25 d’abril del 2012

Emprendre a Sant Cugat


Per l’assessorament de l’ajuntament, per les empreses que hi ha i pel moviment que s’hi concentra, Sant Cugat és un bon paratge per emprendre.

La crisi econòmica global sacseja constantment els llocs de feina de milions de persones d’arreu del món i els joves són el segment de població més afectat, i els de Sant Cugat no se n’escapen. A principis de l’any 2012 la taxa d’atur juvenil en el món era de 75 milions, 4 milions més si ho comparem amb les xifres del 2007. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar un informe en el que deia que els joves d'entre 15 i 24 anys són el segment de població amb més possibilitats de romandre sense feina.

L’atur juvenil és i segueix essent un problema global. La OIT estima que 74,8 milions de joves viuen sense feina al voltant del món, i a l’Estat espanyol aquesta dada no és desorbitada, ja que la situació espanyola és més desoladora que la mundial. La taxa d’aturats menors de 25 anys, a l’Estat espanyol, és del 48,56%, el doble que la mitjana europea. Aquestes dades són una trista realitat que ningú silencia però que tampoc ningú aprofita per abanderar una renaixença del treball i l’emprenedoria.

Les dades són les dades pensaran molts. La situació no és local i canviar la tendència en destrucció de feina és gairebé impossible. Els joves actuals poden ser una generació perduda, oblidada pel pas dels anys, sense soroll, sense grans proeses ni esdeveniments ni reflexions. Els joves poden oblidar els seus somnis i construir-se una realitat ruïnosa, gris i sense èxit. Poden perdre sense haver començat a jugar, rendir-se sense haver lluitat, morir sense abans haver nascut.

Sí, aquest és un camí que molts joves escolliran o seguiran sense haver-se plantejat res. És una opció, sí, però segur que no és la sortida que cal. El treball està allà fora i si realment no ho està, caldrà crear-lo. Els joves actuals hauran de girar la truita, passar de l'haver pogut ser una generació perduda, a ser la generació que va tirar endavant, que va progressar en mig d’un clima hostil on les dificultats eren exagerades i injustes. Està només en les mans dels joves voler i poder construir un futur millor. Sempre hi haurà dificultats, cops de colze i obstacles a esquivar, però ningú pot perdre sense abans haver jugat. Si ets jove i no tens feina pren-te el teu temps, tanca els ulls, agafa aire i surt a construir el teu projecte professional.

Article publicat a directe!cat
Article publicat al TOT Sant Cugat

10 d’abril del 2012

Amistats perilloses


Perilloses pel mal negoci i mal servei que s’està fent al país. Perilloses per la mala collita que poden portar d’aquí a uns anys. Perilloses per la infecció espanyolista que poden produir.  Per la incongruència d’unes accions i decisions, pel poc rèdit que se’n pot treure, en definitiva, perilloses per jugar amb foc en un bosc sec i en temps de molta sequera.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, té una clara estratègia i la segueix al peu de la lletra. Primer havia de riure totes les gràcies del govern i aprofitar qualsevol mirada o rialla per fer-se una fotografia. Després, anar endurint el seu discurs de forma progressiva, influint en alguna decisió del govern i dissimuladament anar gratant vots d’algun descontent d’UDC,  de Ciutadans o el PSC.

Camacho però, no comptava amb la pujada de to sobiranista de CDC. Per a molts sectors el president Artur Mas ja fa temps que hauria d’haver “tallat amb els mal rotllos” i encetar el camí directe cap a Itaca. El poble està preparat i Catalunya ho necessita. Però  el català és pacient i no li esgarrifa esperar a que en Mas hi camini convençut, encara que a poc a poc.

Els immigrants espanyols que van venir a Catalunya i no van integrar-se, o el que és el mateix, el PP català, ha treballant de valent per influir en la nostra política. La situació econòmica però no ha permès que el colonitzador segueixi mamant i aquí, a la sucursal del Partido Popular, ja no saben com despotricar de la realitat.

El govern català no votarà el pressupostos espanyols si no incorporen el deute pendent. Així de clar ha estat més d’una vegada el president Mas i així de senzill és començar a entendre que les coses de casa qui millor les pot defensar són els de casa.

Les amistats perilloses de CiU poden ser molt perjudicials per al país però rectificar és de savis i si es fa a temps encara podrem conrear i trobar brots verds. A Catalunya, un pacte nacional entre ERC, Solidaritat i CiU encara  és possible.

Article publicat a directe!cat
Article publicat a Intocable Digital