Reflexions sobre l'onze de setembre

Ineluctablement aquestes vacances d'agost parlarem sobre la propera Diada de l'Onze de Setembre i discutirem què fer. Portem arrossegant algunes edicions en què multitudinàriament seguim, amb el cor a la mà, les propostes de l'Assemblea.

Celebrem la Diada recordant i al mateix temps somniant un futur de llibertat. Aquests últims anys amb la mirada a l'exterior perquè l'objectiu era demostrar al món que la majoria de catalans volem decidir el nostre futur. Aquest any però, quin és l'objectiu?

Arribem desgastats, amb presos polítics, exiliats i amb estratègies polítiques que alguns sectors sobiranistes no acabem d'entendre. Aquests dies a les xarxes socials hem vist alguna pica baralla lamentable. ERC no ha entomat bé algunes crítiques, hi ha sectors destrempats i si ha quedat clar que l'estratègia no ha funcionat, ara temem que l'objectiu tampoc estigui clar.

Espanya ha jugat les seves cartes i possiblement creu que ha guanyat. Si més no, un dels seus objectius era dividir-nos, atemorir-nos i desanimar-nos. Personalment crec que aquest pròxim 11 de setembre ha de servir per combatre això mateix, per teixir ponts, segellar acords, dibuixar camins i fer un pas ferm cap endavant.

Sé que aquesta Diada no serà l'última que viurem com a súbdits d'Espanya però espero que sigui l'última que visquem desorientats. I quan diguin que l'odi a Espanya ens encega i no ens portarà a enlloc, respirem, reflexionem, i demostrem que no és odi, és menyspreu.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

LinkedIn en català, normalitzem la xarxa social dels professionals!

LinkedIn no permet navegar ni crear currículums en català. La xarxa social per a professionals va iniciar-se el 2003 com un espai on els usuaris poden relacionar-se, buscar feina, fer estudis de mercat i promocionar empreses, entre d'altres.

Té presència a 200 països i compta amb una base de dades de més de 500 milions d'usuaris. La plataforma entén els usos i les necessitats dels usuaris i constantment treballa per adaptar-se i convertir-se en una eina imprescindible per a qualsevol professional.

LinkedIn creix en influència i en possibilitats al mateix temps que, cada dia que passa, augmenta el seu menysteniment cap a la població catalana. La plataforma boicoteja el català impossibilitant la normalització de la llengua en l'àmbit professional.

L'altre dia LinkedIn em rebutjava un anunci dirigit a professionals de Barcelona perquè el contingut estava en català. Mentre silencia la nostra llengua, permet que altres amb menys parlants com el lituà, l'albanès, l'armeni o el letó, sí que puguin desplegar-se amb normalitat.

Després del fracàs de campanyes de pressió impulsades per Plataforma per la Llengua o la Fundació PuntCat, per particulars a Change.org o per articles com aquest a diferents mitjans de comunicació crec que cal pensar noves estratègies.

Si publiquem els currículums en català. Si les empreses generen més continguts en català i es queixen quan se'ls rebutgen anuncis publicitaris en català, LinkedIn tindrà un problema.
Ara és el moment per iniciar l'acció. Demostrem a LinkedIn que fem negocis en català i que a Catalunya parlem en català a casa, a la feina i al carrer.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Mala praxi, telemàrqueting i un comerç “espavilat”

Fa uns dies l’associació de comerciants de Sant Cugat alertava d’una possible mala praxi per part d’una empresa de telemàrqueting. El cas és que un centre d’estètica de la ciutat va contractar els serveis d’una empresa de telemàrqueting per tal d’oferir “regals” per valor de mil euros.

Segons sembla, l’empresa va utilitzant el nom de Sant Cugat Comerç amb l’objectiu de generar confiança als possibles clients i quan se’ls preguntava com havien obtingut les dades personals deien que les havien extret de la base de dades de la targeta de fidelització Sant Cugat a la Butxaca.

No entraré a valorar el contingut de la promoció ni si els mil euros de regal poden millorar o no l’estètica dels pacients, però el que sí crec molt recomanable és fer una reflexió sobre moltes de les campanyes de màrqueting que coexisteixen amb el nostre dia a dia.

A les estratègies de màrqueting no tot s’hi val. Per vendre més o millor no podem admetre segons quines pràctiques, i en aquest cas puntual, no crec que sigui Sant Cugat Comerç qui hagi de treure l’entrellat de tot plegat sinó l’empresa que, volent o no, ha contractat els serveis de telemàrqueting d’una empresa que no treballa de forma professional.

Si aquest centre d’estètica afavoreix aquest tipus de pràctiques comercials ja ens podem imaginar el valor real dels seus “regals”. 

Nous barris a Sant Cugat?

S’apropen les eleccions municipals i molts col·lectius comencen a preguntar als partits polítics si tindran solucions pels seus problemes. Veïns, associacions, empreses, particulars... són molts els que esperen les eleccions per saber si l’equip que agafi el timó de l’Ajuntament vetllarà pels seus interessos o per cobrir les seves necessitats.

Sant Cugat s’ha convertit en objecte de desig i tant és així que veïns d’altres poblacions com Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) o Vallpineda (Molins de Rei) s’organitzen per saber si el proper Ajuntament de Sant Cugat voldrà moure fitxa i treballar per la seva annexió.

He viscut a Bellaterra i a Vallpineda, i em considero santcugatenc. No m’hi considero perquè ho digui el meu DNI espanyol, sinó perquè és on treballo, on he fet les amistats, on hi he estudiat i on hi faig vida.

El debat d’annexió de noves zones pot ser molt extens, però si fem un exercici per  simplificar els processos sembla que des de Bellaterra s’hi vulgui formar part per pagar menys impostos i tallar la relació aparentment dolenta amb l’Ajuntament de Cerdanyola, mentre que a Vallpineda s’hi vulgui aconseguir la urbanització del barri, enquistada des de fa anys, i un apropament a la Floresta, on la majoria d’habitants hi fan vida.


Començaran les campanyes electorals i veurem si els partits parlen de Bellaterra i Vallpineda. Guanyaran i començaran a governar, i serà el moment de repassar si tot allò promès queda en l’oblit o es treballa per tangibilitzar-ho.

Sort, ànim i molta feina polítics santcugatencs! 

Sant Cugat acollirà la primera jornada de màrqueting en català

El proper dimarts 30 d’abril professionals i amants del màrqueting tindran una cita a ESADE Creapolis

Amb l’objectiu de normalitzar la presència del català a les empreses, i en especial a les campanyes de màrqueting i comunicació,  l’agència de màrqueting e-deon.net, amb el patrocini de la Fundació puntCAT i la col·laboració d’Acribis Group, Sant Cugat Empresarial i Pimec, organitza la primera jornada de màrqueting en català.

 La jornada, que viurà la seva primera edició, comptarà amb un format variat on diferents ponents explicaran experiències, presentaran informes i debatran sobre l’ús del català a les campanyes de màrqueting actuals.

La Jornada començarà amb la benvinguda de la regidora de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Sílvia Solanellas i del Doctor en Màrqueting i fundador d’e-deon.net, Lluís Feliu. Immediatament s’iniciarà el primer bloc amb la presència de Miguel Centeno, Sponsorship Manager Marketing del diari SPORT i d’en José Luis Blanco, ex atleta internacional i actual organitzador de curses atlètiques amb més de 40.000 inscrits a l’any. Ells dos conversaran sobre la importància d’aconseguir patrocinis, seleccionar-los i adaptar-los al públic.

Després del bloc de patrocinis, molt enfocat en l’àmbit esportiu, tindrà lloc la píndola informativa de la Plataforma per la Llengua, on en Marc Biosca, tècnic de l’àrea d’empresa i serveis presentarà dades sobre l’ús del català a l’empresa..

Els dos últims blocs, que finalitzaran a les 13.30h comptaran amb una conversa entre representants de dues empreses que utilitzen el català amb total normalitat quan fan campanyes de màrqueting. Per una banda, el director general d’Amat Immobiliaris, Guifré Homedes, i la directora de Màrqueting d’Agrofresc, Anna Rúbia, que conversaran sobre les estratègies de màrqueting de les dues companyies.

Finalment, serà el torn per al reconeixement de l’empresa que normalitza l’ús del català emprant-lo en les seves estratègies de màrqueting. S’entregarà el premi Tarannà 2019, un guardó que anualment vol felicitar públicament l’empresa que no només ha utilitzat el català a les seves estratègies de màrqueting sinó que ha demostrat que és possible i rendible fer-ho. Aquest guardó l’entregarà el periodista i sots director del Món a RAC1, Jofre Llombart.

Bellaterra i Vallpineda, els nous barris de Sant Cugat?

Sant Cugat fa anys que està fent bé les coses i prova d'això és la voluntat de barris forans per annexionar-se a la ciutat. Fa setmanes que se'n parla, l'EMD de Bellaterra, encara territori de Cerdanyola del Vallès, està començant els tràmits per annexionar-se a Sant Cugat, però no és l'únic barri que vol formar part de Sant Cugat.

Vallpineda, un petit barri de Molins de Rei que està situat entre Valldoreix i la Floresta també vol annexionar-se a Sant Cugat, en concret estan demanant integrar-se com a barri de la Floresta.

El moviment territorial no és una realitat que afecta exclusivament a les Nacions sense Estat, com Catalunya, o als Estats ja consolidats. Fa menys d'un mes un barri de Sitges feia una consulta per annexionar-se a Castelldefels i si tirem d'hemeroteca, veiem que cada any hi ha disputes territorials arreu d'Europa.

Aquests pròxims mesos anirem veient com evolucionen els clams de Bellaterra i Vallpineda per formar part de Sant Cugat però mentre esperem veure com es resolen els dos casos és un bon moment per reflexionar què han fet Cerdanyola del Vallès i Molins de Rei per tenir veïns tant emprenyats, que volen deixar de formar part dels seus municipis.

Perquè Bellaterra i Vallpineda puguin marxar dels seus municipis actuals els cal una indiscutible majoria veïnal a favor de l'annexió a Sant Cugat però amb això no n'hi ha prou, la relació que puguin tenir Cerdanyola del Vallès i Molins de Rei amb l'Ajuntament de Sant Cugat pot ajudar a desencallar aquests atzufats locals que s'estan gestant. Serà interessant veure quin paper juga cada actor, i anar entenent que si Sant Cugat és objecte de desig per tants veïns, és perquè aquí s'estan fent bé les coses.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Demòcrates Sant Cugat és l’alternativa valenta


Fa pocs dies Demòcrates Sant Cugat va desmarcar-se de les Primàries per formar part de Junt per Sant Cugat, la plataforma impulsada per l’Assemblea que compta amb persones independents i amb el PDECAT.

No va ser una decisió fàcil, va organitzar-se una assemblea local extraordinària i després d’un debat intens es va prendre una decisió valenta. Dic valenta perquè el partit va decidir  fer el que ningú esperava, navegar contra corrent oposant-se al projecte d’àmbit nacional que Demòcrates de Catalunya sosté animant a tots els municipis a recolzar Primàries per la República.

A l’assemblea extraordinària es va decidir donar suport a la plataforma impulsada per l’Assemblea perquè es va evidenciar que Sant Cugat ja és un poble majoritàriament independentista, que Primàries per la República podia fragmentar encara més el vot sobiranista i que des de Junts per Sant Cugat es podrà defensar el model programàtic que el partit treballa, el model de ciutat actual i seguir contribuint a que l’Ajuntament sigui un clar impulsor i defensor de l’acceleració de la República.

Recolzar Junts per Sant Cugat és una aposta arriscada pel fet que topa amb el posicionament del partit a nivell nacional, però el diàleg, els valors democràtics i l’amor pel poble i el país han d’estar per sobre de qualsevol instrument jurídic o imposició de partit. Respectar la decisió de Demòcrates Sant Cugat de formar part de Junts per Sant Cugat servirà per veure’l com una alternativa responsable i valenta,  tant a nivell nacional com a nivell local.

Article publicat al TOT Sant Cugat 

Independentisme inconformista

Parlar d’independentisme és parlar d’inconformisme. Quan analitzem el concepte “inconformista” entenem que és la capacitat humana per no sentir-se a gust amb una determinada situació, i aquesta és la clau de volta que ens mou a la majoria de catalans.

Quan era un nen a classe érem pocs els que volíem la independència. Alguns podrien haver-se conformat en seguir sent el 17% de l’electorat i treballar per preservar una identitat catalana singular. Altres podrien haver-se relaxat en aconseguir que la majoria del Parlament ja sigui obertament independentista, o en perseguir i aconseguir petites millores fiscals, però no, no en tenim prou.

La base de l’independentisme és inconformista. Mai n’hem tingut prou en existir, en ser minoria i anar sumant. Mai n’hem tingut prou en que els principals partits comencin a moure’s en postures independentistes. Tampoc n’hem tingut prou en veure com el procés posa la independència en primer pla, ni que els representants del poble escollits democràticament treballin per consolidar la República.

Som inconformistes de mena, no ens acomodem ni volem conformar-nos amb el que tenim, però compte fins on anhelem arribar per sentir-nos a gust. Quan despleguem la República l’independentisme canviarà d’objectiu però no d’essència. Tants anys d’inconformisme ens hauran ensenyat a dominar la constància, a fruir de la paciència i a gaudir mentre cerquem camins que ens portin a assolir objectius.

Aprofitem aquestes qualitats que hem anat madurant durant anys per construir un Estat digne al món on ens ha tocat viure. Preparem-nos doncs, perquè l’endemà de la independència la majoria de catalans deixaran de ser independentistes i haurem de decidir cap a on volem canalitzar tot el nostre  inconformisme.