20 de juny de 2021

A Sant Cugat, com a Cervera!


Llegia l’article del Sr Soler al TOT on parlava que el govern català no respon a les necessitats del país i algunes de les seves reflexions em deixaven perplex. Al mateix temps, coneixia la notícia on explicaven que a Cervera, JxCat s’ha sumat al pacte de govern d’ERC i la CUP. 

A l’article en qüestió, el Sr Soler, insistia en dir que el govern no ens portarà a bon port, assenyalava a la “dreta de sempre” i s’atrevia a parlar de l’estatus quo, mentre repassava la trajectòria del nou vicepresident, mencionava Convergència Democràtica de Catalunya, a les Joventuts Nacionalistes, el 3%... i en definitiva, el repertori unionista de sempre, que no deixa ni vol avançar. 

Em fa gràcia que des de diferents partits espanyols, com el PSOE – PSC, critiquin al nou govern i s’animin a dir en veu alta que ERC, Junts i la CUP mantenen l’estatus quo, quan en realitat, els únics que ja estan bé així, mirant cap a la decadència en comptes de mirar cap al progrés, són els partidaris de mantenir-se a Espanya, sense arguments, sense ambicions, només per un trist i depriment pacte de fe. 

La majoria de catalans hem optat per obrir-nos al món, des de l’Estat català, sense rei, sense pors, fent costat als presos polítics, als represaliats i als exiliats, perquè mentre els partits espanyols els consideren presos i fugats, els catalans i els europeus els considerem presos polítics i eurodiputats. 

Sra Ingla, em sembla a mi que s’ha equivocat de companys de viatge. Revisi el pacte amb el PSC a l’Ajuntament i deixi d’intentar defensar el que no s’aguanta per enlloc.  

Article publicat al TOT Sant Cugat

16 de febrer de 2021

Retorn a l’hegemonia econòmica

L’economia catalana no va bé i cal fer un replantejament rigorós si volem tornar a ser un motor econòmic referent. És cert que l’espoli fiscal de la resta d’Espanya i el dèficit d’inversions són un llast que impedeix el correcte desenvolupament del país, però no han de ser excusa per deixar de buscar escletxes que ens situïn on ens pertoca. 

Tampoc hem de quedar-nos amb el discurs de la por dels autonomistes espanyolistes; el procés separatista no ha ensorrat l’economia catalana, les dades ho demostren. El que sí que ens està fent perdre dinamisme és l’actitud conformista, de derrota i d’empetitament que des d’Espanya ens volen encomanar. 

Catalunya és un país obert, cosmopolita, de gent treballadora. Aprenem mentre avancem i això ens ha de fer reaccionar per tal de recuperar l’hegemonia econòmica de fa uns anys. Alguns ens culpen dient que el “procés” ha generat una inestabilitat i una incertesa que indiscutiblement afecta a l’economia, i és precisament aquesta conseqüència la que ens ha de fer reaccionar per deixar de perllongar-la en el temps. 

Catalunya no ha de ser el motor econòmic de l’estat espanyol, sinó del sud d’Europa. Possiblement, per aconseguir-ho, haurem d’accelerar el procés independentista, però l’anhel de justícia, dignitat i llibertat no ens ha de distreure d’altres grans objectius que no poden esperar. 

Ens calen polítiques urgents que millorin el desenvolupament econòmic, que frenin l’atur juvenil i l’exili d’empreses. Les mesures fiscals actuals són abusives i com a conseqüència les empreses canvien de país. En comptes de perseguir als empresaris, escoltem-los, adaptem-nos i preparem-nos per un món obert, connectat i multidireccional. 

La nostra ciutat pot ser un entorn de proves perfecte, a petita escala, per incentivar l’emprenedoria i la innovació, la col·laboració entre el sector públic i privat, així com la creació d’un clima harmònic on les empreses creixin perquè hi troben facilitats. 

Si volem viure en una Catalunya independent encara haurem de convèncer a alguns veïns més. L’atracció serà més fàcil si Catalunya és hegemònica. Vinga doncs, a treballar! 

Article publicat al TOT SANT CUGAT 


22 de juny de 2020

La independència, des de Sant Cugat

L’altre dia l’alcaldessa, Mireia Ingla, em contestava públicament que “si la independència de Catalunya depengués de Sant Cugat, ja seria independent” i reconec que sona molt bé, m’agrada i ho compro, però desafortunadament hi discrepo. 

Si a l’Ajuntament de Sant Cugat existís un govern independentista, amb Junts per Sant Cugat, ERC i la CUP al capdavant, reconec que les seves paraules m’haguessin esperançat i ara estaria escrivint aquest article amb un bri d’emoció impossible de dissimular. 
L’alcaldessa de Sant Cugat ha refermat el seu compromís amb el sobiranisme emprant paraules buides. Malauradament, la realitat és que actualment, des del nostre Ajuntament, ningú no podrà esperonar la independència del país perquè el consistori s’esbocinaria.    

El partit que està donant estabilitat a l’Ajuntament és el mateix que defensa la ignominiosa monarquia espanyola, el 155 permanent o el silenci dels GAL, i amb ells no es farà mai la independència. 

Demanaria a l’alcaldessa que si volem tornar a parlar de llibertats i de construcció d’estats, primer escullin els companys de viatge que remaran en la mateixa direcció. La independència l’haurem de fer amb Junts per Catalunya, ERC i la CUP, i tant a Catalunya com a Sant Cugat, sumen. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

27 de maig de 2020

I ara què? Salut, feina i independència!


Hem d'aixecar el país. Hem de tornar a una normalitat que ens permeti garantir la seguretat, anar aixecant l'economia i al mateix temps, tornar a definir les estratègies polítiques que ens han de garantir l'autodeterminació.

El pitjor ja ha passat i ara no és hora d'assenyalar a ningú ni pensar en com hauríem gestionat aquesta pandèmia des d'un estat independent. Ara és el moment de pensar en què això no pot tornar a passar.

Viure en un món globalitzat en té de bones i de dolentes. Sóc del parer que n'hi ha de més bones que de dolentes, però intento ser realista i entenc que la gestió a petita escala sempre és més senzilla i eficient. Tinc clar que en una Catalunya independent, les crisis econòmiques i sanitàries les podrem resoldre millor, per tant, no tornem a caure en aquest parany.

Els diners del dèficit fiscal i la impotència d'aquests últims mesos han de ser la benzina per encendre, novament, la flama. Estic convençut que cal tornar a posar el procés independentista al centre de tot, perquè és amb la República Catalana que podrem decidir com s'han de gestionar els hospitals, quan ens hem de confinar, com hem de reactivar les escoles, les empreses... i som nosaltres qui coneixem el país, perquè és el nostre.

A Catalunya vivim un moment incert, on falta lideratge, transparència entre aliats i un bon full de ruta. Als companys independentistes de Junts per Catalunya, ERC, la Cup, Demòcrates, Reagrupament, Front Nacional de Catalunya...  els demano que a partir d'ara pensin més en clau de país i no en deixin passar ni una, ens cal molta més fermesa i contundència si volem construir un estat lliure, ric i sobirà.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a EL PUNT AVUI

31 de març de 2020

Torre Negra; urbanitzada, expropiada o bescanviada

Últimament el conflicte de Torre Negra torna a estar sobre la taula i en boca de tots. Ara, que tots tenim temps per reflexionar una i dues vegades, trobo oportú analitzar la bona feina de l'Associació de veïns de Sant Cugat propietaris a Torre Negra, que està fent un esforç per explicar al poble que el conflicte és una qüestió més simple del que ens ha fet creure l'Ajuntament, i que realment es tracta de drets, de propietat privada i de responsabilitat.

L'associació està proposant concentrar l'edificabilitat a zones ja urbanitzades i protegir, a perpetuïtat, la zona del Pi d'en Xandri i el camí cap a Can Borrell. Podria fer moltes preguntes i tendir al sensacionalisme, reflexionant sobre què passaria amb les cases de Can Bell si hi ha un incendi, on van a parar els residus de les cases que existeixen a la zona i no tenen clavegueram, com era Volpalleres o Can Mates fa 10 anys, perquè es vulnera la propietat privada de forma reiterada... però això, a l'inrevés, ja ho fa l'Ajuntament i algun exaltat.

Avui vull parlar de Torre Negra perquè fa dies que estic llegint els comentaris que alguna gent de Sant Cugat fa a les publicacions del grup de Facebook de l'associació de propietaris i veïns, i sovint em poso la mà al cap.

Desencallar el conflicte de Torre Negra no és ni bo ni dolent, és necessari. No és ni una victòria capitalista ni una derrota anarquista, no és un clam a l'especulació ni una aclucada d'ull a l'ecologia. Desencallar Torre Negra simplement és necessari per respectar els drets de molts propietaris, que durant 30 anys han vist com a la mateixa ciutat s'han edificat zones més boscoses que Torre Negra, mentre l'Ajuntament ha centrat l'atenció de tothom en aquest punt.

Hi ha moltes solucions al conflicte i totes elles passen per una negociació. UEB; Urbanització, Expropiació o Bescanvi, però cap d'elles ha de ser l'okupació actual.

Article publicat al TOT Sant Cugat

28 de febrer de 2020

Torna la Jornada de Màrqueting en Català, a Barcelona

A l’abril de 2019 organitzàvem a Sant Cugat la primera jornada de màrqueting en català, una cita amb professionals i futurs professionals de la comunicació i el màrqueting on volíem posar de manifest que desenvolupar campanyes de màrqueting en el nostre idioma és possible i rendible.  

En aquella primera edició, la més complicada perquè era la primera, empreses, associacions i el propi Ajuntament ens van ajudar molt, no tant econòmicament però si recolzant, aportant experiència i arribant allà on nosaltres no hi podíem arribar sols. 

Aquest any, amb un Ajuntament diferent, no hem rebut cap ajuda ni recolzament per part de l’administració local, i finalment farem la segona edició de la Jornada de Màrqueting en català a Barcelona. No vull que soni a retret perquè en l’adversitat és quan més creatius i millors solucions trobem, però aquests dies llegeixo que la Biennal d’Art Contemporani Català tampoc tindrà continuïtat a la ciutat i m’obligo a reflexionar si l’Ajuntament actual no està perdent oportunitats, una rere l’altre.

21 de febrer de 2020

Groc llibertat, groc respecte... groc referència!

Els colors produeixen sensacions d’afecte o desafecte i les empreses i els partits polítics fa dècades que ho apliquen a les seves campanyes de comunicació i màrqueting, als seus productes, símbols, a les botigues o a la vestimenta dels treballadors.   

El color groc, en qüestió, és conegut per simbolitzar alegria, felicitat, intel·ligència i energia, i al nostre país, des del 16 d’octubre de 2017, també representa el clam de llibertat per als presos polítics.

Des que l’Estat espanyol va fer empresonar en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, entre d’altres presos polítics, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana han promogut l’ús de llaços grocs.

Tot i que històricament, els catalans, ja hem utilitzat el groc en altres reivindicacions com a la Guerra de Successió o a les primeres reivindicacions pel Dret de Decidir, en l’actualitat utilitzem el groc perquè provoca atenció, respecte i solidaritat amb els presos polítics.

Avui lluïm el groc com a símbol de llibertat, de respecte per als nostres presos polítics. Demà però, potser seguirem lluint el groc igual que ho fan al Japó, que llueixen cintes grogues a la medalla d’honor japonesa, un reconeixement a aquells que mitjançant la seva diligència i perseverança al realitzar activitats professionals han esdevingut models públics.

Sou model, sou referent de lluita i de persistència. Als carrers fins a la victòria

18 de desembre de 2019

Ressona pels carrers; Club Hoquei Valldoreix!


Fa uns mesos era un rumor, després es convertia en un secret i ara sembla que sí, s’apropa el naixement del Club Hoquei Valldoreix.

L’hoquei herba està en auge i prova d’això són els grans èxits aconseguits durant la temporada passada per diferents clubs i esportistes del país. Les seleccions catalanes, masculines i femenines, i en general, els clubs d’hoquei del territori són avui un referent estatal, tant a la lliga Iberdrola d’hoquei herba femení com a la Divisió d’Honor masculina.

Els més petits, que s’inicien a un esport amb una gran càrrega de valors, tenen a qui seguir, i Catalunya, i en particular el Vallès, s’erigeix com un focus indiscutiblement important pel futur d’aquest esport.

D’aquí a uns mesos els més petits de Valldoreix, Sant Cugat i rodalies veuran com l’oferta, el ventall de l’hoquei herba, s’amplia en un entorn familiar, proper i estimulador, perquè tots els exponents d’aquest projecte tenen clar que els nens són el futur i que l’hoquei herba transmet aprenentatge, esforç, fraternitat i superació, valors positius que cal treballar i transmetre a qualsevol capa de la nostra societat. 

Matadepera, Terrassa i Sant Cugat han estat, des de fa anys, en boca de tots els amants d’aquests esport, aviat però, sembla que els focus de l’hoquei herba s’ampliarà amb Valldoreix, que ressoni el Club Hoquei Valldoreix!