20 de maig del 2024

Tanca el Set Ball i ens en fem creus


L’altre dia parlava amb un amic dels bons records que tenim sobre el Set Ball. De petits jugant a tennis, als seus campus d’estiu i ja de més grans, de festa a la Carpa. Vàries generacions vam passar pel Set Ball i molts ens fem creus que el club no s’hagi mantingut en vida. 

 

Suposo que són molts aspectes a tenir en compte, la infraestructura d’un Club gran com el del Set Ball segur que no era fàcil de posar al dia. Ara però, sempre he cregut que per la seva situació; entre Cerdanyola, Bellaterra i Sant Cugat, amb la facilitat d’accés amb bus, carril bici o cotxe, la bona connexió per autopista o carretera... feien del club un espai únic que perduraria en el temps. 

 

Quan em van dir que havia tancat i des de Google vaig comprovar-ho llegint el “tancar permanent” en vermell, reconec que em va fer pena. Un club amb 50 anys de vida ens deixava i possiblement per una mala gestió o per no haver invertit prou en màrqueting. Però tot evoluciona i buscant informació, en aquest mateix mitjà vaig llegir que el Set Ball es convertirà en un gran espai de pàdel. 

 

Un grup inversor convertirà els 30.000m2 del club en un referent del pàdel, o si més no ho intentaran. L’expectació és gran i només ens queda esperar si el projecte evoluciona correctament i a finals d’any recuperem un nou espai esportiu.  


Article publicat al TOT SANT CUGAT. 

16 de maig del 2024

Barcelona, capital nàutica. Sant Cugat, capital...

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de conèixer el projecte de la Copa Amèrica Barcelona 2024 de primera mà, i vaig endinsar-me en el concepte de l'economia blava. L'esdeveniment esportiu es durà a terme a Barcelona aquest estiu - tardor, i el que està fent la Fundació Barcelona Capital Nàutica per organitzar-ho i involucrar a empreses, institucions i ciutadania és un exemple que pot servir-nos per estimular l'economia de zones properes a la capital catalana.


Inspirant-se en les Olimpíades del 92, la Copa Amèrica Barcelona 2024 tindrà una programació cultural on s'inclouran un total de 200 activitats; exhibicions, concerts, oferta gastronòmica... que permetran potenciar la relació de Barcelona amb aquest gran esdeveniment esportiu.

Moltes empreses comencen a formar part d'un ecosistema empresarial que s'està configurant per tal de generar noves oportunitats vinculades a totes aquelles activitats econòmiques dels camps aquàtics, el que en diem economia blava. Des de Sant Cugat, també tenim una oportunitat per aprofitar un esdeveniment que ens portarà milions de visitants i tornarà a posar Barcelona i Catalunya al centre del món.

Tenim una oportunitat d'or per apropar els punts forts de Sant Cugat a possibles inversors estrangers, a turistes, a amants de l'esport o de la cultura, per seguir reputant la nostra ciutat i enfortir l'economia de la zona.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

25 de març del 2024

La marca ciutat


Quan es treballa el valor d’una marca es poden transmetre missatges inherents que ajuden a millorar el posicionament d’una entitat, d’una ciutat, d’un producte o servei. 


En el nostre dia a dia, de forma inherent, veiem com un cotxe amb una bandera sueca ens genera seguretat, que un jersei de llana amb una bandera dels EEUU ens posiciona o dota la peça de qualitat, que un abric amb bandera noruega ens transmet més escalfor, una salsa per a pasta amb bandera italiana ens submergeix a la bella Itàlia... 


Però què passa si les banderes, les marques o els namings no es treballen? Doncs que tothom interpreta el que pot o vol. I com que tots portem motxilles d’experiències i formacions diferents, el valor de la marca es desdibuixa i és incontrolable. 


A Catalunya, el valor de la marca vinculat a la gastronomia, al  turisme, a l’innovació, a l’acollida d’startups... podria ser dels millors del planeta, però cal una estratègia que posicioni el país allà on es vol situar. I el mateix passa amb Sant Cugat. 


Fa anys Sant Cugat era una marca en alça, dotada d’un valor vinculat a la qualitat de vida, a l’alta demografia, a una societat oberta, a empreses consolidades i emergents que moltes altres ciutats envejaven. Cal ressituar-nos per a que Sant Cugat torni a estar ben posicionat a l’imaginatiu col·lectiu, però el primer que hem de definir, abans  del pla d’acció, és a quin públic ens dirigim i per què ens interessa seguir reputant la nostra ciutat.   

18 de febrer del 2024

Metavers, IA, comerç MIAC


Durant anys, el petit comerç ha fet esforços per no quedar-se enrere, en una cursa on sovint participava en desavantatge. Les inversions tecnològiques en ecommerce, en aplicacions mòbils o publicitat personalitzada i geolocalitzada, per exemple, posaven el petit comerç entre l'espasa i la paret i en clara desavantatge quan havia d'enfrontar-se a grans competidors, amb estructures més grans i capacitats d'inversió més potents.

Avui, però, la IA i el metavers brinden oportunitats per a tots els negocis i el comerç de proximitat podria sortir-se'n beneficiat. Quan parlem d'incorporar estratègies d'intel·ligència artificial o espais virtuals al metavers algú pot tenir vertigen, però si es pensa fredament, amb objectivitat i realisme, i ens preguntem; què pot fer aquesta tecnologia per al meu negoci? Tothom trobarà una resposta.

Un negoci petit, un comerç de proximitat, gràcies a la IA ara té la capacitat de generar més contingut i automatitzar processos. Gràcies a la realitat virtual ara tenir contacte amb l'usuari i estar a peu de carrer pot brindar-li un gran avantatge. Quin? Doncs fàcil d'imaginar quan per exemple penses en una botiga d'electrodomèstics o una immobiliària, que cedeixen un espai del seu local perquè els futurs clients puguin consultar, amb ulleres de realitat virtual, desenes d'immobles en pocs minuts, o l'ús de diferents electrodomèstics que la botiga pot comercialitzar.

Sant Cugat té un teixit associatiu ric i un comerç de proximitat envejable per a moltes altres ciutats. Un cop més, i si l'administració li dona un cop de mà, té l'oportunitat de liderar una revolució que posarà la ciutat al capdavant del país. Per fer-ho, només calen ganes, temps i diners, i això entre tots és fàcil d'aconseguir.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

18 de gener del 2024

Vallpineda, ofegada però sense aigua

El barri de Vallpineda ha d'annexionar-se amb urgència a La Floresta, els seus veïns cada dia en tenen més arguments. El barri, que frega amb la zona de la Colònia Montserrat de Valldoreix i La Floresta, encara no està urbanitzat, les seves cases no tenen aigua corrent i l'ajuntament que l'administra, el de Molins de Rei, els abandona a consciència.

És curiós que mesos després de publicar-se un article on s'explicava que la renda dels veïns de Vallpineda és superior a la dels habitats de Molins de Rei, l'alcalde socialista d'aquell municipi anunciés que desapareixia la subvenció que permetia transportar aigua potable a les cases i que per protegir-se d'un possible incendi a Collserola, els mateixos veïns haurien de fer-se càrrec de pagar les franges de seguretat de la zona.

Ja no és una qüestió de sentit comú que Vallpineda s'annexioni a La Floresta, per proximitat i ús dels serveis. Ara, és el propi consistori qui castiga els veïns de la zona a pagar 10 vegades més cara l'aigua que els residents a Molins de Rei. Amb una subvenció que ha durat 25 anys, els de Vallpineda pagaven 5,5€ pel metre cúbic d'aigua que es transportava amb camions cisterna. Des de l'u de gener d'aquest any, els veïns ja estan pagant més de 13€ pel metre cúbic, el que representa una factura d'aigua de 325€ cada dos mesos (per una família de quatre persones que fa un ús normal de l'aigua).

L'abandonament o el càstig que l'Ajuntament de Molins de Rei exerceix als habitants de Vallpineda és majúscul, i la impotència dels residents els portarà a manifestar-se amb contundència. Cal recordar que un dels dipòsits d'aigua de SOREA que abasteix la Colònia Montserrat està situat a Vallpineda i que les canonades d'aigua de SOREA passen per davant de les cases de Vallpineda, però l'Ajuntament de Molins de Rei encara no permet connectar-s'hi.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

18 de desembre del 2023

Compra on vulguis, però consumeix

Llegeixo molts articles recomanant fer les compres de Nadal al comerç local dels pobles i ciutats, fent consum sostenible de quilòmetre zero i apostant per la tradició. A vegades llegeixo recomanacions que semblen ordenances o amenaces de les administracions públiques, quan en realitat, als qui ens sentim còmodes en el món capitalista, hauríem d'exigir que les institucions procurin i incentivin que hi hagi lliure mercat, competència sana i més llibertat.


Hem d'incentivar la compra de proximitat perquè és més sostenible, el comerç local cal cuidar-lo perquè ens enriqueix de vida les ciutats, però les administracions públiques no poden caure al parany de recomanar o facilitar un tipus de consum sense exigir res a canvi.

Els consumidors han d'estar sempre per sobre de les empreses o els comerços, i això vol dir que si un negoci no entén al seu client, no té res a fer per molt que l'administració li faciliti o li derivi un flux de clients intermitents.

El comerç local, l'ecommerce, les empreses o qualsevol entitat ha de ser competitiva, i això vol dir que ha de diferenciar-se i aportar valor als seus clients. A Sant Cugat, que ja gairebé hi viuen cent mil ciutadans, hi ha clients de tota mena i, per tant, hi ha d'haver negocis de tota mena. Recomano, doncs, que per aquestes festes seguim consumint, però que ningú se senti malament i compri o consumeixi a qui realment s'ho mereix, que és l'empresa o comerç que millor s'adapta a les seves necessitats.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

29 de novembre del 2023

Consolidant l'atletisme

Recentment, s'ha celebrat la XXV edició del Cros de Sant Cugat i un cop més cal felicitar a l'OMET (Oficina Municipal d'Esports per a Tothom) per la bona organització i fantàstica dedicació durant tots aquests anys. Amb els gairebé quatre mil corredors durant l'última edició del Cros, Sant Cugat s'ha convertit en un referent nacional de l'atletisme escolar. No ho ha fet d'un any per l'altre, ho ha fet amb constància, implicant entitats, escoles i famílies, i cal felicitar-los a tots perquè de segur que no ha estat una feina fàcil.

L'associació International Marathon Medical Director sempre diu que "un nen no és un adult en petit", que als pares corredors ens fa molta il·lusió sortir a rodar amb els petits, però que hem de tenir paciència i cenyir-nos als temps i distàncies que els corresponen per les seves edats i condicions físiques.

Ho comento perquè alguns pares se sorprenen de les distàncies que corren els nens i nenes al Cros de Sant Cugat, però són distàncies conservadores pel que fa al bon desenvolupament dels nostres petits. I alhora, són distàncies democratitzadores que permeten obrir l'atletisme a tots els infants. Recordem, però, que els experts diuen que fins als 8 anys no és recomanable que corrin més de 2 quilòmetres, i fins als 10 anys, millor no superar els 3 quilòmetres. Ara, però, recomanaria a l'OMET que a banda de marcar-se el repte de seguir creixent en nombre de participants, posin el focus en créixer entre les categories escolars més grans; els juvenils, cadets i infantils.

Cada any és espectacular veure la quantitat de participants de les categories prebenjamines i benjamines, però a mesura que creixen, van abandonant la pràctica de l'atletisme, una llàstima si tenim en compte que és l'esport que, al treballar la força, la resistència i la velocitat, millor treballa les capacitats físiques dels nostres joves.

Article publicat al TOT SANT CUGAT

22 de novembre del 2023

Sant Cugat del Vallès, el Silicon Valley

Sovint escolto a la ràdio comentaris que fan referència a Sant Cugat com la ciutat dels pijoteres, dels amants del golf, de les cases amb piscina... i a alguns diaris digitals, llegeixo comentaris sobre Sant Cugat i els santcugatencs que van en la mateixa direcció. És indubtable que Sant Cugat ha aconseguit un posicionament de marca, una reputació, de ciutat puntera, assolida per un cúmul de circumstàncies que no tinc clar que s'hagin treballat mai de forma estratègica.

L'altre dia llegíem una notícia on s'explicava que Sant Cugat té un nivell adquisitiu alt perquè l'habitatge no és econòmic i es converteix en filtre. Jo no vull entrar a parlar de l'accessibilitat ni el preu de l'habitatge, però un cop més, crec que aquest posicionament de ciutat exclusiva s'hauria d'aprofitar estratègicament com una oportunitat que ens pot portar coses molt bones.

Sona bé i pot enganxar això de ser el Silicon Valley català, però no n'hi ha prou en repetir-ho. Si realment volem que Sant Cugat sigui el Silicon Valley català cal que totes les parts treballem dur; preparar l'entorn amb tots els professionals, amb les empreses, els centres de formació i l'administració.

I si has llegit fins aquí, cal que tinguem clar que certament, a Sant Cugat tenim les empreses, les universitats, els centres de formació professional, els col·legis, les escoles i només falta que l'administració ho sàpiga lligar tot, que estimuli la col·laboració i prepari l'entorn perquè es puguin crear més empreses, més projectes i, per tant, més ocupació.

Article publicat al TOT SANT CUGAT