11 de juliol de 2018

Adéu cinema en versió original, adéu CINESA Sant Cugat

No és una bona notícia, el proper diumenge 15 de juliol els cinemes de Sant Cugat tancaran de forma definitiva. Després de gairebé 30 anys d’activitat els cinemes tancaran les seves quatre sales. 


La concessió que CINESA tenia amb l’Ajuntament finalitza aquest mes i l’empresa ha decidit no prorrogar la seva existència a Sant Cugat. Culpables? Detractors? Com sempre, sembla que tenim el que ens mereixem i estem a punt de perdre un cinema que des de feia anys apostava per les versions originals i contribuïa a fer-nos més lliures, savis i internacionals.


Certament, no podem culpar a l’empresa, ni als treballadors, ni a l’Ajuntament ni a nosaltres mateixos; els espectadors. La culpa no la té ningú, però la tenim tots. Aquest tancament suposa un entrebanc en les aspiracions de millora lingüística, d’entreteniment, de cultura... que cada cop tenen més santcugatencs. Ara el que caldrà fer és repensar l’espai i exigir-nos a tots mesures per a que el cinema en versió original arrelin definitivament. 


Potser caldrà ampliar subvencions, apostar per mesures impopulars, invertir a risc... no ho sé, però el que cada cop tinc més clar és que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, una república independent que aposta pel cinema en versió original i que tot hi ser al sud d’Europa, el nivell mitjà de la llengua anglesa és molt superior a la dels espanyols i els catalans. 


Esperem que, com ha dit l'Ajuntament, la sala polivalent que ocuparà l’espai actual dels cinemes sigui una realitat durant el proper 2019 i se segueixin fent projeccions de cinema interessants, de qualitat i en versió original.


Article publicat al TOT Sant Cugat

15 de maig de 2018

La plaça del Rei ha rebentat

Fa trenta anys Terra Lliure va col·locar un artefacte explosiu al bust del rei d'Espanya situat al que per pocs dies, alguns encara en diuen plaça del Rei. La pitera del monarca es va esmicolar però el seu nom va arrelar durant dècades.

Era el 1977 quan Manuel Fraga i els seus van venir a inaugurar un bust d'un rei que mai ha estat ni hem sentit nostre, encara que l'haguessin mal plantat a la nostra vila. Milers de santcugatencs, durant anys, hi hem fet vida i per a molts el seu nom ha passat desapercebut, com tantes altres imposicions espanyoles que a poc a poc van calant amb la pretensió d'assimilar-se. Però no, a Sant Cugat el pròxim 21 de maig farem un acte de dignitat i canviarem el nom del monarca pel de l'U d'Octubre.

Ha estat un acord entre PDeCAT-Demòcrates, ERC i CUP el que tornarà la raó al poble. Els artífexs els quals si volen, el dia menys pensat aprendran a desobeir l'absurd i ens atraçaran cap a la República catalana.

Han passat tres dècades de l'esclat i la nostra realitat ha canviat, la consciència ha despertat i els fets de la nostra història recent mai podrem oblidar. Exigim doncs poder celebrar aviat el nou nom de la plaça, acompanyats del President de la República, el MHP Puigdemont, i tots els demòcrates que lluiten per normalitzar la realitat del nostre país.

Adéu plaça del Rei, hola República, hola plaça de l'U d'Octubre!

Article publicat al TOT SANT CUGAT

11 de desembre de 2017

Salut i força!


Cada dia hi ha més plats on l’agredolç combina de forma harmònica amb la resta de plats. Les festes són a tocar però abans no arribin tornarem a viure contrastos. Hem començat la campanya electoral més estranya de les nostres vides i l’abisme que hi tenim al darrere encara no l’hem ni calculat.

Pensàvem que pobles com Sant Cugat eren petits oasi, però tot i l’existent bombolla dolça de tranquil·litat i harmonia els llops els han clissat.

Primer van ser els violents que van estripar una pancarta a l'Ajuntament, després en Javier Gacía Albiol i més tard en Pablo Casado del PP. A Sant Cugat del Vallès són marginals, no recullen gaires vots, però tots volen passar per la nostra ciutat amb l’objectiu de deixar el toc agre entre tot el dolç que anem cuinant durant l’any. 

A Sant Cugat igual que a tot Catalunya la dolçor ha imperat durant dècades. Hem acceptat l’agre i ens hem delectat de tots els sabors, però com a bons cuiners que som no podem permetre un excés de rancietat ni d’agre infecte. L’olla és nostre i els ingredients els posem nosaltres.

L’Estat espanyol ha ofès a la majoria de catalans i els partits unionistes, donant suport a l’article 155, han seguit multiplicant l’ofensa. Oblidem-nos de lliris, oblidem-nos ja de somriures i d’abraçades. Qui està en contra de la llibertat, qui esclafa un poble pacífic i estaborneix la nostra dignitat és l’enemic que cal combatre i arraconar.

El 21 de desembre anirem a votar però passi el que passi no oblidarem res del que hem viscut els últims mesos del 2017. Ningú ens amargarà les festes perquè hem après a cuinar, a assaborir l’agredolç i a escopir, si cal, tots aquells ingredients caducs que volen malmetre el nostre àpat. Contra tots ells i per a tots nosaltres, salut i força! 

Article publicat al TOT Sant Cugat

Catalans o espanyols

Parlo amb unionistes i amb independentistes i sembla que definir catalans i espanyols sigui un tabú. Depèn del que diguis et titllen de xenòfob, d'il·lús o farsant, però cal simplificar la complexitat d'aquests últims mesos per intentar entreveure la realitat.

No és qüestió de ser "bon o mal català", simplement de sincerar-se amb un mateix. Segons el meu punt de vista cap català pot sentir-se espanyol de la mateixa manera que cap francès se sent anglès o cap italià se sent grec. Els que se senten catalans i espanyols són espanyols, i em sembla molt bé que estimin Catalunya perquè probablement hi viuen, però jo també estimo França, Espanya i Itàlia, però sóc català.

Que no ens enganyin. Ciutadans del món, sí, tots ho volem, però per què des d'Espanya i no des de Catalunya? El 21D podem segellar la història amb una victòria catalana. Ens cal una llista unitària a favor de la República, una llista transversal on el respecte i la solidaritat aglutinin totes les ideologies que voldran construir Catalunya. A l'altre costat no tindrem catalans, hi tindrem espanyols que pretendran, lícitament, perpetuar el seu Regne.

Normalitzar el país implica entendre que podem ser un Estat igual de digne que qualsevol altre. Mirarem enrere per recordar els pals, els judicis, les presons i el tracte vexatori que el govern espanyol ofereix als nostres. Mirarem endavant per saber on anar i on no tornar. I finalment, quan la Vall d'Aran vulgui escollir el seu futur dins o fora de la República donarem l'última lliçó de democràcia a tots aquells que encara no entenen que les persones estem per sobre de les constitucions.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

11 d’octubre de 2017

Van i venen

Aquests dies s'està parlant d'algunes empreses amb seu a Catalunya que marxen o valoren marxar del país a causa de la situació política del país. Poden agradar-nos més o menys però són decisions corporatives que hem de respectar. Al sector de la banca hi ha algunes condicions, al sector de les assegurances hi ha públics objectius ben marcats... i en totes les empreses, totes, les decisions impliquen fer viables els projectes.



Unes empreses marxaran, algunes vindran i altres tornaran. És normal, ho hem de viure de forma natural, sabent que les empreses busquen estabilitat evitant tots els riscos possibles. Ara bé, anunciar un canvi de seu fiscal prescindint de part de la informació, opinar sobre el context o incitar a la fuga d'empreses, és actuar de mala fe.



Algunes empreses han decidit marxar perquè tenen coll avall que Catalunya esdevindrà un Estat independent. Algunes d'aquestes empreses són les mateixes que des de fa mesos alerten dels perills de la independència. Ara però se'ls ha vist el llautó i han escollit girar l'esquena al mercat català.


Les empreses estan vives, evolucionen i s'adapten als mercats. El que ha estat passant aquests dies no és propi d'empreses que analitzen el mercat i prenen decisions tenint en compte totes les conseqüències. Algunes d'aquestes empreses - fugides han menyspreat el mercat català. Unes han fet números i han pres la decisió de prioritzar la clientela espanyola, però no han fet pedagogia, no han gestionat correctament la seva comunicació.



Ara que alguns ja han marxat val la pena acomiadar-los sense rancor i seguir avançant, obrir els braços i preparar el terreny per rebre totes les empreses que vindran. El mercat català cal que es faci respectar, no li cal generar boicots ni castigar a ningú. Avui i demà, simplement, caldrà que seguim avançant amb el tarannà que ens caracteritza; esforç, seny, innovació, creativitat i passió.



El canvi és una oportunitat per millorar, la crisi una obligació per innovar i la independència el camí per desprendre'ns de la mediocritat, assolir l'excel·lència i carregar-nos d'ambició.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

8 de setembre de 2017

Calent, calent

Mai abans t’havíem sentit tan a prop, mai abans havíem conegut la teva escalfor, mai havíem estat tan calents. Et somniàvem des de petits, t’intuíem però encara mai t’havíem pogut veure la cara. Ens deien que era un somni d’estiu, que eren les hormones, que amb els anys ens passaria... però ens has seguit traient la son i ara que et tenim al davant estem més trempats que mai.

T’escrivíem poesies, et cantàvem i ens imaginàvem caminant lliures. No érem els primers en flirtejar-te, els avis i els pares ja ho feien, però nosaltres som aire fresc, nova energia que es prepara per mirar-te a la cara i aprofitar el moment. No seràs mai un grapat de sorra que s’esmuny entre les mans, ho tenim clar.

I avui, que sabem que encara no ha arribat el dia, mirem el cel blau, els arbres, la brisa, l’olor a terra mullada i seguim treballant, anem a munt i a vall i quan parem, encara que sigui un instant, et somniem tot sabent que en menys d’un mes ens coneixerem.

Fa temps que et sentim caminar, que sentim com remous estómacs, robes somriures i fas caure alguna llàgrima. I ara, mentre arriba el nostre moment, seguim somniant i pensant en el dia en que la nostra particular aventura serà una realitat històrica i canviarà el futur de les generacions.


A poques setmanes del referèndum vinculant et veiem i ens preparem pel dia que et puguem tocar. T’agafarem de la mà, et somriurem i mai més mirarem enrere tot sabent que un somni s’haurà fet realitat.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat

8 de juliol de 2017

Torre Negra since 1976

Podria ser l’eslògan d’una samarreta però en realitat simplement és l’any en el qual el PGM va dibuixar Torre Negra com a zona edificable. Han passat anys i han sortit bolets per aquelles contrades; el Trade Center, Col·legi Europa, ESADE Creapolis, la Costa del Golf... i els propietaris, especuladors o no, han anat a parar tots al mateix sac. 

L’Ajuntament de Sant Cugat treballa per preservar la zona des de fa anys però el que està fent també, és no tenir en compte els drets dels propietaris. Els polítics que han passat per l’ajuntament de Sant Cugat durant aquestes dècades s’han anat trobant amb la patata calenta de Torre Negra i han mirat que no explotés mentre ells han estat al capdavant de la ciutat. 

El temps però dóna perspectiva i permet valorar les coses en fred, de forma assossegada. Han passat més de tres dècades i es constaten vàries coses; l’Administració ha actuat de mala fe al negar el trasllat de l’edificabilitat de Torre Negra a altres zones (com s’ha fet en molts casos), ha jugat amb l’opinió pública posant tot el poble en contra dels propietaris i ha quedat en evidència al no saber reconduir una situació fàcil de conciliar des d’una institució pública com és l’Ajuntament. 

Defensar Torre Negra és un clam majoritari que ens ha d’unir a tots els santcugatencs. Però a quin preu? Permetent que l’Ajuntament trepitgi els drets dels propietaris? Permetent que es faci ús de la propietat privada de franc? Convertint part dels hereus de la pagesia del poble en enemics? Mirant cap a un altre costat perquè és més fàcil?

Els propietaris de Torre Negra, a banda de guanyar als tribunals, han buscat tot tipus de solucions com la d’urbanitzar el 16%, fer permutes amb terreny municipal o fins i tot realitzar canvis amb terrenys d’altres municipis. El temps passa, i en comptes de seure i solucionar el tema, l’Ajuntament segueix amagant el cap sota l’ala i pretén eternitzar l’afer Torre Negra. 

L’altre dia tothom criticava la noia que rellogava el seu pis de protecció oficial amb la plataforma Airbnb, però el que fa l’Ajuntament de Sant Cugat amb els terrenys privats de Torre Negra no és molt diferent. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT

13 de juny de 2017

Romans i gals

Aquesta setmana he renovat el DNI i he tornat a viure una situació que ni recordava ni volia recordar. Vaig intentar evitar anar condicionat per la meva ideologia i fer un exercici d’observació.

El que em vaig trobar, a banda de moltes persones indignades per la mala organització, va ser un parell de policies que no sabien parlar el meu idioma i que tampoc sabien llegir el meu nom. Passada la recepció, a l’altra banda del mostrador, un grup de funcionaries castellanitzant noms i lluint credencials amb lanyards (penjolls) amb la bandera d’Espanya.

No m’hi volia sentir, però assegut allà al davant, jugant amb l’índex, amb l’adreça postal i pagant els 10 euros de rigor en efectiu (encara no accepten targetes de crèdit), vaig veure clar que encara som colònia, que Espanya va endarrerida i que tenim pressa, molta pressa per independitzar-nos i treballar per esdevenir un estat del primer món. Després de renovar el DNI vaig tenir la mala sort d’anar a espetegar en un bar on, mentre em menjava un entrepà, tenien posat un programa de TVE.

Escoltava com parlaven de la ludopatia i dels iaios i famosos que s’aficionen cada dia més a jugar al bingo, i mentre em deprimia entenent la realitat del país veí recordava un article d’El País on deien que Berga ja vivia d’esquena a Espanya... Sortia del bar amb l’esperança de no haver de tornar a veure els funcionaris/colons però obstinat que demà els nostres funcionaris no copiïn les males pràctiques dels funcionaris espanyols i es converteixin en treballadors del servei públic, i no només representats de l’estat.

I ara el que més m’emprenya és trobar una nova funda per al DNI. La que portava ha quedat desfasada i no sé si trobaré fundes catalanes per cobrir el nou DNI espanyol.

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat al TOT Sant Cugat