24 de juliol del 2022

Silenci administratiu


Que Sant Cugat ja no és el que era, és una realitat que traspassa les fronteres locals del país. Recordo quan anys enrere, a qualsevol reunió deia que venia de Sant Cugat i fèiem una prèvia parlant de les bondats de viure al Vallès, de l’envejable ecosistema empresarial, la seguretat dels carrers, el teixit comercial,  els jardins, les escoles... 

Aquests últims anys això ha canviat i dir que vens de Sant Cugat és com dir que vens de Rubí, de Cerdanyola o de Terrassa, amb tots els respectes per les ciutats veïnes. 

Fer coses per reposicionar-nos és necessari, però cal escollir bé els referents i fer les coses ben fetes. Els santcugatencs arrosseguem traumes com el de Torre Negra, un conflicte enquistat que a l’Ajuntament no li dona la gana de solucionar, tampoc vol sentir-ne ni a parlar. Suposo que creuen que amb el silenci ja n’hi ha prou, que així s’acaben els conflictes... 

Però aquest silenci al que ens van acostumant és una pràctica perillosa que cap ciutadà ha de permetre. A Sant Cugat es prenen decisions que afecten a molta gent, com també és el cas dels apassionats dels cotxes històrics. 

Tinc constància que la Federació Catalana d’Entitats de Vehicles Històrics ha presentat tres sol·licituds per reunir-se amb l’alcaldessa. Volen parlar de les Zones de Baixes Emissions, de l’IVTM  i de la passió de col·leccionar art, però també conduir-lo i gaudir-lo per les carreteres del nostre país. Però a hores d’ara, l’Ajuntament segueix en silenci. Senyors de l’Ajuntament, cal que tinguin clar que tot comunica,  el silenci administratiu també.