Independentisme inconformista

Parlar d’independentisme és parlar d’inconformisme. Quan analitzem el concepte “inconformista” entenem que és la capacitat humana per no sentir-se a gust amb una determinada situació, i aquesta és la clau de volta que ens mou a la majoria de catalans.

Quan era un nen a classe érem pocs els que volíem la independència. Alguns podrien haver-se conformat en seguir sent el 17% de l’electorat i treballar per preservar una identitat catalana singular. Altres podrien haver-se relaxat en aconseguir que la majoria del Parlament ja sigui obertament independentista, o en perseguir i aconseguir petites millores fiscals, però no, no en tenim prou.

La base de l’independentisme és inconformista. Mai n’hem tingut prou en existir, en ser minoria i anar sumant. Mai n’hem tingut prou en que els principals partits comencin a moure’s en postures independentistes. Tampoc n’hem tingut prou en veure com el procés posa la independència en primer pla, ni que els representants del poble escollits democràticament treballin per consolidar la República.

Som inconformistes de mena, no ens acomodem ni volem conformar-nos amb el que tenim, però compte fins on anhelem arribar per sentir-nos a gust. Quan despleguem la República l’independentisme canviarà d’objectiu però no d’essència. Tants anys d’inconformisme ens hauran ensenyat a dominar la constància, a fruir de la paciència i a gaudir mentre cerquem camins que ens portin a assolir objectius.

Aprofitem aquestes qualitats que hem anat madurant durant anys per construir un Estat digne al món on ens ha tocat viure. Preparem-nos doncs, perquè l’endemà de la independència la majoria de catalans deixaran de ser independentistes i haurem de decidir cap a on volem canalitzar tot el nostre  inconformisme.

Ara o mai!

El rellotge no s'ha aturat, al contrari, sembla que va fora de temps, sobrepassat per l'emoció i fent-nos anar a contra temps.

Les eleccions municipals s'apropen i Valls, Maragalls, Muntés i altres estan precipitant el temps juntament amb els seus partits. En l'àmbit local sembla que les possibles llistes electorals comencen a agafar forma, a prendre posicions per executar les estratègies que sempre han fracassat.

En un moment convuls com l'actual, en una cruïlla històrica com la que vivim no és moment per fer els tripijocs de sempre. Els que viuen de la passivitat ja els hi va bé que CUP, Demòcrates, ERC, PDCAT i entitats civils no ens entenguem. El rellotge correrà a favor seu, la seva ràbia s'haurà imposat i tots seguirem perdent el temps a la trista Espanya que ja coneixem.

És moment per reaccionar i les eleccions municipals seran el terreny de joc perfecte per demostrar que la majoria de catalans ho entenem i volem una República independent. Deixem-nos estar de missatges victimistes, d'assenyalar als companys perquè creiem que tenen interessos o perquè fa temps no tenien clar on anar.

Algú creu que pot desaparèixer la corrupció d'un dia per l'altre? Que es poden fer polítiques socials d'avui per demà? Caminem plegats, fem la República i deixem-nos anar les mans quan arribi el moment. Avui és avui i si no anem tots junts, en llistes transversals, no ens mourem.

Article publicat al diari EL PUNT AVUI
Article publicat al portal directe!cat
Article publicat al TOT SANT CUGAT

Llistes transversals per la República

Molts pensen que les properes eleccions municipals del 2019 encara queden lluny però el cert és que la majoria de partits polítics ja estan iniciant el que serà un llarg i esperem que decisiu recorregut. 


A les properes eleccions municipals ens estem jugant que partits obertament intolerants i violents, com Ciutadans, aconsegueixin més representació al país i fins i tot alguna alcaldia. 
 Sovint ens adonem del que tenim quan ho hem perdut i precisament això és el que hem d'evitar de totes, totes.

L'hegemonia catalanista a Catalunya és evident però a les properes eleccions els partits de base xenòfoba poden aconseguir alguna alcaldia i així seguir fracturant, des dels pocs municipis que puguin aconseguir, la societat catalana. 
 No podem donar ales a la crispació, ni a l'odi, ni a la intolerància que respiren abraonats molts dels representants de Ciutadans. Pensem en les escoles, en el català, en la convivència local, en la cultura, les inversions, les solucions a problemes reals... en el diàleg i en la política. Pensem en aquesta base, treballada des dels municipis cap a una República més justa, oberta i engrescadora, que eviti el continuisme caduc i la grisor que promouen els partits espanyolistes. 


Seguiran eliminant el rastre groc, les espurnes d'il·lusió que els nostres pobles reivindiquen, i mentre ho facin, encara que la seva violència augmenti, cal seguir ferms, demostrant indiferència i recordant que molts d'ells són immigrants espanyols inadaptats, fills del gueto, que varen venir a treballar i no van aconseguir adaptar-se. Repensem-ho i busquem solucions perquè respectin, visquin i estimin, igual que van fer molts immigrants espanyols que també van marxar a Alemanya o a França.

Article publicat al TOT Sant Cugat 
Article publicat al diari EL PUNT AVUI
Article publicat a directe!cat

Adéu cinema en versió original, adéu CINESA Sant Cugat

No és una bona notícia, el proper diumenge 15 de juliol els cinemes de Sant Cugat tancaran de forma definitiva. Després de gairebé 30 anys d’activitat els cinemes tancaran les seves quatre sales. 


La concessió que CINESA tenia amb l’Ajuntament finalitza aquest mes i l’empresa ha decidit no prorrogar la seva existència a Sant Cugat. Culpables? Detractors? Com sempre, sembla que tenim el que ens mereixem i estem a punt de perdre un cinema que des de feia anys apostava per les versions originals i contribuïa a fer-nos més lliures, savis i internacionals.


Certament, no podem culpar a l’empresa, ni als treballadors, ni a l’Ajuntament ni a nosaltres mateixos; els espectadors. La culpa no la té ningú, però la tenim tots. Aquest tancament suposa un entrebanc en les aspiracions de millora lingüística, d’entreteniment, de cultura... que cada cop tenen més santcugatencs. Ara el que caldrà fer és repensar l’espai i exigir-nos a tots mesures per a que el cinema en versió original arrelin definitivament. 


Potser caldrà ampliar subvencions, apostar per mesures impopulars, invertir a risc... no ho sé, però el que cada cop tinc més clar és que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, una república independent que aposta pel cinema en versió original i que tot hi ser al sud d’Europa, el nivell mitjà de la llengua anglesa és molt superior a la dels espanyols i els catalans. 


Esperem que, com ha dit l'Ajuntament, la sala polivalent que ocuparà l’espai actual dels cinemes sigui una realitat durant el proper 2019 i se segueixin fent projeccions de cinema interessants, de qualitat i en versió original.


Article publicat al TOT Sant Cugat

La plaça del Rei ha rebentat

Fa trenta anys Terra Lliure va col·locar un artefacte explosiu al bust del rei d'Espanya situat al que per pocs dies, alguns encara en diuen plaça del Rei. La pitera del monarca es va esmicolar però el seu nom va arrelar durant dècades.

Era el 1977 quan Manuel Fraga i els seus van venir a inaugurar un bust d'un rei que mai ha estat ni hem sentit nostre, encara que l'haguessin mal plantat a la nostra vila. Milers de santcugatencs, durant anys, hi hem fet vida i per a molts el seu nom ha passat desapercebut, com tantes altres imposicions espanyoles que a poc a poc van calant amb la pretensió d'assimilar-se. Però no, a Sant Cugat el pròxim 21 de maig farem un acte de dignitat i canviarem el nom del monarca pel de l'U d'Octubre.

Ha estat un acord entre PDeCAT-Demòcrates, ERC i CUP el que tornarà la raó al poble. Els artífexs els quals si volen, el dia menys pensat aprendran a desobeir l'absurd i ens atraçaran cap a la República catalana.

Han passat tres dècades de l'esclat i la nostra realitat ha canviat, la consciència ha despertat i els fets de la nostra història recent mai podrem oblidar. Exigim doncs poder celebrar aviat el nou nom de la plaça, acompanyats del President de la República, el MHP Puigdemont, i tots els demòcrates que lluiten per normalitzar la realitat del nostre país.

Adéu plaça del Rei, hola República, hola plaça de l'U d'Octubre!

Article publicat al TOT SANT CUGAT