A molts fòrums de la societat catalana aquests dies es parla del tractament objectiu de les notícies. Avui la premsa generalista del país ha dedicat espais a la sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre Torre Negra. El tractament dels grans mitjans ha estat molt diferent al que ha emprat la premsa local. S’han creat dues realitats i ningú ha volgut cedir ni baixar del burro.
Alguns sectors creien que el diari La Vanguardia i el diari Avui li han seguit el joc tant als petits com al màxim propietari, el grup Nuñez i Navarro. Altres sectors han denunciat el tractament que ha emprat la premsa local, segons ells molt lligada als interessos de l’ajuntament de Sant Cugat.
El que no ha pensat ningú és que aquest conflicte d’interessos, per que aquí parlem d’interessos, és quelcom que va molt més enllà del ciment, els diners, la terra, l’esbarjo i el passeig.
A Sant Cugat del Vallès s’ha estat donant lliçons d’egoisme i des de l’ajuntament s’ha ensenyat a que el poble s’apropiï d’uns terrenys que només li pertanyen als seus propietaris. Avui mateix mentre em tallava el cabell la perruquera em deia, “aquests terrenys són del poble, cada cap de setmana hi passejo en bicicleta”. Això és el que ha aconseguit l’ajuntament de Recoder. Ha fet creure als santcugatencs que aquests terrenys són de tots i no ho són. És molt trist que hagi hagut d’intervenir el TSJC per a que el poble i els partits se’n adonin que realment aquest terrenys no són de tots, sinó que la majoria de superfície pertany a un grup immobiliari.
Això és el que hauríem de discutir i no pas qui ha tractat millor la notícia. Els tentacles de l’ajuntament no han manipulat una notícia, han manipulat l’opinió pública. Ens han manipulat de tal manera que ens hem cregut amb uns drets que legítimament només tenen els propietaris dels terrenys on anem a passejar cada cap de setmana.
- Associació de veïns de Sant Cugat propietaris de Torre Negra
- Premsa Local
- Diari Avui
- La Vanguardia
Carta publicada al Tot Sant Cugat la segona setmana de març
24 de febrer del 2009
18 de febrer del 2009
Leopoldo, els NINJA i els poca vergonya
per
Lluís Feliu, Periodista
L’ex professor de l’IESE Leopoldo Abadía ens ha demostrat durant aquests últims mesos dues coses. Per una banda que l’economia es pot explicar de moltes maneres i que la millor és sempre la més entenedora, i per altra banda que el poder de la xarxa és quelcom indiscutible.
El seu primer article sobre la Crisis NINJA (No Incomes, No Jobs and Assets) va enlairar-se entre familiar i amics de l’autor i finalment es va difondre per la xarxa arribant a milions i milions de lectors.
Abadía ha explicat aquesta tarda al número 90 del Passeig de Gràcia el seu secret, la font de bon beuratge que l’ha convertit en un guru. I és que l’artífex de la descripció més nítida de la crisi actual ha dit que per a poder preveure els successos que ens aniran afectant “només cal llegir el diari cada dia, això ens dóna criteri”, quelcom importantíssim si volem preveure futurs esdeveniments que ens poden canviar la vida, deia aquest industrial que ha explicat que quan era jove va començar la carrera d’econòmiques però ràpid la va deixar.
Després d’explicar els motius de la crisi econòmica escodrinyant les hipoteques escombraria, els venedors de paquets trampes i els nous subjectes NINJA -que no tenen ni ofici ni benefici però sí un nou immoble i una bona hipoteca a pagar- , Abadía ha comentat uns punts per afrontar la crisi.
Per fer font als temps de penúries econòmiques que s’apropen cal que siguem optimistes, “lluitar per treure el millor d’aquesta situació actual”. Un exemple clau pot ser el que alguna empresa està practicant avui, estan creixent des de dins preparant-se ja per quan acabi la crisi estar millor que la competència. Cal també “estar atent i no distraure’s”, amb això Abadía feia referència a les moltes entitats públiques que segueixen gastant grans quantitats de diners en coses que podrien esperar, “ara cal centrar esforços per superar la crisi”. Finalment Abadía recomanava tenir prudència, no ser temerari però tampoc ser un estaquirot.
Pel que fa a la refundació del capitalisme que tant sovint sona des del govern francès, Abadía creu que “no cal canviar el sistema, hem de canviar les persones”. L’ex professor de l’IESE assegurava que el menys important d’aquesta crisi és l’àmbit econòmic, “el problema és que han hagut més estúpids que poques vergonya, els poca vergonya sempre estan a temps de canviar, però l’estúpid no”, cal canviar les persones.
Finalment Abadía ha proposat una revolució social allunyada de la que podria entendre Chávez o algun altre dirigent de bandera vermella. Una revolució on els ingenus que van anar als bancs a demanar hipoteques aprenguin a tractar amb l’economia, sempre de cara i sense embuts, així tal com és l’autor de la crisi NINJA.
El seu primer article sobre la Crisis NINJA (No Incomes, No Jobs and Assets) va enlairar-se entre familiar i amics de l’autor i finalment es va difondre per la xarxa arribant a milions i milions de lectors.
Abadía ha explicat aquesta tarda al número 90 del Passeig de Gràcia el seu secret, la font de bon beuratge que l’ha convertit en un guru. I és que l’artífex de la descripció més nítida de la crisi actual ha dit que per a poder preveure els successos que ens aniran afectant “només cal llegir el diari cada dia, això ens dóna criteri”, quelcom importantíssim si volem preveure futurs esdeveniments que ens poden canviar la vida, deia aquest industrial que ha explicat que quan era jove va començar la carrera d’econòmiques però ràpid la va deixar.
Després d’explicar els motius de la crisi econòmica escodrinyant les hipoteques escombraria, els venedors de paquets trampes i els nous subjectes NINJA -que no tenen ni ofici ni benefici però sí un nou immoble i una bona hipoteca a pagar- , Abadía ha comentat uns punts per afrontar la crisi.
Per fer font als temps de penúries econòmiques que s’apropen cal que siguem optimistes, “lluitar per treure el millor d’aquesta situació actual”. Un exemple clau pot ser el que alguna empresa està practicant avui, estan creixent des de dins preparant-se ja per quan acabi la crisi estar millor que la competència. Cal també “estar atent i no distraure’s”, amb això Abadía feia referència a les moltes entitats públiques que segueixen gastant grans quantitats de diners en coses que podrien esperar, “ara cal centrar esforços per superar la crisi”. Finalment Abadía recomanava tenir prudència, no ser temerari però tampoc ser un estaquirot.
Pel que fa a la refundació del capitalisme que tant sovint sona des del govern francès, Abadía creu que “no cal canviar el sistema, hem de canviar les persones”. L’ex professor de l’IESE assegurava que el menys important d’aquesta crisi és l’àmbit econòmic, “el problema és que han hagut més estúpids que poques vergonya, els poca vergonya sempre estan a temps de canviar, però l’estúpid no”, cal canviar les persones.
Finalment Abadía ha proposat una revolució social allunyada de la que podria entendre Chávez o algun altre dirigent de bandera vermella. Una revolució on els ingenus que van anar als bancs a demanar hipoteques aprenguin a tractar amb l’economia, sempre de cara i sense embuts, així tal com és l’autor de la crisi NINJA.
11 de febrer del 2009
Tu te'n vas, nosaltres seguirem
per
Lluís Feliu, Periodista
El més dur de la vida és acomiadar-se d’algú i pensar que no el tornaràs a veure mai més, almenys de la mateixa manera que l’has conegut fins al moment. Els mecanismes del record són un altre factor terrible, recordar el que has viscut sempre fa mal, i més quan tot el que recordes és agradable.
Però així és la vida i els que ens quedem hem de seguir endavant aplicant tot el que ens has ensenyat. Podem valorar vivències i maneres de fer, quedar-nos amb el millor de cadascú i de cada moment i tirar endavant amb qui vulguem. Jo he après la lliçó i després de donar-te les gràcies només espero que tot funcioni.
Per acabar només dir que avui sé del tot segur que aquesta temporada l’Espanyol baixarà a segona, ho sé, i ho puc dir ara que has marxat, ara que tinc el convenciment que tu eres qui feia que l’equip “perico” seguís en peu.
Però així és la vida i els que ens quedem hem de seguir endavant aplicant tot el que ens has ensenyat. Podem valorar vivències i maneres de fer, quedar-nos amb el millor de cadascú i de cada moment i tirar endavant amb qui vulguem. Jo he après la lliçó i després de donar-te les gràcies només espero que tot funcioni.
Per acabar només dir que avui sé del tot segur que aquesta temporada l’Espanyol baixarà a segona, ho sé, i ho puc dir ara que has marxat, ara que tinc el convenciment que tu eres qui feia que l’equip “perico” seguís en peu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)