28 de juny del 2011

El “hacker” de PlayStation a Facebook mentre Google segueix creixent

George Hotz, alies “GeoHot”, que es va fer famós a la xarxa per ser el responsable del desbloqueig de l’iPhone, a més del pirateix de la Play Station, molt probablement entrarà a treballar a Facebook, segons ha piulat al seu Twitter personal.

Hortz podria ser el contracte estrella de Facebook per encarregar-se del desenvolupament la nova app per l’iPad d’Apple. Després de reivindicar-se quan tenia 17 anys a l’aconseguir alliberar l’iPhone, va piratejar la consola PlayStation 3 i va ser portada de la premsa tecnològica.

Està per veure que el fitxatge del “hacker” informàtic permeti a Facebook millorar les seves aplicacions. De moment però, Facebook, amb 714 milions d’usuaris únics, va ser la tercera entitat més vista durat el passat mes de maig. La primera va ser Google, amb Gmail i Youtube inclosos, al registrar 1.000 milions d’usuaris, i en segon lloc Microsoft, amb Hotmail i Bing, que va aconseguir 905 milions segons l’empresa de mesurament d’audiències ComScore.

Google s’ha convertit en la primera pàgina d’internet en arribar als mil milions d’usuaris únics i mes rere mes segueix incrementant el nombre de visites.

Article publicat a directe!cat

23 de juny del 2011

CiU recupera el 15è regidor a Barcelona i Pujol tensa més la corda

El Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya ha tornat a revisar els vots de les passades eleccions municipals i ha emès una interlocutòria d’aclariment que fan nuls tres vots del PP, els que necessitaven per aconseguir un regidor més i usurpar el dels nacionalistes.

El partit d’Alberto Fernández Díaz ja cantava victòria a principis de setmana però el TSJC ha rectificat el recompte i CiU ha recuperat el 15è regidor de Barcelona.  Això passava la mateixa setmana que l’honorable ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, apostava perquè “Catalunya en tots els sentits s’enforteixi interiorment per resistir amb la màxima fermesa els atacs contra la llengua catalana, descarats o subtils i disfressats”.

Quan està en joc la continuïtat de Catalunya com a país cal parlar clar i apostar per un país el “més autosuficient possible” respecte l’estat espanyol, afirmava Pujol.  És per això que només amb la unitat de tots els partits i col·lectius catalanistes, Catalunya podrà fer la pedagogia suficient per fer palès, per exemple, que el dèficit fiscal actual és injust i que la inventada Espanya plurinacional no ha funcionat.

Els catalans han de decidir lliurement el seu futur i si així ho decideixen, demostrar la seva majoria d’edat per emancipar-se d’Espanya.

Article publicat el 28 de junt al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

17 de juny del 2011

El mal exemple espanyolista

La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha presentat una instància a la seu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat reclamant que el seu fill Manuel pugui rebre “un ensenyament bilingüe”. La seva instància se suma a les 500 sol·licituds d’altres pares que, com la filla del guàrdia civil, no han entès que a Catalunya s’hi parla català, és la llengua natural.

 Sánchez-Camacho i l’entitat pro-espanyola, Convivència Cívica, diuen que és “contrari al que estableix la Constitució” que la llengua vehicular d’ensenyament sigui el català. La del Partit Popular aprofitava per explicar que “aquesta és una campanya a favor de la llibertat, que demana que la realitat bilingüe dels nostres carrers es traslladi al nostre model educatiu”.

 500 signatures són les que demanen un ensenyament descafeïnat que mira enrere i no vol prendre aire i volar. Els joves catalans han de ser trilingües i això és compatible amb l’actual model lingüístic d’ensenyament. És molt fàcil aconseguir 500 signatures, qualsevol col·lectiu d’immigrants ho podria fer però cal donar exemple i facilitar la integració amb la millor eina que tenim, la llengua.

Mentre els inadaptats s’oposen a una Catalunya catalana emparant-se en les realitats dels seus guetos, els eurodiputats de CiU, ERC, ICV i PSC han presentat un manifest a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Article publicat el 27 de juny al diari AVUI
Article publicat a directe!cat

13 de juny del 2011

El catalanisme transversal i la viabilitat econòmica

La història recent del catalanisme està protagonitzada per la divisió partidista. Molts catalanistes han treballat pels seus partits i han deixat Catalunya en un segon pla mentre l’electorat assenyalava a uns i donava el seu vot a uns altres.

Si a tots els partits catalans hi ha catalanistes que volen una Catalunya millor, perquè no treballar plegats posant els catalans i Catalunya en primer terme? La unió dels catalanistes de CDC, PSC, UDC, ERC, ICV, CUP, Solidaritat, Reagrupament i altres partits minoritaris serien més que suficients per a que Catalunya pogués decidir lliurement quin i com ha de ser el seu destí.

El catalanisme transversal ha de ser la nova alternativa per a defensar els interessos de tots els habitants de Catalunya. Ha de ser l’eina social que exigeixi el que es nostre i demostri que el camí a la llibertat no té tants perills com ens han volgut fer creure.

A la Seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha presentat un llibre redactat per doctors en economia i professors de la Universitat Pompeu Fabra on, amb una visió estrictament econòmica, s’ha demostrat que la independència econòmicament és viable. Responent a l’amenaça habitual dels espanyolistes, els autors ha confirmat que un hipotètic boicot espanyol als productes i empreses catalanes no seria cap sotragada per l’economia catalana ja que l’actual dèficit fiscal de Catalunya és molt superior a les pèrdues que podria suposar el boicot.

Als anys trenta Cambó ja va escriure sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, no deixem ara que l’evidència esdevingui muda i Catalunya s’ensorri per culpa d’un catalanisme dividit que no ha sabut liderar el país.

Article publicat el dimecres 15 de juny al diari El Punt
Article publicat a directe!cat

9 de juny del 2011

El club que volem

El Barça del present sembla que no té gaire futur.  El Barça de l’alegria, d’Unicef i la catalanitat, dels  joves de la Masia, de l’orgull de les seccions, del somni de formar part del millor equip del món s’acaba al ritme que el seu president va prenent noves decisions.

Ja van embrutar la samarreta del primer equip de futbol al posar-hi el logotip de la Qatar Fundation i relegant a una situació molt secundària el d’Unicef. Ara però,  el cor social, el pulmó blaugrana, la proximitat que generaven les seccions amateurs del FC Barcelona ha quedat tocada per la decisió de reduir els seus pressupostos.

La junta directiva del club blaugrana ha decidit que les seccions amateurs competeixin només en l’àmbit català, que es redueixin els pressupostos de tots els equips no professionals i se suprimeixi la secció de beisbol.

Les tres mesures per reduir el dèficit de les seccions amateurs  atempten contra els valors del club i són respostes poc pensades per fer front a una crisi econòmica que afecta a tots els sectors. L’actual directiva del Barça hauria d’haver previst la despesa de les seccions i potenciar la cerca de patrocinadors que puguin col·laborar en mantenir el bon rendiment de les seccions.

Article publicat a directe!cat

7 de juny del 2011

El nerviosisme monàrquic

En menys d’una setmana pare i fill s’han enfadat i han trencat amb l’estricte protocol per mostrar la seva prepotència.  Els que van ser assenyalats i posteriorment elevats pel dictador, caminen clofolls i ferms per davant d’una societat que llegeix, evoluciona i recorda.

A l’estat espanyol el  vassallatge existeix i quan un republicà retreu la seva condició desigual  el monarca li etziba que ha “aconseguit un minut de glòria”. La superioritat reial res té a veure amb l’excel·lència, sinó amb el passotisme d’un poble, la supèrbia d’una família i l’egoisme analfabet de l’entorn que l’envolta.

El rei d’Espanya, Joan Carles, s’està fent gran i considera que la premsa el presenta en un estat de salut pitjor del que està. Fa una setmana va pixar fora de test i va dir que “el que us agrada és matar-me i posar-me un pi a les tripes cada dia”. Una setmana més tard el protagonista és el seu fill, Felip de Borbó, que després d’escoltar els “desitjos” d’una jove republicana li diu que “ja has tingut el teu minut de glòria, això no arriba enlloc”.

Per dignitat la monarquia ha d’acabar, s’ha d’apagar. Els reis veïns saben que han tocat sostre i per això aquest nerviosisme evident i públic. El súbdit mor i esdevé ciutadà, és qüestió de temps.

Article publicat a directe!cat

1 de juny del 2011

A les escoles, en català!

Els dos partits espanyolistes, PP i Ciutadans, han exigit al Govern de la Generalitat que compleixi les cinc sentències del Tribunal Suprem (TS) sobre el castellà. Volen que la llengua espanyola sigui, juntament amb el català, la llengua vehicular en el sistema educatiu públic del país.Com un xivato impotent, els inadaptats reclamen que Catalunya compleixi unes sentències dictades des de Madrid en les que s’insta al Govern a “adoptar les mesures necessàries” per a que el castellà sigui vehicular a l’ensenyament. Una  diputada desorientada del PP, María José García Cuevas, deia que l’executiu català “imposa” els seus projectes “separatistes” i afirmava que “el sistema educatiu català és incompatible amb la legislació actual”. L’altre sapastre anticatalà, Albert Rivera, ploriquejava dient que “aquestes sentències no tenen interpretació possible” i que “no pot ser que a Catalunya tinguem un govern que es negui a complir les sentències i vulneri els drets constitucionals”.

Els espanyols que no volen ser catalans no han entès que el camí a seguir no és respectar la Constitució espanyola sinó trencar-la, girar el cap i mirar cap a Europa. Catalunya ja no ha de preguntar res a Espanya ni a Madrid, la responsabilitat nacional depèn dels catalans i a les escoles s’hi parla català.


Article publicat el 6 de juny al diari AVUI.
Article publicat a la web municipal d'AlcúdiaMallorca
Article publicat a Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
Article publicat a directe!cat