Torna la Jornada de Màrqueting en Català, a Barcelona

A l’abril de 2019 organitzàvem a Sant Cugat la primera jornada de màrqueting en català, una cita amb professionals i futurs professionals de la comunicació i el màrqueting on volíem posar de manifest que desenvolupar campanyes de màrqueting en el nostre idioma és possible i rendible.  

En aquella primera edició, la més complicada perquè era la primera, empreses, associacions i el propi Ajuntament ens van ajudar molt, no tant econòmicament però si recolzant, aportant experiència i arribant allà on nosaltres no hi podíem arribar sols. 

Aquest any, amb un Ajuntament diferent, no hem rebut cap ajuda ni recolzament per part de l’administració local, i finalment farem la segona edició de la Jornada de Màrqueting en català a Barcelona. No vull que soni a retret perquè en l’adversitat és quan més creatius i millors solucions trobem, però aquests dies llegeixo que la Biennal d’Art Contemporani Català tampoc tindrà continuïtat a la ciutat i m’obligo a reflexionar si l’Ajuntament actual no està perdent oportunitats, una rere l’altre.

Groc llibertat, groc respecte... groc referència!

Els colors produeixen sensacions d’afecte o desafecte i les empreses i els partits polítics fa dècades que ho apliquen a les seves campanyes de comunicació i màrqueting, als seus productes, símbols, a les botigues o a la vestimenta dels treballadors.   

El color groc, en qüestió, és conegut per simbolitzar alegria, felicitat, intel·ligència i energia, i al nostre país, des del 16 d’octubre de 2017, també representa el clam de llibertat per als presos polítics.

Des que l’Estat espanyol va fer empresonar en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, entre d’altres presos polítics, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana han promogut l’ús de llaços grocs.

Tot i que històricament, els catalans, ja hem utilitzat el groc en altres reivindicacions com a la Guerra de Successió o a les primeres reivindicacions pel Dret de Decidir, en l’actualitat utilitzem el groc perquè provoca atenció, respecte i solidaritat amb els presos polítics.

Avui lluïm el groc com a símbol de llibertat, de respecte per als nostres presos polítics. Demà però, potser seguirem lluint el groc igual que ho fan al Japó, que llueixen cintes grogues a la medalla d’honor japonesa, un reconeixement a aquells que mitjançant la seva diligència i perseverança al realitzar activitats professionals han esdevingut models públics.

Sou model, sou referent de lluita i de persistència. Als carrers fins a la victòria

Ressona pels carrers; Club Hoquei Valldoreix!

Fa uns mesos era un rumor, després es convertia en un secret i ara sembla que sí, s’apropa el naixement del Club Hoquei Valldoreix.

L’hoquei herba està en auge i prova d’això són els grans èxits aconseguits durant la temporada passada per diferents clubs i esportistes del país. Les seleccions catalanes, masculines i femenines, i en general, els clubs d’hoquei del territori són avui un referent estatal, tant a la lliga Iberdrola d’hoquei herba femení com a la Divisió d’Honor masculina.

Els més petits, que s’inicien a un esport amb una gran càrrega de valors, tenen a qui seguir, i Catalunya, i en particular el Vallès, s’erigeix com un focus indiscutiblement important pel futur d’aquest esport.

D’aquí a uns mesos els més petits de Valldoreix, Sant Cugat i rodalies veuran com l’oferta, el ventall de l’hoquei herba, s’amplia en un entorn familiar, proper i estimulador, perquè tots els exponents d’aquest projecte tenen clar que els nens són el futur i que l’hoquei herba transmet aprenentatge, esforç, fraternitat i superació, valors positius que cal treballar i transmetre a qualsevol capa de la nostra societat. 

Matadepera, Terrassa i Sant Cugat han estat, des de fa anys, en boca de tots els amants d’aquests esport, aviat però, sembla que els focus de l’hoquei herba s’ampliarà amb Valldoreix, que ressoni el Club Hoquei Valldoreix!

Tornem!

S’han acabat les vacances i tornem a les rutines. No passa res, ens ho repetim una i una altra vegada i seguim endavant.

Després de les vacances toca tornar a la feina i a les tasques més habituals de l’any. Alguns han carregat piles i tornen amb molta intensitat, altres es fan els ronsos, els enyorats o els incompresos.

Cada any per aquestes dates parlem de crisis post vacacionals i de com anar-se adaptant a la rutina, i la veritat és que després de llegir alguns articles que parlen del tema m’ha vingut de gust reflexionar-hi una mica.

Segons el meu parer no hauríem de combatre la crisi post vacacional, el que hauríem de fer és combatre tot allò que ens provoca una crisi post vocacional. Parlant amb companys, amics i coneguts he arribat a la conclusió que són molts els que ocupen el seu dia a dia fent coses que no els omplen i és precisament aquest punt el que cal afrontar per posar-hi remei.

Si intentem veure les relacions de parella, les feines, els desplaçaments, les rutines més mundanes del nostre dia a dia... com el nostre petit tresor, no hi haurà cap crisi post vacacional ni cap altra tonteria que ens pugui perjudicar.

Hem de tornar de vacances amb ganes, il·lusionats per reprendre el que havíem deixat pausat, feliços de poder viure les nostres pròpies vides, i si és del tot impossible, si la tornada al dia a dia ens ofega i ens fa infeliços, atura’t per agafar aire i replantejar-te el teu món, el teu ser i la teva vida.

Reflexions sobre l'onze de setembre

Ineluctablement aquestes vacances d'agost parlarem sobre la propera Diada de l'Onze de Setembre i discutirem què fer. Portem arrossegant algunes edicions en què multitudinàriament seguim, amb el cor a la mà, les propostes de l'Assemblea.

Celebrem la Diada recordant i al mateix temps somniant un futur de llibertat. Aquests últims anys amb la mirada a l'exterior perquè l'objectiu era demostrar al món que la majoria de catalans volem decidir el nostre futur. Aquest any però, quin és l'objectiu?

Arribem desgastats, amb presos polítics, exiliats i amb estratègies polítiques que alguns sectors sobiranistes no acabem d'entendre. Aquests dies a les xarxes socials hem vist alguna pica baralla lamentable. ERC no ha entomat bé algunes crítiques, hi ha sectors destrempats i si ha quedat clar que l'estratègia no ha funcionat, ara temem que l'objectiu tampoc estigui clar.

Espanya ha jugat les seves cartes i possiblement creu que ha guanyat. Si més no, un dels seus objectius era dividir-nos, atemorir-nos i desanimar-nos. Personalment crec que aquest pròxim 11 de setembre ha de servir per combatre això mateix, per teixir ponts, segellar acords, dibuixar camins i fer un pas ferm cap endavant.

Sé que aquesta Diada no serà l'última que viurem com a súbdits d'Espanya però espero que sigui l'última que visquem desorientats. I quan diguin que l'odi a Espanya ens encega i no ens portarà a enlloc, respirem, reflexionem, i demostrem que no és odi, és menyspreu.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a el PUNT AVUI 

LinkedIn en català, normalitzem la xarxa social dels professionals!

LinkedIn no permet navegar ni crear currículums en català. La xarxa social per a professionals va iniciar-se el 2003 com un espai on els usuaris poden relacionar-se, buscar feina, fer estudis de mercat i promocionar empreses, entre d'altres.

Té presència a 200 països i compta amb una base de dades de més de 500 milions d'usuaris. La plataforma entén els usos i les necessitats dels usuaris i constantment treballa per adaptar-se i convertir-se en una eina imprescindible per a qualsevol professional.

LinkedIn creix en influència i en possibilitats al mateix temps que, cada dia que passa, augmenta el seu menysteniment cap a la població catalana. La plataforma boicoteja el català impossibilitant la normalització de la llengua en l'àmbit professional.

L'altre dia LinkedIn em rebutjava un anunci dirigit a professionals de Barcelona perquè el contingut estava en català. Mentre silencia la nostra llengua, permet que altres amb menys parlants com el lituà, l'albanès, l'armeni o el letó, sí que puguin desplegar-se amb normalitat.

Després del fracàs de campanyes de pressió impulsades per Plataforma per la Llengua o la Fundació PuntCat, per particulars a Change.org o per articles com aquest a diferents mitjans de comunicació crec que cal pensar noves estratègies.

Si publiquem els currículums en català. Si les empreses generen més continguts en català i es queixen quan se'ls rebutgen anuncis publicitaris en català, LinkedIn tindrà un problema.
Ara és el moment per iniciar l'acció. Demostrem a LinkedIn que fem negocis en català i que a Catalunya parlem en català a casa, a la feina i al carrer.

Article publicat al TOT SANT CUGAT 

Mala praxi, telemàrqueting i un comerç “espavilat”

Fa uns dies l’associació de comerciants de Sant Cugat alertava d’una possible mala praxi per part d’una empresa de telemàrqueting. El cas és que un centre d’estètica de la ciutat va contractar els serveis d’una empresa de telemàrqueting per tal d’oferir “regals” per valor de mil euros.

Segons sembla, l’empresa va utilitzant el nom de Sant Cugat Comerç amb l’objectiu de generar confiança als possibles clients i quan se’ls preguntava com havien obtingut les dades personals deien que les havien extret de la base de dades de la targeta de fidelització Sant Cugat a la Butxaca.

No entraré a valorar el contingut de la promoció ni si els mil euros de regal poden millorar o no l’estètica dels pacients, però el que sí crec molt recomanable és fer una reflexió sobre moltes de les campanyes de màrqueting que coexisteixen amb el nostre dia a dia.

A les estratègies de màrqueting no tot s’hi val. Per vendre més o millor no podem admetre segons quines pràctiques, i en aquest cas puntual, no crec que sigui Sant Cugat Comerç qui hagi de treure l’entrellat de tot plegat sinó l’empresa que, volent o no, ha contractat els serveis de telemàrqueting d’una empresa que no treballa de forma professional.

Si aquest centre d’estètica afavoreix aquest tipus de pràctiques comercials ja ens podem imaginar el valor real dels seus “regals”. 

Nous barris a Sant Cugat?

S’apropen les eleccions municipals i molts col·lectius comencen a preguntar als partits polítics si tindran solucions pels seus problemes. Veïns, associacions, empreses, particulars... són molts els que esperen les eleccions per saber si l’equip que agafi el timó de l’Ajuntament vetllarà pels seus interessos o per cobrir les seves necessitats.

Sant Cugat s’ha convertit en objecte de desig i tant és així que veïns d’altres poblacions com Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) o Vallpineda (Molins de Rei) s’organitzen per saber si el proper Ajuntament de Sant Cugat voldrà moure fitxa i treballar per la seva annexió.

He viscut a Bellaterra i a Vallpineda, i em considero santcugatenc. No m’hi considero perquè ho digui el meu DNI espanyol, sinó perquè és on treballo, on he fet les amistats, on hi he estudiat i on hi faig vida.

El debat d’annexió de noves zones pot ser molt extens, però si fem un exercici per  simplificar els processos sembla que des de Bellaterra s’hi vulgui formar part per pagar menys impostos i tallar la relació aparentment dolenta amb l’Ajuntament de Cerdanyola, mentre que a Vallpineda s’hi vulgui aconseguir la urbanització del barri, enquistada des de fa anys, i un apropament a la Floresta, on la majoria d’habitants hi fan vida.


Començaran les campanyes electorals i veurem si els partits parlen de Bellaterra i Vallpineda. Guanyaran i començaran a governar, i serà el moment de repassar si tot allò promès queda en l’oblit o es treballa per tangibilitzar-ho.

Sort, ànim i molta feina polítics santcugatencs!