o publicitat personalitzada i geolocalitzada, per exemple, posaven el petit comerç entre l'espasa i la paret i en clara desavantatge quan havia d'enfrontar-se a grans competidors, amb estructures més grans i capacitats d'inversió més potents.

Avui, però, la IA i el metavers brinden oportunitats per a tots els negocis i el comerç de proximitat podria sortir-se'n beneficiat. Quan parlem d'incorporar estratègies d'intel·ligència artificial o espais virtuals al metavers algú pot tenir vertigen, però si es pensa fredament, amb objectivitat i realisme, i ens preguntem; què pot fer aquesta tecnologia per al meu negoci? Tothom trobarà una resposta.

Un negoci petit, un comerç de proximitat, gràcies a la IA ara té la capacitat de generar més contingut i automatitzar processos. Gràcies a la realitat virtual ara tenir contacte amb l'usuari i estar a peu de carrer pot brindar-li un gran avantatge. Quin? Doncs fàcil d'imaginar quan per exemple penses en una botiga d'electrodomèstics o una immobiliària, que cedeixen un espai del seu local perquè els futurs clients puguin consultar, amb ulleres de realitat virtual, desenes d'immobles en pocs minuts, o l'ús de diferents electrodomèstics que la botiga pot comercialitzar.

Sant Cugat té un teixit associatiu ric i un comerç de proximitat envejable per a moltes altres ciutats. Un cop més, i si l'administració li dona un cop de mà, té l'oportunitat de liderar una revolució que posarà la ciutat al capdavant del país. Per fer-ho, només calen ganes, temps i diners, i això entre tots és fàcil d'aconseguir.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

18 de gener del 2024

Vallpineda, ofegada però sense aigua

El barri de Vallpineda ha d'annexionar-se amb urgència a La Floresta, els seus veïns cada dia en tenen més arguments. El barri, que frega amb la zona de la Colònia Montserrat de Valldoreix i La Floresta, encara no està urbanitzat, les seves cases no tenen aigua corrent i l'ajuntament que l'administra, el de Molins de Rei, els abandona a consciència.

És curiós que mesos després de publicar-se un article on s'explicava que la renda dels veïns de Vallpineda és superior a la dels habitats de Molins de Rei, l'alcalde socialista d'aquell municipi anunciés que desapareixia la subvenció que permetia transportar aigua potable a les cases i que per protegir-se d'un possible incendi a Collserola, els mateixos veïns haurien de fer-se càrrec de pagar les franges de seguretat de la zona.

Ja no és una qüestió de sentit comú que Vallpineda s'annexioni a La Floresta, per proximitat i ús dels serveis. Ara, és el propi consistori qui castiga els veïns de la zona a pagar 10 vegades més cara l'aigua que els residents a Molins de Rei. Amb una subvenció que ha durat 25 anys, els de Vallpineda pagaven 5,5€ pel metre cúbic d'aigua que es transportava amb camions cisterna. Des de l'u de gener d'aquest any, els veïns ja estan pagant més de 13€ pel metre cúbic, el que representa una factura d'aigua de 325€ cada dos mesos (per una família de quatre persones que fa un ús normal de l'aigua).

L'abandonament o el càstig que l'Ajuntament de Molins de Rei exerceix als habitants de Vallpineda és majúscul, i la impotència dels residents els portarà a manifestar-se amb contundència. Cal recordar que un dels dipòsits d'aigua de SOREA que abasteix la Colònia Montserrat està situat a Vallpineda i que les canonades d'aigua de SOREA passen per davant de les cases de Vallpineda, però l'Ajuntament de Molins de Rei encara no permet connectar-s'hi.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

18 de desembre del 2023

Compra on vulguis, però consumeix

Llegeixo molts articles recomanant fer les compres de Nadal al comerç local dels pobles i ciutats, fent consum sostenible de quilòmetre zero i apostant per la tradició. A vegades llegeixo recomanacions que semblen ordenances o amenaces de les administracions públiques, quan en realitat, als qui ens sentim còmodes en el món capitalista, hauríem d'exigir que les institucions procurin i incentivin que hi hagi lliure mercat, competència sana i més llibertat.


Hem d'incentivar la compra de proximitat perquè és més sostenible, el comerç local cal cuidar-lo perquè ens enriqueix de vida les ciutats, però les administracions públiques no poden caure al parany de recomanar o facilitar un tipus de consum sense exigir res a canvi.

Els consumidors han d'estar sempre per sobre de les empreses o els comerços, i això vol dir que si un negoci no entén al seu client, no té res a fer per molt que l'administració li faciliti o li derivi un flux de clients intermitents.

El comerç local, l'ecommerce, les empreses o qualsevol entitat ha de ser competitiva, i això vol dir que ha de diferenciar-se i aportar valor als seus clients. A Sant Cugat, que ja gairebé hi viuen cent mil ciutadans, hi ha clients de tota mena i, per tant, hi ha d'haver negocis de tota mena. Recomano, doncs, que per aquestes festes seguim consumint, però que ningú se senti malament i compri o consumeixi a qui realment s'ho mereix, que és l'empresa o comerç que millor s'adapta a les seves necessitats.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

29 de novembre del 2023

Consolidant l'atletisme

Recentment, s'ha celebrat la XXV edició del Cros de Sant Cugat i un cop més cal felicitar a l'OMET (Oficina Municipal d'Esports per a Tothom) per la bona organització i fantàstica dedicació durant tots aquests anys. Amb els gairebé quatre mil corredors durant l'última edició del Cros, Sant Cugat s'ha convertit en un referent nacional de l'atletisme escolar. No ho ha fet d'un any per l'altre, ho ha fet amb constància, implicant entitats, escoles i famílies, i cal felicitar-los a tots perquè de segur que no ha estat una feina fàcil.

L'associació International Marathon Medical Director sempre diu que "un nen no és un adult en petit", que als pares corredors ens fa molta il·lusió sortir a rodar amb els petits, però que hem de tenir paciència i cenyir-nos als temps i distàncies que els corresponen per les seves edats i condicions físiques.

Ho comento perquè alguns pares se sorprenen de les distàncies que corren els nens i nenes al Cros de Sant Cugat, però són distàncies conservadores pel que fa al bon desenvolupament dels nostres petits. I alhora, són distàncies democratitzadores que permeten obrir l'atletisme a tots els infants. Recordem, però, que els experts diuen que fins als 8 anys no és recomanable que corrin més de 2 quilòmetres, i fins als 10 anys, millor no superar els 3 quilòmetres. Ara, però, recomanaria a l'OMET que a banda de marcar-se el repte de seguir creixent en nombre de participants, posin el focus en créixer entre les categories escolars més grans; els juvenils, cadets i infantils.

Cada any és espectacular veure la quantitat de participants de les categories prebenjamines i benjamines, però a mesura que creixen, van abandonant la pràctica de l'atletisme, una llàstima si tenim en compte que és l'esport que, al treballar la força, la resistència i la velocitat, millor treballa les capacitats físiques dels nostres joves.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

22 de novembre del 2023

Sant Cugat del Vallès, el Silicon Valley

Sovint escolto a la ràdio comentaris que fan referència a Sant Cugat com la ciutat dels pijoteres, dels amants del golf, de les cases amb piscina... i a alguns diaris digitals, llegeixo comentaris sobre Sant Cugat i els santcugatencs que van en la mateixa direcció. És indubtable que Sant Cugat ha aconseguit un posicionament de marca, una reputació, de ciutat puntera, assolida per un cúmul de circumstàncies que no tinc clar que s'hagin treballat mai de forma estratègica.

L'altre dia llegíem una notícia on s'explicava que Sant Cugat té un nivell adquisitiu alt perquè l'habitatge no és econòmic i es converteix en filtre. Jo no vull entrar a parlar de l'accessibilitat ni el preu de l'habitatge, però un cop més, crec que aquest posicionament de ciutat exclusiva s'hauria d'aprofitar estratègicament com una oportunitat que ens pot portar coses molt bones.

Sona bé i pot enganxar això de ser el Silicon Valley català, però no n'hi ha prou en repetir-ho. Si realment volem que Sant Cugat sigui el Silicon Valley català cal que totes les parts treballem dur; preparar l'entorn amb tots els professionals, amb les empreses, els centres de formació i l'administració.

I si has llegit fins aquí, cal que tinguem clar que certament, a Sant Cugat tenim les empreses, les universitats, els centres de formació professional, els col·legis, les escoles i només falta que l'administració ho sàpiga lligar tot, que estimuli la col·laboració i prepari l'entorn perquè es puguin crear més empreses, més projectes i, per tant, més ocupació.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

21 de setembre del 2023

Okupes, inútils

Una de la matinada, encara dormint amb les finestres obertes. Crits, corredisses, plors, insults i amenaces. Cops de porta, i més crits. La parella okupa del davant de casa torna a discutir. Si truco a la policia, arribaran quan ja s’hagin reconciliat, hauré de prendre declaració i tornaré a empalmar amb la feina. No truco, ja s’ho faran.

Intento no fer mala sang, però em molesta la seva mala educació i m’adono que en realitat, el que més em preocupa és el mal exemple que donen als meus fills. Què contestaré demà quan em preguntin per què s’insulten els veïns, què contestar quan em pregunten per què no treballen, perquè criden... i tantes coses que per sort, els marrecs encara no pregunten.

El malson de viure davant d’uns okupes m’obliga a repensar moltes coses però totes elles sempre em porten al mateix lloc. Són inútils perquè no són útils.

M’agrada pensar que totes les persones som útils i que l’actitud és fonamental per ser més o menys útils a la feina, a la família, amb els amics, al veïnat, a la societat en general... però constato dia rere dia que els okupes que pateixo no aporten res, ni a la meva família, ni a la casa que s’han apropiat, ni a les energètiques que sabotegen, ni al propietari que estan empobrint, ni al carrer, ni als veïns, ni a la societat.

L’okupació, plantejada com ens hi estem acostumant és un despropòsit que cal deixar de tolerar. Al Pirineu hi ha casos d’èxit on grups d’okupes han repoblat zones, han rehabilitat cases, ofereixen tallers, conreen el camp i treballen, sí, matinen i s’esforcen per ser útils. Suposo que a ulls dels okupes d’aquí, els d’allà ja han deixat de ser paràsits i, per tant, ja no són okupes, però crec ens cal repensar conceptes i deixar de fer els ulls grossos. Si no volen contribuir a fer una societat millor, que marxin.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

22 d’agost del 2023

A l’Ajuntament cent per cent en català


Fa unes setmanes vaig anar a fer unes gestions a un Ajuntament proper a Sant Cugat. Vaig presenciar com els servidors públics s’adreçaven inicialment en català als ciutadans que feien les seves gestions. 


Després del primer Déu vos guard en català, ràpidament canviaven a l’espanyol, però alguna de les persones assistents eren asiàtiques i àrabs i no entenien ni el català ni l’espanyol. Ho vaig veure clar, l’administració pública té una responsabilitat cabdal pel que fa al servei, a l’atenció i a la integració, però potser haurien de millorar els seus protocols. 

 

L’Ajuntament de Sant Cugat té l’oportunitat de convertir-se en un referent lingüístic que estimuli la integració mitjançant un protocol valent. Segons l’Institut Català d’Estadística el 91% dels santcugatencs parla bé el català però només 4 de cada 10 l’utilitzen. Si volem revertir aquesta situació, l’Ajuntament té l’oportunitat de canviar el protocol d’atenció a la ciutadania i encomanar a altres Ajuntaments el seu mètode d’atenció a la ciutadania. 

 

Aquest nou protocol podria establir que totes les gestions de l’Ajuntament fossin sempre, cent per cent en català, però si algun ciutadà no entén el català, se’l podria citar un dia i hora concret, i oferir gratuïtament el servei de traducció o interpretació per poder fer les seves gestions en el seu idioma. 

 

D’aquesta manera quedaria clara la importància de conèixer la llengua, es podria detectar qui no parla català – per poder-li oferir classes gratuïtes de català – i faríem, des de Sant Cugat, un pas important per normalitzar la llengua. 

 

Sant Cugat té l’oportunitat de ser un referent lingüístic que encoratgi a la resta d’Ajuntaments del país a dignificar i dotar el català de la importància que es mereix. Fem necessària la nostra llengua, igual que fan tots els països del món. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

17 de juliol del 2023

L'eterna polèmica dels sous dels polítics


Fa pocs dies es va fer públic al TOT SANT CUGAT la notícia sobre la pujada de sous del nou govern de Sant Cugat. Un increment del 17% que com s’observa als comentaris de la notícia, a les xarxes socials i a les cafeteries, en general no s’ha entès ni s’ha rebut alegrement. 

 

No vull entrar a valorar el sou de l’alcalde, del tinent d’alcalde o de qualsevol regidor. Tampoc vull valorar els nous càrrecs de confiança, que seran eventuals però estaran millor remunerats. El que sí m’agradaria comentar és que els polítics han d’estar ben remunerats si volem prestigiar la política. Ho han d’estar perquè volem que ens governin els millors, és així de simple. 

 

Si partim del concepte romàntic de la política, com a professió que s’hauria d’exercir temporalment per persones que volen posar-se al servei de la ciutadania, la política canvia i la seva reputació millora. Aquesta visió, que comparteixen molts països i ciutats d’arreu del món, comporta retribuir als servidors públics d’acord amb el que aporten. 

 

Vulguem o no, necessitem polítics, i sincerament prefereixo que se sentin ben pagats, que estiguin motivats i es deixin la pell pel que se’ls ha encomanat fer durant quatre anys. Hem de deixar d’aplaudir als polítics que s’abaixen el sou i renegar d’aquells que s’apugen el sou. El debat d’aquests dies no hauria de ser sobre la retribució sinó sobre el moment i la manera d’explicar-la als santcugatencs. 


Article publicat al TOT SANT CUGAT