Ara o mai!

El rellotge no s'ha aturat, al contrari, sembla que va fora de temps, sobrepassat per l'emoció i fent-nos anar a contra temps.

Les eleccions municipals s'apropen i Valls, Maragalls, Muntés i altres estan precipitant el temps juntament amb els seus partits. En l'àmbit local sembla que les possibles llistes electorals comencen a agafar forma, a prendre posicions per executar les estratègies que sempre han fracassat.

En un moment convuls com l'actual, en una cruïlla històrica com la que vivim no és moment per fer els tripijocs de sempre. Els que viuen de la passivitat ja els hi va bé que CUP, Demòcrates, ERC, PDCAT i entitats civils no ens entenguem. El rellotge correrà a favor seu, la seva ràbia s'haurà imposat i tots seguirem perdent el temps a la trista Espanya que ja coneixem.

És moment per reaccionar i les eleccions municipals seran el terreny de joc perfecte per demostrar que la majoria de catalans ho entenem i volem una República independent. Deixem-nos estar de missatges victimistes, d'assenyalar als companys perquè creiem que tenen interessos o perquè fa temps no tenien clar on anar.

Algú creu que pot desaparèixer la corrupció d'un dia per l'altre? Que es poden fer polítiques socials d'avui per demà? Caminem plegats, fem la República i deixem-nos anar les mans quan arribi el moment. Avui és avui i si no anem tots junts, en llistes transversals, no ens mourem.

Article publicat al diari EL PUNT AVUI
Article publicat al portal directe!cat
Article publicat al TOT SANT CUGAT

Llistes transversals per la República

Molts pensen que les properes eleccions municipals del 2019 encara queden lluny però el cert és que la majoria de partits polítics ja estan iniciant el que serà un llarg i esperem que decisiu recorregut. 


A les properes eleccions municipals ens estem jugant que partits obertament intolerants i violents, com Ciutadans, aconsegueixin més representació al país i fins i tot alguna alcaldia. 
 Sovint ens adonem del que tenim quan ho hem perdut i precisament això és el que hem d'evitar de totes, totes.

L'hegemonia catalanista a Catalunya és evident però a les properes eleccions els partits de base xenòfoba poden aconseguir alguna alcaldia i així seguir fracturant, des dels pocs municipis que puguin aconseguir, la societat catalana. 
 No podem donar ales a la crispació, ni a l'odi, ni a la intolerància que respiren abraonats molts dels representants de Ciutadans. Pensem en les escoles, en el català, en la convivència local, en la cultura, les inversions, les solucions a problemes reals... en el diàleg i en la política. Pensem en aquesta base, treballada des dels municipis cap a una República més justa, oberta i engrescadora, que eviti el continuisme caduc i la grisor que promouen els partits espanyolistes. 


Seguiran eliminant el rastre groc, les espurnes d'il·lusió que els nostres pobles reivindiquen, i mentre ho facin, encara que la seva violència augmenti, cal seguir ferms, demostrant indiferència i recordant que molts d'ells són immigrants espanyols inadaptats, fills del gueto, que varen venir a treballar i no van aconseguir adaptar-se. Repensem-ho i busquem solucions perquè respectin, visquin i estimin, igual que van fer molts immigrants espanyols que també van marxar a Alemanya o a França.

Article publicat al TOT Sant Cugat 
Article publicat al diari EL PUNT AVUI
Article publicat a directe!cat

Adéu cinema en versió original, adéu CINESA Sant Cugat

No és una bona notícia, el proper diumenge 15 de juliol els cinemes de Sant Cugat tancaran de forma definitiva. Després de gairebé 30 anys d’activitat els cinemes tancaran les seves quatre sales. 


La concessió que CINESA tenia amb l’Ajuntament finalitza aquest mes i l’empresa ha decidit no prorrogar la seva existència a Sant Cugat. Culpables? Detractors? Com sempre, sembla que tenim el que ens mereixem i estem a punt de perdre un cinema que des de feia anys apostava per les versions originals i contribuïa a fer-nos més lliures, savis i internacionals.


Certament, no podem culpar a l’empresa, ni als treballadors, ni a l’Ajuntament ni a nosaltres mateixos; els espectadors. La culpa no la té ningú, però la tenim tots. Aquest tancament suposa un entrebanc en les aspiracions de millora lingüística, d’entreteniment, de cultura... que cada cop tenen més santcugatencs. Ara el que caldrà fer és repensar l’espai i exigir-nos a tots mesures per a que el cinema en versió original arrelin definitivament. 


Potser caldrà ampliar subvencions, apostar per mesures impopulars, invertir a risc... no ho sé, però el que cada cop tinc més clar és que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, una república independent que aposta pel cinema en versió original i que tot hi ser al sud d’Europa, el nivell mitjà de la llengua anglesa és molt superior a la dels espanyols i els catalans. 


Esperem que, com ha dit l'Ajuntament, la sala polivalent que ocuparà l’espai actual dels cinemes sigui una realitat durant el proper 2019 i se segueixin fent projeccions de cinema interessants, de qualitat i en versió original.


Article publicat al TOT Sant Cugat

La plaça del Rei ha rebentat

Fa trenta anys Terra Lliure va col·locar un artefacte explosiu al bust del rei d'Espanya situat al que per pocs dies, alguns encara en diuen plaça del Rei. La pitera del monarca es va esmicolar però el seu nom va arrelar durant dècades.

Era el 1977 quan Manuel Fraga i els seus van venir a inaugurar un bust d'un rei que mai ha estat ni hem sentit nostre, encara que l'haguessin mal plantat a la nostra vila. Milers de santcugatencs, durant anys, hi hem fet vida i per a molts el seu nom ha passat desapercebut, com tantes altres imposicions espanyoles que a poc a poc van calant amb la pretensió d'assimilar-se. Però no, a Sant Cugat el pròxim 21 de maig farem un acte de dignitat i canviarem el nom del monarca pel de l'U d'Octubre.

Ha estat un acord entre PDeCAT-Demòcrates, ERC i CUP el que tornarà la raó al poble. Els artífexs els quals si volen, el dia menys pensat aprendran a desobeir l'absurd i ens atraçaran cap a la República catalana.

Han passat tres dècades de l'esclat i la nostra realitat ha canviat, la consciència ha despertat i els fets de la nostra història recent mai podrem oblidar. Exigim doncs poder celebrar aviat el nou nom de la plaça, acompanyats del President de la República, el MHP Puigdemont, i tots els demòcrates que lluiten per normalitzar la realitat del nostre país.

Adéu plaça del Rei, hola República, hola plaça de l'U d'Octubre!

Article publicat al TOT SANT CUGAT

Salut i força!

Cada dia hi ha més plats on l’agredolç combina de forma harmònica amb la resta de plats. Les festes són a tocar però abans no arribin tornarem a viure contrastos. Hem començat la campanya electoral més estranya de les nostres vides i l’abisme que hi tenim al darrere encara no l’hem ni calculat.

Pensàvem que pobles com Sant Cugat eren petits oasi, però tot i l’existent bombolla dolça de tranquil·litat i harmonia els llops els han clissat.

Primer van ser els violents que van estripar una pancarta a l'Ajuntament, després en Javier Gacía Albiol i més tard en Pablo Casado del PP. A Sant Cugat del Vallès són marginals, no recullen gaires vots, però tots volen passar per la nostra ciutat amb l’objectiu de deixar el toc agre entre tot el dolç que anem cuinant durant l’any. 

A Sant Cugat igual que a tot Catalunya la dolçor ha imperat durant dècades. Hem acceptat l’agre i ens hem delectat de tots els sabors, però com a bons cuiners que som no podem permetre un excés de rancietat ni d’agre infecte. L’olla és nostre i els ingredients els posem nosaltres.

L’Estat espanyol ha ofès a la majoria de catalans i els partits unionistes, donant suport a l’article 155, han seguit multiplicant l’ofensa. Oblidem-nos de lliris, oblidem-nos ja de somriures i d’abraçades. Qui està en contra de la llibertat, qui esclafa un poble pacífic i estaborneix la nostra dignitat és l’enemic que cal combatre i arraconar.

El 21 de desembre anirem a votar però passi el que passi no oblidarem res del que hem viscut els últims mesos del 2017. Ningú ens amargarà les festes perquè hem après a cuinar, a assaborir l’agredolç i a escopir, si cal, tots aquells ingredients caducs que volen malmetre el nostre àpat. Contra tots ells i per a tots nosaltres, salut i força! 

Article publicat al TOT Sant Cugat

Catalans o espanyols

Parlo amb unionistes i amb independentistes i sembla que definir catalans i espanyols sigui un tabú. Depèn del que diguis et titllen de xenòfob, d'il·lús o farsant, però cal simplificar la complexitat d'aquests últims mesos per intentar entreveure la realitat.

No és qüestió de ser "bon o mal català", simplement de sincerar-se amb un mateix. Segons el meu punt de vista cap català pot sentir-se espanyol de la mateixa manera que cap francès se sent anglès o cap italià se sent grec. Els que se senten catalans i espanyols són espanyols, i em sembla molt bé que estimin Catalunya perquè probablement hi viuen, però jo també estimo França, Espanya i Itàlia, però sóc català.

Que no ens enganyin. Ciutadans del món, sí, tots ho volem, però per què des d'Espanya i no des de Catalunya? El 21D podem segellar la història amb una victòria catalana. Ens cal una llista unitària a favor de la República, una llista transversal on el respecte i la solidaritat aglutinin totes les ideologies que voldran construir Catalunya. A l'altre costat no tindrem catalans, hi tindrem espanyols que pretendran, lícitament, perpetuar el seu Regne.

Normalitzar el país implica entendre que podem ser un Estat igual de digne que qualsevol altre. Mirarem enrere per recordar els pals, els judicis, les presons i el tracte vexatori que el govern espanyol ofereix als nostres. Mirarem endavant per saber on anar i on no tornar. I finalment, quan la Vall d'Aran vulgui escollir el seu futur dins o fora de la República donarem l'última lliçó de democràcia a tots aquells que encara no entenen que les persones estem per sobre de les constitucions.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

Van i venen

Aquests dies s'està parlant d'algunes empreses amb seu a Catalunya que marxen o valoren marxar del país a causa de la situació política del país. Poden agradar-nos més o menys però són decisions corporatives que hem de respectar. Al sector de la banca hi ha algunes condicions, al sector de les assegurances hi ha públics objectius ben marcats... i en totes les empreses, totes, les decisions impliquen fer viables els projectes.



Unes empreses marxaran, algunes vindran i altres tornaran. És normal, ho hem de viure de forma natural, sabent que les empreses busquen estabilitat evitant tots els riscos possibles. Ara bé, anunciar un canvi de seu fiscal prescindint de part de la informació, opinar sobre el context o incitar a la fuga d'empreses, és actuar de mala fe.



Algunes empreses han decidit marxar perquè tenen coll avall que Catalunya esdevindrà un Estat independent. Algunes d'aquestes empreses són les mateixes que des de fa mesos alerten dels perills de la independència. Ara però se'ls ha vist el llautó i han escollit girar l'esquena al mercat català.


Les empreses estan vives, evolucionen i s'adapten als mercats. El que ha estat passant aquests dies no és propi d'empreses que analitzen el mercat i prenen decisions tenint en compte totes les conseqüències. Algunes d'aquestes empreses - fugides han menyspreat el mercat català. Unes han fet números i han pres la decisió de prioritzar la clientela espanyola, però no han fet pedagogia, no han gestionat correctament la seva comunicació.



Ara que alguns ja han marxat val la pena acomiadar-los sense rancor i seguir avançant, obrir els braços i preparar el terreny per rebre totes les empreses que vindran. El mercat català cal que es faci respectar, no li cal generar boicots ni castigar a ningú. Avui i demà, simplement, caldrà que seguim avançant amb el tarannà que ens caracteritza; esforç, seny, innovació, creativitat i passió.



El canvi és una oportunitat per millorar, la crisi una obligació per innovar i la independència el camí per desprendre'ns de la mediocritat, assolir l'excel·lència i carregar-nos d'ambició.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

Calent, calent

Mai abans t’havíem sentit tan a prop, mai abans havíem conegut la teva escalfor, mai havíem estat tan calents. Et somniàvem des de petits, t’intuíem però encara mai t’havíem pogut veure la cara. Ens deien que era un somni d’estiu, que eren les hormones, que amb els anys ens passaria... però ens has seguit traient la son i ara que et tenim al davant estem més trempats que mai.

T’escrivíem poesies, et cantàvem i ens imaginàvem caminant lliures. No érem els primers en flirtejar-te, els avis i els pares ja ho feien, però nosaltres som aire fresc, nova energia que es prepara per mirar-te a la cara i aprofitar el moment. No seràs mai un grapat de sorra que s’esmuny entre les mans, ho tenim clar.

I avui, que sabem que encara no ha arribat el dia, mirem el cel blau, els arbres, la brisa, l’olor a terra mullada i seguim treballant, anem a munt i a vall i quan parem, encara que sigui un instant, et somniem tot sabent que en menys d’un mes ens coneixerem.

Fa temps que et sentim caminar, que sentim com remous estómacs, robes somriures i fas caure alguna llàgrima. I ara, mentre arriba el nostre moment, seguim somniant i pensant en el dia en que la nostra particular aventura serà una realitat històrica i canviarà el futur de les generacions.

A poques setmanes del referèndum vinculant et veiem i ens preparem pel dia que et puguem tocar. T’agafarem de la mà, et somriurem i mai més mirarem enrere tot sabent que un somni s’haurà fet realitat.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat