17 de juny del 2011

El mal exemple espanyolista

La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha presentat una instància a la seu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat reclamant que el seu fill Manuel pugui rebre “un ensenyament bilingüe”. La seva instància se suma a les 500 sol·licituds d’altres pares que, com la filla del guàrdia civil, no han entès que a Catalunya s’hi parla català, és la llengua natural.

 Sánchez-Camacho i l’entitat pro-espanyola, Convivència Cívica, diuen que és “contrari al que estableix la Constitució” que la llengua vehicular d’ensenyament sigui el català. La del Partit Popular aprofitava per explicar que “aquesta és una campanya a favor de la llibertat, que demana que la realitat bilingüe dels nostres carrers es traslladi al nostre model educatiu”.

 500 signatures són les que demanen un ensenyament descafeïnat que mira enrere i no vol prendre aire i volar. Els joves catalans han de ser trilingües i això és compatible amb l’actual model lingüístic d’ensenyament. És molt fàcil aconseguir 500 signatures, qualsevol col·lectiu d’immigrants ho podria fer però cal donar exemple i facilitar la integració amb la millor eina que tenim, la llengua.

Mentre els inadaptats s’oposen a una Catalunya catalana emparant-se en les realitats dels seus guetos, els eurodiputats de CiU, ERC, ICV i PSC han presentat un manifest a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Article publicat el 27 de juny al diari AVUI
Article publicat a directe!cat

56 comentaris:

Josep ha dit...

Ells ho han dit: la constitució. La constitució de quin país? d'Espanya?
És a dir, que ignoren la llei del país on viuen i volen aplicar la d'un altra.

Juli ha dit...

Aquesta mala p... i els seus acòlits que marxin de Catalunya. Ningú no els ha demanat que vinguessin. Ja n'estem farts de tanta merda.

Joan Sanromà ha dit...

Les dèries espanyolistes duen a aquests comportaments. Han de refermar el seu domini com sigui i la millor manera és amparant-se en la constitució espanyola que en un dels seus primeríssims articles ja anomena alló del "deber de conocerla i el derecho a usarla" (que de fet és l'únic a que obliga), article que no és més que una adaptació d'aquell "si eres espanyol habla espanyol" i "la companyera del Imperio". Quatre articles més tard apareix l'Exèrcit com a marmessor de tot plegat començant per la sagrada unitat de la Pàtria, espanyola.

Tot vé del mateix doncs. Tot vé del franquisme, i d'abans del franquisme fins a la nit de la Història. I curiosament qui ho executa és membre del franquisme "democratitzat", dels llops amb les potes enfarinades.

Santi Vidal ha dit...

Suposo
que la senyora Sanchez-Camacho també signarà el manifest a favor del català a Europa.

Miquel ha dit...

Els immigrants que no volen aprendre ni parlar la llengua del país que els
acull, tant a Anglaterra com a Alemanya o als Països Catalans, esdev
enen, per pròpia voluntat, immigrants per sempre.

Manel ha dit...

Nomès diré dues paraules: Adeu Espanya!

Lluís ha dit...

Moltes gràcies per tots els vostres comentaris companys. Personalment crec que amb el tema llengua no podem fer ni un pas enrere. El projecte actual és bo i si volem que la nostra llengua tingui el reconeixement que li cal hem de viure radicalment convençuts i ferms per evitar qualsevol renúncia o marxa enrere. Catalunya catalana! Hem de ser l'exemple a seguir pels germans valencians i balears.

Anònim ha dit...

Los españoles que vivimos en la dictadura nazi de cataluña ya sabemos que aqui siempre hablaran español. Porque los nazis son fanaticos, totalitarios, fascistas, y lo que se quiera, pero no son imbeciles. Ellos saben que necesitan el español mas que su dialecto, porque un mercado de 40 millones de clientes es mas importante que uno de 3 millones y la pela es la pela, primer principio fundamental de los nazis catalanes.

Lo que si pasa aqui es la humillacion constante del español y de los españoles. El pisoteo impune de nuestros derechos.

Claro que nuestros hijos hablan español. Porque ya nos cuidamos nosotros de que lo aprendan mejor que el dialecto. Por que ya les enseñamos nosotros que España es una nación y esto es una comunidad autonoma. Porque ya les informamos de que los psoetarras y sus complices solo son asquerosos nazis a los que hay que resistir.

Pero la dictadura existe. Esa dictadura que tanto gusta a la SinDemocracia

AJC

Joan Sanromà ha dit...

Si es posés en una balança als "nazis catalans" i en l'altre els nazis espanyolistes els catalans serien catapultats cap a l'espai, cosa que agradaria força als de l'altre platell tot i que poc els hi duraria l'alegria psicòtica ja que acte seguit apareixerien a l'Infern d'on no havien d'haver sortit mai.

Doneu-li records a en Pere Botera

atlasac ha dit...

SI.... un tal AJC ens ha acusat de NACIS i crec que té taró, perque si en temps de franco erem un 36% ara encara ho som més perque NO HAURA ARRIBAT JA AL 60% i en un parell d´anyets més, TOTS NACIS, i....allavors TOTS els nostres? d´ells!!!, Polítics faran una FESTA GROSSA per a cel-lebrar-ho..allavors SI diran MISSIO COMPLIDA!!! mentres ara puguin anar IDIOTITZANT a aquests borreguets....

Anònim ha dit...

Comparar al nacionalismo (regionalismo) catalán con el nazismo no estuvo muy acertado, por respeto a los nazis por supuesto. En lo único que se asemejan es en la reducción de las libertades de los ciudadanos, pero mientras los separatistas catalanes se limitan a malgastar el dinero publico con subvenciones patéticas a todo lo "cat" y lo peor de todo, MENTIR Y COACCIONAR a nuestros hijos los nazis si lo tenían claro (véase estar dispuesto a todo).
Os faltan argumentos los suficientemente importantes para tenerlo claro, y lo mas importante los cojones para defender vuestros argumentos.
AJC

Karme ha dit...

Mira, ja se que el teu cervellet no dona per mes, ho entenc, però es una cosa tant senzilla com aquesta: Els aspagnols viuen a aspagna i els Catalans vivim al nostre estimat País, Catalunya i parlem la nostra estimada llengua, el Català. I si no t'agrada, et fas fotre i te'n vas al teu putu país i allà podràs parlar amb la teva llengua i si som tan nazis, ningú t'obliga a viure entre nosaltres. Jo, si fos tu, marxaria cap a casa teva i així no m'enfadaria. Apa adéu i no tornis mai mes, que no et volem. FORA del meu País!.

Joan Sanromà ha dit...

AJC, mira que us agrada dir mosntruositats, ara la de "no estuvo muy acertado, respecto a los nazis por supuesto".

Vos si que tindrieu problemes per defensar aixó que dieu devant del Tribunal de Nüremberg.

I jo els collons els uso pel que estan fets, esperma, i poder gaudir d'una dona (sóc hetero practicant). Si es fan servir per altres coses com donar cops a la taula els resultats poden ser desastrosos (o no segons els casos).

Senyor meu, " que en la mort us persegueixin les nostres memòries" i que en
Pere Botera us doni el que us mereixeu i per on us ho mereixeu

Anònim ha dit...

Se que el sistema educativo os ha hecho mucho daño, no es mi tarea, pero un poco de labor social nunca viene mal, os voy ha contar un poco de historia.

Os creéis una gran nación que, según su clase política y sus adláteres, existe desde el 2º milenio antes Cristo.

¡Pero hay! La historia la ignora. Ni, griegos, ni romanos, ni fenicios, ni visigodos la identificaron. Sólo se reconoce su existencia desde 1359. No sólo eso, Cataluña jamás ha sido un país independiente.

¡Cataluña esa gran nación! ¡Que no tiene historia militar! Su gran genio militar, parece que fue, un tal Roger de Flor, un alemán nacido en Italia, que jamás pisó Cataluña.

Cataluña, esa gran nación, cuya clase política en sus crisis pierde el sentido de la dignidad y ofrece su soberanía al que la quiera aceptar.

¡Cataluña, esa gran nación! ¡Que no tiene hombres de letras a lo largo de su historia!

¡Salvo los que su clase dirigente roba a sus vecinos, franceses, baleáricos y valencianos! Ramon LLull, Joanot Martorell, Luis Vives, el papa Calixto III, etc. etc.!

Cataluña esa gran nación sin artistas de relevancia ni plásticos, ni musicales, ni, ni, etc. etc.

El único artista catalán de repercusión mundial, Salvador Dalí se fiaba tanto de los políticos de su tierra que dejó su sustanciosa fortuna como herencia, no a su pueblo natal, Cadaqués, no a la Generalitat de Catalunya, no. Al Estado Español. ¿Intuía el genial pintor la existencia de los Millet, Prenafeta y similares?

Cataluña esa gran nación sin lengua propia. La que tiene la comparte con sus vecinos, las gentes de Languedoc y con otros vecinos españoles.

Cataluña cuyos mejores escritores actuales escriben en castellano y sólo escriben en el

catalán-fabrino los que precisan de las subvenciones para poder vivir.

¡Cataluña, esa nación, cuya población no quiere seguir los mensajes independentistas de su clase política, a pesar del uso fascista que hace de los medios de comunicación.

¡Con menos presión mediática el general Franco ganaba con mucha mayor holgura sus referéndums!

Cataluña esa gran nación, gobernada por una minoría, que para mantenerse en el poder amordaza a la prensa, de manera fascista, con subvenciones de más de 90 millones de euros al año ¡No se publica lo que pueda molestar al tripartito o a CIU!

Cataluña esa gran nación, cuya clase política cuando tiene autonomía (gobierno de Lluis Companys (1936-1939) y Constitución de 1978) la utiliza para hacer asesinar a más de 8200 personas y/o vulnerar los derechos fundamentales de parte de su población, al mejor estilo estalinista o fascista.

Cataluña esa gran nación, cuya clase dirigente se justifica difundiendo el odio a España. Odio que fomenta basándolo en el engaño.

Mentira es la información que sobre la historia de Cataluña y España imparte a su población escolarizada a todos los niveles.

“Cataluña no es una más de la tropa del café para todos, es algo distinto” dice Artur Mas. Lo que no aclara es ¿Qué tiene Cataluña que no tenga Jaén o Zamora?


¿Qué rasgos de nación existen en Cataluña? Respuesta. ¡Ninguno!


fdo: AJC (un catalán descendiente de catalanes que ama de verdad su tierra)

Anònim ha dit...

Como se que no sois capaces de ver mas allá de vuestra visión de túnel,voy a aprovechar este blog para explicaros uno a uno de vuestros bulos separatistas. Como os he dicho sois incapaces de atender a razones, así que solo lo escribiré para que os vayáis a dormir cabreados!

AJC

Anònim ha dit...

Vuestro héroe y martir Casanova:


Del mismo modo que necesita de enemigos, el nacionalismo precisa también de idolillos para vertebrar su ideología. Y si no existen, se inventan.
El acto central de la celebración de la Diada (Día de Cataluña) cada 11 de septiembre, desde 1901, consiste en una ofrenda floral a los pies de la estatua erigida en Barcelona a Rafael Casanova, icono del nacionalismo por su lucha contra la supuesta invasión de 1714.
Fernando García de Cortázar, en su libro Los mitos de la historia de España; y otros autores, como John Lynch, en La España del siglo XVIII; Pere Anguera, en El 11 de septiembre. Orígenes y consolidación de la Diada; o Núria Sales, autora de Els segles de la decadència: segles XVI-XVIII; describen cómo la resistencia durante el asedio de Barcelona, colofón de la Guerra de Sucesión Española, no resultó tan heróica como algunos han querido pintar.
La vehemente beligerancia de pequeños grupos de exaltados que corrían por las calles de la bombardeada ciudad contrastaba con el sentimiento general de desmoralización del resto de la hambrienta población. El clero y la nobleza carecían de interés en prolongar tan dramática situación, y eran frecuentes las peleas entre los líderes barceloneses. En este contexto, Antonio de Villarroel y Rafael Casanova eran partidarios de la rendición, de una salida negociada. En el pleno del gobierno provisional éste último propuso iniciar conversaciones con el enemigo, pero su exposición fue enérgicamente rebatida por el segundo consejero, Salvador Feliu de la Penya, por cuya opción se decantaron 26 votos contra 4.
En la mañana de aquel 11 de septiembre los sitiadores desataron varios ataques durísimos, y Villarroel volvió a insistir en la conveniencia de rendirse para evitar un sanguinario asalto. Después del bando de Casanova de las tres de la tarde, se declaró un alto el fuego y enviados catalanes parlamentaron con el duque de Berwick, comandante de las tropas borbónicas. A la una de la tarde del día siguiente, el 12, se alcanzó un acuerdo: las autoridades barcelonesas abrirían las puertas de la ciudad para que entrase el ejército de Berwick, bajo su palabra de honor de que se respetaría a la población, aun a aquellos que habían tomado las armas.
Rafael Casanova no murió en los combates, por lo que, evidentemente, no fue ningún mártir. El día 11 había sido herido de levedad en un muslo por una bala cuando ascendió a las murallas con la bandera de la patrona de Barcelona, Santa Eulàlia, para enardecer a los defensores. Antes de la entrada de los felipistas, Casanova delegó la rendición en otro consejero, incendió los archivos que lo involucraban y se hizo pasar por muerto mediante la falsificación del acta de defunción de un cadáver. Disfrazado de fraile, huyó a esconderse en la finca que su hijo tenía en la población de Sant Boi de Llobregat. En 1719 recibió el perdón Real y todos sus bienes incautados le fueron devueltos. Ejerció sin problemas la abogacía en dicha población hasta su retiro, en 1737.
El 3 de mayo de 1743 falleció a la edad de 83 años.

Historia, solo historia.

AJC

Anònim ha dit...

¿Suena lo de "hija de guardia civil" en tono despectivo?
Me extraña que nunca lo hayas mencionado delante del nombre de José Luis Pérez Díez, si el hijo del guardia civil JOSÉ LUIS PEREZ ALMECIJA y ELVIRA DIEZ ROVIRA, si ese tan catalán nacido en ese pueblo... Teruel. (me suena que esta un pasado Lerida). Por supuesto que hablo del ex vicepresidente del gobierno catalán, conocido con el alias de Jose Luis Carod- Rovira

Lluís un poco de coherencia que te pierdes....

RAT ha dit...

M'han agafat ganes de corregir-te, però ben pensat, no val la pena perque els capgrossos caragirats i carallots com tu, no mereixen res mès que el despreci.
I QUE FOTIS EL CAMP A CASA TEVA LAS EPPPAÑAS

cavaller_teuto@hotmail.com ha dit...

http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues.

Història?si,però TOTA.

Juli ha dit...

AJC, català (?) renegat, destil•les verí i mala bava. No vull dedicar-te el meu temps -no s'ho val. Només volia dir-te que, pel que fa en Carod-Rovira, no estàs gaire ben informat. Incloc unes petites puntualitzacions.

Joep Lluis Carod-Rovira, fill d'Apeles Carod, saragossà del Cos de carrabiners de la República i després guàrdia civil, i de Maria Rovira, cambrilenca, explica que va unir els dos cognoms amb un guió quan tenia 13 anys imitant al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El 2004 van sorgir algunes biografies apòcrifes que li atribuïen diversos cognoms. En un article publicat al diari Avui, el 24 de març del 2004, titulat "Nosaltres, els Pérez", ell i la seva família denuncien la manipulació.

Karme ha dit...

Que fotis el camp del nostre País, ignorant. Ets un ocupa indesitjable i no et volem entre nosaltres, perquè ets incapaç de respectar al nostre País i com podem comprovar, de parlar la nostra llengua, el Català.
FORA DE CASA NOSTRA!!!!

Anònim ha dit...

Podría seguir explicando mas historia, no vuestros cuentos de dragones y princesas, pero no me voy a molestar. Podría hacerlo en catalán, puesto que lo domino desde mi infancia, pero no me da la gana y me expreso en la otra lengua oficial de esta mi comunidad.
Seguir con vuestras técnicas cobardes de manipulación histórica, informativa y escolar, jamas, repito jamas conseguiréis nada, porque el separatismo catalán es cobarde y nunca podréis contra los catalanes que amamos a nuestra patria (la única que tenemos, España por supuesto).
Haber si los que os tendréis que volver a ir por las cloacas sois vosotros. Habra un día que nos cansaremos y de un zarpazo se acabaran las tonterías.

Otger ha dit...

Tú i quantes més ens esgarrapareu?el teu estil em recorda al d'un altre infeliç que fa la viu-viu per aquí per alliberar les seves frustracions sexuals,que potser ets tú?

Karme ha dit...

Fora de casa meva, t'he dit que no et volem. Marxa al teu putu país d'una vegada i deixen's tranquils. Transpires odi per tots els porus de la teva pell i fas pudor, molta pudor de nacionalista aspagnol.

Arriba España ha dit...

Frustraciones sexuales desde luego no, para eso tengo a tu p....m.. Imaginación al poder!
No me hace falta nadie, porque sois una panda de blandos y cobardes. Puedes decir las brabuconadas que quieras escondido en el anonimato y creerte un valiente patriota, pero no me engañas, al igual que todo separatista eres un cobarde incapaz de echar para adelante.

Karme ha dit...

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena, endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç!. Bon cop de falç, defensors de la terra. I ja no tinc res mes a dir, sols que persones com tu no es mereixen res de res, son absurdes i totalment inútils. Bon cop de falç!.

OTGER ha dit...

No crec que la zoofilia porcina sigui una de les aficions de ma mare,no et pensis que totes són iguals.Tona a la teva gàvia que encara et deixaran sense pinso!!!

Lluís Feliu ha dit...

Hola molt bona tarda a tots,
us volia demanar que no contesteu més a l'espanyolista que busca brega mitjançant missatges desapropiats. Ell té altres espais de comunicació on trobarà gent interessada en la seva diarrea mental. Nosaltres hem de passar i intentar seguir construint el nostre futur sempre emprant missatges constructius i positius. Els insults i la violència millor deixem-los per a ells.

Deixem doncs que es quedin amb el seu passat, que nosaltres ens quedarem amb el futur.

Visca Catalunya lliure!!

OTGER ha dit...

Tens raó,company,quan la merda que porta dins li fermenti ell sol explotarà.
VISCA LA PÀTRIA CATALANA,VISCA LA NACIÓ CATALANA,COLL A TERRA ALS TRAÏDORS!!!

Ferran ha dit...

A la Sra. Sánchez Camacho:

M'encantaria que m'aportés dades sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya.

Ràpid ens assebentaríem de la realitat tal com és.

Prou enganyifes Sra Sánchez.

FFR

Anònim ha dit...

Sr. Ferran te paso el Link de la encuesta del idescat, es del 2007 por que no encontrado una mas actual.

No se si soluciona tu duda.

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=8&V3=2490&V4=2604&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&V0=3&V1=0&CTX=B&VN=3&VOK=Confirmar

Joan Sanromà ha dit...

No és el que és demanava (població mono-lingüe), però de tota manera l'enquesta diu moltes coses (Per exemple que la nova canalla està trencant les derives dels seus predecessors. Potser podrem dir per fi que "franco ha muerto"?

Joan Sanromà ha dit...

I quina conclusió treus de que hi hag
i una majoria de gent que té per primera llengua altre que sigui la
catalana? Si no troves cap resposta que puguis intentar colar t'en dono una de frnac: La Pentecosta franquista, el somni imperial de dominació espanyol-espanyolista

OTGER ha dit...

Per a la teva informació,el crit de "coll a terra als traïdors"no és una amenaça,sinó una expressió,a l'igual que :"mori el mal govern",una mica de cultura no fa mal,si tant català ets hauries de conèixer les expressions.

Anònim ha dit...

Està clar que la Sánchez va a lo fàcil... A buscar el vot del "garrulo", d'aquell que no és capaç de pensar més enllà de si mateix i que no enten (no dic "vol entendre" perquè llavors parlaria d'individus amb cert sentit comú)que la realitat catalana és diferent a l'espanyola.

Una reflexió... Si només poguéssim votar de diplomats en amunt, canviarien gaire les coses? Oi tant que sí! Està clar que ni PP ni PSC-PSOE tindrien representació rellevant.

Anònim ha dit...

"Una reflexió... Si només poguéssim votar de diplomats en amunt, canviarien gaire les coses? Oi tant que sí! Està clar que ni PP ni PSC-PSOE tindrien representació rellevant."

Mejor aún, de los diplomados, solo los de más de
1, 80, rubios y con ojos azules. Por favor, que estamos en el siglo XXI !!
Por cierto esa reflexión que la gente con estudios no vota a PP y PSC y si a pequeños partidos separatistas es cuanto menos curiosa. Estas hablando del 30% del electorado catalán es mayoritariamente "garrulo" y sin estudios superiores.

Por cierto, as elevado tu gran descubrimiento a las cúpulas de los partidos políticos?? Es raro que ninguno de los cientos de analistas se haya dado cuenta, pero tu eres un visionario

Karme ha dit...

Estem a Catalunya i aquest es un diari Català. Escriu amb Català o no m'interessa per res la teva opinió.

Anònim ha dit...

No canviïs el missatge company... El que dic és que el votant "garrulo" sol votar a PSC-PSOE o PP (i saps que no m'ho invento, "mal que te pese"!!).

I estic d'acord, estem al segle XXI, ja toca que els polítics s'escarrassin una mica més i no vagin a buscar el vot fàcil i incondicional (la Camacho i els seus).

Alicia Camacho, pren nota: El coneixement de la llengua catalana facilita la integració dels forasters i evita que els guetos que segreguen a inmigrants d'autòctons es perpetui de generació en generació. Aquest aspecte de l'educació ha estat beneficiós per la convivència a Catalunya. O m'ho negarà?? Poca vergonya!!

Anònim ha dit...

Això de "inadaptats" , fa una ferum insuportable , com la xuleria de l´autor de l´article.

Lluís ha dit...

T'equivoques,
Si em llegeixes sovint veuràs que tot el que escric ho signo. No tinc res a amagar.

Gràcies pels vostres comentaris

Ferran ha dit...

A l'anònim:

Totalitari? Vosté sí que ho és qualificant de "porqueria" articles que tenen l'objectiu de fer-nos reflexionar des d'una perspectiva sobiranista.

Tornant al tema del "monolingüisme"... Està clar que qui és monolingüe a dies d'avui, o no és gaire llarg (per no dir altres coses), o és una persona que no es vol adaptar a la realitat del territori on ens trobem. Allà ell... Deixim remarcar-li que hi ha més monolingües d'un cantó que d'un altre...

Respecte a la farum... Escolti, sense esforç no pot haver-hi recompensa. Crec que vosté sí és totalitari al no voler admetre que la qualificació d'inadaptat fa referència a aquell individu que viu per ell i que no lluita per ser més plural.

Anònim ha dit...

Todos los que entran son de España, algunos, la mayoría, no se sienten españoles.
Por suerte cuatro tarados no delimitan las fronteras. A mii amada Patria no le ponéis fronteras

Anònim ha dit...

Espanya no és patria alguna. Poder pels portuguesos.

Ricard ha dit...

Volen callar la llengua i la nostra opinió però no ho aconseguiran! Bé per l'article Lluís. Cada dia som més i els feixistes ho saben, per això tanta ràbia i poc raonament.
Franco, que jo sàpiga no parlava català...

Anònim ha dit...

Como mallorquín hijo de catalán y de mallorquina os digo que en Mallorca por abrumadora mayoría nos sentimos españoles y bastante reacios a vuestros delirios nazionalistas e independentistas. Tenemos bastante claro que el catalán es una lengua "batín" a pesar de los esfuerzos de algunos políticos de imponerlo en las aulas. Como bien se sabe, a pesar de los intentos de manipulación de los dictadores el pueblo al final hace lo que quiere. Un saludo y seguid soñando

Ferran ha dit...

I vostè que es considera? Què fàcil ridiculitzar a algú des de l'anonimat. I siusplau, deixi de mencionar fantasmes del passat! L'objectiu d'aquest blog és fer-nos reflexionar sobre aspectes que en un passat no tan llunyà eren implantejables. El que ens preocupa a dies d'avui, entre d'altres coses, és el nostre "Estat del Benestar". I crec que coincideix amb la preocupació de la majoria d'Europeus. Toca llavors parlar del tan famós dèficit fiscal. Hi ha qui diu que el dèficit fiscal és bo per a Catalunya ja que potencia les vendes de productes catalans a Espanya. Aquest argument s’expressa de diferents maneres. Tots hem sentit a dir: "Com que Espanya és el principal mercat dels productes catalans, el dèficit fiscal beneficia la indústria catalana perquè augmenta el nivell de vida dels nostres principals compradors", "no es pot parlar de dèficit fiscal sense tenir en compte la balança comercial", o bé "Catalunya no es pot queixar del dèficit fiscal i no mirar els guanys que obté de vendre al mercat espanyol". Malgrat que aquests arguments estan sovint envoltats d’una retòrica econòmica que els fa semblar certs, són arguments absolutament insostenibles: a Catalunya NO li interessa tenir un dèficit fiscal per finançar un superàvit comercial. Anem per parts. La balança comercial és la diferència entre el que Catalunya ven a Espanya i el que Espanya ven a Catalunya. Com que Catalunya ven a Espanya més que no pas compra, es diu que Catalunya té un superàvit comercial. Val a dir que quan els consumidors espanyols compren productes catalans ho fan de manera voluntària i intercanvien llurs diners per mercaderies catalanes: els diners van d’Espanya cap a Catalunya i, a canvi, les mercaderies van de Catalunya cap a Espanya. Hi ha gent que, seguint aquest raonament, cau en la temptació de dir: si els espanyols no tinguessin diners, no ens comprarien productes. I això és ben cert. El que no és cert, però, és que això vulgui dir que ens interessi donar-los-hi diners (a canvi de res) per què ens puguin comprar: a cap botiguer català li interessa sortir al carrer a regalar bitllets de 500 per què la gent entri a comprar els seus productes. És cert que si ho fes vendria més. Però no és cert que li interessi. I no li interessarà per dues raons. Primera, si regala diners a la primera senyora que passa, no té cap garantia que aquesta senyora gastarà diners a la seva botiga. Segona, fins i tot en el cas que es gastin tots els diners en els nostres productes no ens interessaria regalar-los-hi els diners. Creu algú que a alguna botiguera li interessa regalar 60 EUR a canvi que la persona que rep el regal es gasti els 60 EUR comprant uns pantalons? Clarament no, ja que la botiguera ha de calcular que, abans del regal, té 60 EUR més uns pantalons. Després de l’operació només té els 60 EUR per la qual cosa, en el total de l’operació, no només no ha guanyat res si no que, a més, ha perdut els pantalons! Pot ser que li agradi de regalar pantalons, però de cap manera és cert que li interessi regalar diners per augmentar les vendes. El què sí que és cert és que als catalans ens interessa que els nostres clients siguin rics. Tots els comerciants saben que venen més si els clients tenen diners. Ara bé, què fan els comerciants quan els clients no tenen diners i volen vendre? Doncs donen un crèdit. I si Catalunya vol vendre productes a ciutadans espanyols i aquests no tenen diners, el que ens interessaria fer no és donar-los-hi diners a través de dèficits fiscals sinó fer préstecs. Si ho féssim així, els fluxos comercials entre Catalunya i Espanya serien idèntics als que hi ha ara. La diferència és que al final de l’operació els catalans seríem els propietaris d’uns actius financers que els espanyols ens haurien de retornar (Cont.)

Ferran ha dit...

(cont.)

Escolti, personalment crec, que allò que ens diferència és el nostre ànim de superació i apertura a l'exterior, la no conformitat amb un model antiquat, tronat, incompetent, ineficient i ineficaç com és el de l'Espanya radial. No hi ha mentalitat més tancada i provinciana que la que defensa una Espanya pensada i dissenyada des del centre, pel centre i per al centre peninsular.
I deixi's de romanços, el tamany no importa.

Anònim ha dit...

Como puede ocurrir que seas un poco duro de mollera (cosa habitual entre los nacionalistas), lo explico un poco. El concepto de "lengua natural" no existe si te refieres a un territorio. En una persona normalmente sería su lengua materna, el castellano para la mayor parte de los habitantes de Cataluña. Pero en una tierra no hay nada en su naturaleza que haga más "natural" una lengua que otra. Por ejemplo, el inglés no es idioma "natural" de los Estados Unidos, y resulta una imbecilidad sostener tal cosa. Sólo se trata de su lengua común. Pese a tus gustos, da la casualidad que el catalán no es la lengua común de los catalanes. Salvo que empieces a hacer virguerías con la definición de "catalán", y estaríamos de nuevo en la fascistada.

Anònim ha dit...

para que continueis aclarando dudas, me gustaría que alguien me explique el termino persecución cultural del catalán cuando leo estos datos:

Premio de Honor de las Letras Catalanas
◦ 1969 Jordi Rubió i Balaguer (historiógrafo y bibliólogo).
◦ 1970 Joan Oliver (Pere Quart, escritor).
◦ 1971 Francesc de Borja Moll i Casasnovas (filólogo y editor).
◦ 1972 Salvador Espriu i Castelló (escritor).
◦ 1973 Josep Vicenç Foix (escritor).
◦ 1974 Manuel Sanchis i Guarner (filólogo e historiador).
◦ 1975 Joan Fuster i Ortells (escritor).

Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
◦ 1963 Josep Vallverdú, por L’abisme de Pyramos.
◦ 1964 Carles Macià, por Un paracaigudista sobre la Vall Ferrera.
◦ 1965 Desierto.
◦ 1966 Robert Saladrigas, por Entre juliol i setembre.
◦ 1967 Emili Teixidor, por Les rates malaltes.

Premio Josep Pla
◦ 1968 Terenci Moix, por Onades sobre una roca deserta.
◦ 1969 Baltasar Porcel, por Difunts sota els ametllers en flor.
◦ 1970 Teresa Pàmies, por El testament de Praga.
◦ 1971 Gabriel Janer, por Els alicorns.
◦ 1972 Alexandre Cirici, por El temps barrat.
◦ 1973 Llorenç Villalonga, por Andrea Victrix.
◦ 1974 Marià Manent, por El vel de Maia.
◦ 1975 Enric Jardí, por Historia del cercle artistic de Sant Lluc.

Premio Prudenci Bertrana
◦ 1968 Manuel de Pedrolo, por Estat d’excepció.
◦ 1969 Avel∙lí Artís-Gener, por Prohibida l’evasió.
◦ 1970 Vicenç Riera Llorca, por Amb permís de l’enterramorts.
◦ 1971 Terenci Moix, por Siro o la increada consciència de la raça.
◦ 1972 Oriol Pi de Cabanyes, por Oferiu flors als rebels que fracassaren.
◦ 1973 Biel Mesquida, por L’adolescent de sal.
◦ 1974 Desierto.
◦ 1975 Baltasar Porcel, por Cavalls cap a la fosca.

Premio Lletra d’Or
◦ 1956 Salvador Espriu, por Final del laberint.
◦ 1957 Josep Pla, por Barcelona.
◦ 1958 Josep Carner, por Absència.
◦ 1959 Ramon d’Abadal, por Els primers comtes catalans.
◦ 1960 Clementina Arderiu, por És a dir.
◦ 1961 Josep Vicenç Foix, por Onze Nadals i un Cap d’Any.
◦ 1962 Joan Oliver (Pere Quart), por Vacances pagades.
◦ 1963 Joan Fuster, por Nosaltres els valencians.
◦ 1964 Josep Benet, por Maragall i la Setmana Tràgica.
◦ 1965 Jordi Rubió, por La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència.
◦ 1966 Manuel de Pedrolo, por Cendra per Martina.
◦ 1967 Gabriel Ferrater, por Teoria dels cossos.
◦ 1968 Marià Manent, por Com un núvol lleuger.
◦ 1969 Xavier Rubert de Ventós, por Teoria de la sensibilitat.
◦ 1970 Joan Teixidor, por Quan tot es trenca.
◦ 1971 Alexandre Cirici, por L’art català contemporani.
◦ 1972 Joan Coromines, por Lleures i converses d’un filòleg.
◦ 1973 Maurici Serrahima, por Del passat quan era present.
◦ 1974 Joan Vinyoli, por I encara les paraules.
◦ 1975 Vicent Andrés Estellés, por Les pedres de l’àmfora.

Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones
◦ 1953 Jordi Sarsanedas, por Mites.
◦ 1954 Pere Calders, por Cròniques de la veritat oculta.
◦ 1955 Lluís Ferran de Pol, por La ciutat i el tròpic.
◦ 1956 Manuel de Pedrolo, por Crèdits humans.
◦ 1957 Mercè Rodoreda, por Vint-i-dos contes.
◦ 1958 Josep Maria Espinàs, por Varietés.
◦ 1959 Josep A. Boixaderas, por Perquè no.
◦ 1960 Ramon Folch i Camarasa, por Sala d’espera.
◦ 1961 Estanislau Torres, por La Xera.
◦ 1962 Jordi Maluquer, por Pol∙len.
◦ 1963 Carles Macià, por La nostra terra de cada dia.
◦ 1964 Joaquim Carbó, por Solucions provisionals.
◦ 1965 Víctor Mora, por El cafè dels homes tristos.
◦ 1966 Guillem Viladot, por La gent i el vent.
◦ 1967 Terenci Moix, por La torre dels vicis capitals.
◦ 1968 Jaume Vidal Alcover, por Les quatre llunes.
◦ 1969 Robert Saladrigas, por Boires.
◦ 1970 Montserrat Roig, por Molta roba i poc sabó.
◦ 1971 Gabriel Janer Manila, por El cementiri de les roses.
◦ 1972 Josep Albanell, por Les parets de l’insomni.
◦ 1973 Jaume Cabré, por Atrafegada calor.
◦ 1974 Beatriu Civera, por Vides alienes.
◦ 1975 Xavier Romeu, por La mort en punt.

Anònim ha dit...

http://nacionalismoaldesnudo.blogspot.com/2011/06/campana-contra-un-hispanofobo.html

Anònim ha dit...

Al maleducat obsessiu:

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatius que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com el esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomes tals com el xinès mandarí, l'anglès..., les quals són llengües ètniques; i l'esperanto, el volapük..., a les quals se'ls denomina llengües planificades. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.

Dit tot això, deixa't de palles mentals i escampa la boira.

Pere de Badalona ha dit...

Tinguem-ho clar. La intenció del PP (i alguns de semblants, com Ciudadanos) és que situacions com la que hem va passar a mi el dia de les eleccions municipals siguin habituals. Li vaig recriminar a un apoderat del PP del col·legi Feliu i Vegués de Badalona la seva actitut incívica de llençar la burilla al pati del col·legi tot i estar a dos o tres metres d'una paperera. Tot i haver nascut a Catalunya feia uns trenta anys, la seva resposta va ser que si no li parlava espanyol, no m'entenia. La pretensió del PP és que la bossa d'hispanoparlants (que no parlen català) que hi ha a Catalunya sigui el més gran possible per tal de reafermar al màxim com sigui possible espanyolitat d'aquest país. Altre actitud que els delata és la negativa a que els arribats des de fora de la península Ibèrica aprenguin abans català que espanyol. Els del PP saben que els nous inmigrants no posaran tant d'interès en aprendre la segona llengua com en aprendre la primera.

Anònim ha dit...

Riqueza es tener varias lenguas en un país. Pobreza es tratar de imponer la lengua minoritaria. Estáis creando una generación de ANALFABETOS que cuando salen de Cataluña no saben comunicarse (ni hablar, ni escribir). Os estáis automarginando y no os dáis cuenta. IGNORANTES.

Raimon ha dit...

Que ens estem automarginant??? ajajaj.... Aquest pallo (l'anonim) és un complet ignorant de la vida.

Apa, volta una miqueta per Catalunya i t'adonaràs fàcilment que el que defenses no té ni cap ni peus....

Parles de llengua minoritaria? Per què la parlem menys gent?? Com si amb el castellà tot sol arribessis a alguna banda.... Com no sigui per demanar un alburnoç al servei de l'hotel, o per què el Sr. taxista sàpiga on dur-te.... jajaj... Pobre il.lús...

Anònim ha dit...

Si se llega a la independencia por la vía democrática pues que se le va a hacer. Así son las cosas. Ahora bien, yo me llevaré mi empresa a otro lado. Quiero seguir siendo Español y que mis hijos también lo sean. Ningún problema. Después votaré al partido español que rechace que la Cataluña independiente sea miembro de la CE, OTAN, y demás organismos internacionales. Si queréis ser aldea pues bien. Salut y bon cop de falç.

Anònim ha dit...

Per favor, l'odi no és bo per a ningú. Jo sóc valenciana i no em considere del País Valencià, sinó d'Espanya. Si donàrem independència a les comunitats autònomes no sé de què podrien viure. Sóc valenciana, em sent valenciana, però primer sóc Espanyola i orgullosa de ser-ho. I als catalans els dic que el País Valencià NO és Catalunya.
Y lo digo también en Español, soys tan españoles como nosotros y eso que nosotros también tenemos una lengua propia.