28 de febrer del 2008

Mai ens posarem d’acord

Avui he assistit a una conferència de la Dolors Nadal a l’Agència Catalana de Notícies. La candidata del PP català a les generals m’ha sorprès i m’ha desanimat alhora. Hi anava tenint una idea clara del PP i de la majoria dels seus candidats però aquest mig dia m’he emportat una sorpresa. Mentre l’espanyolista parlava he comprès que mai ens posarem d’acord, no, amb la Dolors no ens portarem gents bé. Aquesta senyora parteix d’una realitat que no comprenc, que no existeix, que se la ha creat ella i la gent com ella. Avui hem estat testimonis d’un acte ridícul, (no per part de l’ACN), la veu dels marginats ha parlat i ho ha fet per sobreposar-se a les nostres veus. Sí senyora Dolors, el valencià és un dialecte català, Catalunya és una nació i mai podré arribar a entendre com un català es pot doblegar a l’espanyolisme més ranci de la manera que ho ha fet vostè. La candidata del PP ha confessat que creu en una Espanya “democràtica”, una Espanya que no creu en altra nació que no sigui ella mateixa entre d’altres coses. Catalunya per res del món és una nació, i els que no acceptin el transvasament de l’Ebre són uns egoistes...
A més també ha comentat que no entén com “un nen que neix a Catalunya no pot estar escolaritzat en la llengua del seu país”. No hi ha res a fer, el PP no ens reconeix i potser ha arribat el moment de que nosaltres tampoc els reconeguem a ells. Si 3 milions de catalans emigren a Salamanca, si aquests no s’adapten i creen la seva pròpia realitat, si funden partits propis i imposen la seva llengua, si se’n porten les seves tradicions i viuen en una bombolla irreal, estaran fent el mateix que el PP català fa al nostre país, Catalunya es clar.

27 de febrer del 2008

Nova llei d’ocupació, i sense pistolers

La lluita pels drets dels treballadors ve d’antic i el candidat d’ERC a les generals ho sap. Joan Ridao, ha escollit la plaça Goya, al davant del monument a Francesc Layret, per donar a conèixer les seves propostes electorals de cara a consolidar “un treball de qualitat”, i ha proposat una nova llei d’ocupació que dupliqui la inversió pública, de l'1,25% actual del PIB al 2,5%.

Fa anys la defensa dels drets dels treballadors podia canviar-li la vida a qualsevol líder polític. Personatges com Francesc Layret o Salvador Seguí, més conegut com el “noi del sucre”, van ser assassinats per pistolers al ben mig de Barcelona, el primer al carrer Balmes i el segon al carrer de la Cadena del barri del Raval. Els seus “crims”, haver cregut en una societat més justa on els treballadors fessin respectar els seus drets.

Fent un paral·lelisme involuntari amb la lluita sindical d’individus com Layret o Seguí, el líder republicà ha donat a conèixer quines són les propostes del programa pel que fa a l’ocupació. Ridao ha assegurat que “apostem per la pluralitat sindical” i tot hi que l’economia catalana ha crescut, “estem patint una deslocalització industrial preocupant” que afecta a la nostra economia. Un dels principals reptes dels republicans catalans en l’àmbit de l’ocupació, és “resituar als aturats”. Ridao ha pronosticat que “a Catalunya 250.000 persones de l’àmbit de la construcció perdran la feina” en els propers mesos i que per a resituar aquests treballadors és necessari “invertir recursos per millorar les capacitats i la formació dels treballadors”.

També ha donat a conèixer que aquest sector, el de la construcció, és on més es donen sinistres laborals dels quatre sectors d’activitat, cal doncs segons Ridao, “una millora del marc de la subcontractació ja que a l’estat espanyol es registren el 20% dels accidents laborals de la Unió Europea.

A més el candidat republicà va esmentar que l’allau de la nova immigració obliga a fer un replantejament i assegura la intenció de decidir des de Catalunya quins treballadors extracomunitaris “poden venir a treballar al nostre país, la Generalitat ha de poder fer contractes en origen des de Catalunya”.

Volgudament o no, Joan Ridao ha exposat els objectius per a potenciar el “treball de qualitat” en un espai carregat de simbolisme obrer. Davant del monument a Layret, prop del carrer on va morir el noi del sucre, i a tres minuts de la Rosa de Foc, llibreria especialitzada en temàtica social i anarquista, Ridao ha deixat palès que els temps han canviat, que tot i no ser encara un estat independent, la democràcia ha triomfat i els drets dels treballadors a Catalunya poden millorar sense ser amenaçat a punta de pistola.

23 de febrer del 2008

“L’Associació de Veïns de Sant Cugat Propietaris de la Torre Negre” impulsen una web per a donar-se a conèixer a l’opinió pública.

Els propietaris de la Torre Negra i rodals han impulsat una web on volen donar a conèixer les seves propostes per aquest sector de Sant Cugat. El president de l’associació, el doctor Pere Feliu, va assegurar que “hi ha un desconeixement evident del que és la Torre Negra” i amb aquesta web, http://www.torrenegra.cat/ es volen resoldre dubtes i qüestions.

Al sector de la Torre Negre i rodals ja hi ha edificat un petit tant per cent, estem parlant de l’escola Avenç, del Club Natació i algun habitatge més que viu aïllat. El que proposa l’Associació de Propietaris és edificar el 16% del sector, unes 25 hectàrees, “per donar un bon final urbanístic a la nostra ciutat i per a que les petites illes edificades dins la Torre Negra estiguin ben comunicades” deia en Pere Feliu i Pujol.

El president de l’associació reconeixia que “ens hem sentit indefensos davant la demagògia de l’ajuntament i d’alguna entitat santcugatenca”. Tot i que els judicis són favorables als propietaris l’ajuntament de Sant Cugat ha distorsionat una realitat i ha emmudit quan més li ha convingut. Feliu creu que “la proposta de Nuñez i Navarro és la millor opció ja que només proposa construir un 16% i la resta es donaria a perpetuïtat per al poble”.

Pere Feliu remarcava que “els nostres drets han de ser reconeguts”, els propietaris només volen que es faci justícia, que l’ajuntament de la ciutat deixi d’actuar de forma il·legal, el president afegia que “jo no estic venent res, estic dient una realitat”. Per acabar Feliu va dir que si l’ajuntament vol comprar els terrenys “s’haurà d’endeutar uns 400 anys aproximadament”, així doncs la millor opció és construir les 25 hectàrees que proposa la constructora NN.

A la web de http://www.torrengra.cat/ s’hi poden trobar dades molt precises sobre aquest sector de la ciutat, a més d’aparèixer “iconografia pública que està a l’abast de tothom”, deia el president de l’associació, també hi apareixen informes ecologistes, ressolucions judicials, el projecte urbanístic del sector... i a més, pot servir per a que el poble interaccioni amb els propietaris d’una manera “cordial i respectuosa”.

22 de febrer del 2008

Tret en clau catalana

El pavelló Nova Icària de Barcelona va aplegar ahir el inici de la campanya electoral de Convergència i Unió. El màxim representant de la federació per aquestes eleccions generals, Josep Antoni Duran i Lleida, va clamar a favor d’un “vot intel·ligent” que prioritzi els interessos de tots els catalans.

Una setmana i un dia després de l’operació quirúrgica a la que es va sotmetre el líder democratacristià, va reaparèixer en públic en una cursa electoral que “es preveu atípica”. Sota el lema de “Respectaran Catalunya”, Montserrat Candini i més tard Artur Mas van iniciar els seus discursos davant un pavelló ple de gom a gom.

A diferència dels recents missatges d’Unió on es volia mostrar una manera de fer tolerant i de respecte envers els altres partits, el líder de Convergència, Artur Mas, va iniciar el seu parlament carregant durament contra “el PP que parla català en la intimitat”, seguit del “govern del talante, que més ben dit seria el govern del mangante” i acabant amb un revés a la “ministra de Foment, o la ministre del torment per a tots nosaltres” deia Mas encaixant un somriure.

El líder Convergent va recordar que totes les enquestes “donen al PSOE com a guanyador”, però que serà CIU el grup decisiu en les eleccions del proper dia 9, i si és així, “per qualitat democràtica governarà la llista més votada, sigui la que sigui”. Mas va recordar les paraules pronunciades per un dels dirigents del partit, en Felip Puig, que deia que “per a Catalunya el PP i el PSOE són iguals”, que el que cal fer “és votar en clau catalana per a poder-nos defensar com a catalans” i va acabar el discurs dient que “com bé ha dit l’ex president Pujol, - en aquestes eleccions- no es pot votar en blanc”.

Amb una escenografia diferent, amb el color corporatiu de fons, serpentines, senyeres i alguna estelada, va aparèixer Josep Antoni Duran i Lleida. Rebut com un heroi després de vuit dies desaparegut per la recent extirpació d’un nòdul en el pulmó dret, el representant de CIU a les generals va afirmar que el “PP i el PSOE només es posen d’acord per negar el que som i el que volem ser de cara al futur”, afegia que els catalans han de confiar en ells mateixos ja que “no podem confiar en ells -PP i PSOE-”.

Duran, amb una costella trencada i més prim de lo habitual, va assegurar que CIU serà decisiva “per a defensar els interessos del nostre país, Catalunya no ha caducat, està viva”, igual que el líder d’Unió, que ha retornat sembla ser que amb més energia i optimisme i ja avisa que CIU “no pactarà amb qui perdi”, a partir d’ara, “si la federació nacionalista és decisiva a Espanya, les llistes més votades seran les qui governin”.

17 de febrer del 2008

La Barcelona cosmopolita

“La mobilització és necessària avui, la dreta –espanyola- torna a presentar-se amb els mateixos missatges d’odi i de por de fa uns anys” afirmava el líder d’ICV, Joan Herrera, a la vigília del cinquè aniversari de la manifestació contra la guerra d’Iraq.

Ara fa cinc anys que els carrers de la capital catalana aplegaven a més d’un milió de persones sota un missatge de pau, un clam internacional que segons Herrera, “va canviar consciències”. Avui els ecologistes demanen la mobilització de la ciutadania per a que els dirigents espanyols que van donar suport a la guerra d’Iraq no optin al govern.

I és que mentre Herrera pronunciava el seu discurs, la Barcelona cosmopolita seguia construint la seva realitat. Un seguit d’activitats, com la manifestació dels mestres, l’ambient pre-electoral que es respira als carrers amb xerrades o els simples rètols de propaganda electoral, a més de les diferents exposicions de fotografies, miralls de la nostra societat, són alguns dels elements que configuren el nostre poble, en aquest cas, la vida ciutadana de Barcelona.

Els trenta set mil professionals d’escoles catalanes que es van manifestar en contra de la futura llei d’educació són un exemple de que la societat catalana està preparada per mobilitzar-se quan cal. El líder d’ICV recordava que la manifestació és una eina legítima del poble, Herrera anava més enllà i deia que “arribar a la vaga no és cap bona notícia”, però afegia que tot i això “mai s’ha de renunciar al diàleg”.

Tot i que la participació a les eleccions cada vegada és més baixa, la societat catalana no està morta. La vida al carrer és frenètica, el conglomerat d’activitats que es poden fer en un mateix moment configuren el tarannà de Barcelona, una capital oberta al món que en breu podrà influir i decidir sobre el futur de la resta de l’estat.

11 de febrer del 2008

Tractaments encegats

Malauradament sembla que molts cops els mitjans de comunicació s’obliden de fer la seva feina, abandonen la seva tasca de fer de mirall de les societats. Sovint enceguen i no informen a la ciutadania d’aquelles coses que tenen un interès considerable, coses que afecten directa o indirectament a la població i que el sentit comú hauria de donar-li un espai als mitjans.

Sembla que els mitjans de comunicació de casa s’han acostumat a fer d’una manera que obvien la crua realitat. Per interessos partidistes o per pors a col·lectius radicals, molt sovint donen veu a la minoria i callen la majoria democràtica.

Un cas actual el trobem avui mateix en la majoria de mitjans de comunicació del país. Ahir 3.600 corredors es van trobar al centre de Barcelona per participar a la Mitja Marató de la capital catalana, mentre aquests milers d’atletes corrien els 21 quilòmetres i escaig, un centenar de persones iniciaven una pedalada popular des de la Plaça Universitat de la ciutat comtal fins a Sant Feliu del Llobregat, el motiu de la pedalada, reivindicar un creixement sostenible.

Quan 3.600 atletes corren una cursa no hi van sols, els acompanya la parella, els amics, els familiars... podem assegurar que la Mitja Marató de Barcelona va aplegar a més de 4.000 persones mentre que la trobada dels ciclistes improvisats amb prou feina arribava al centenar. El tractament de la matinal atlètica, un breu de diari o una curta menció a la ràdio. El tractament de “Temps de Re-voltes”, (així és com han batejat la iniciativa reivindicativa), notícies de quart de pàgina més foto a la majoria de premsa diària d’informació general.

Aquest només és un exemple de la ceguesa mediàtica de la premsa catalana, que contribueix, com el govern, a que les minories parlin més fort que les majories.