21 de setembre de 2021

Països Catalans; emprendre amb visió emprenedora


En temps de taula de diàleg i de Diada Nacional poc hem sentit a parlar de la unitat lingüística o dels aclamats Països Catalans. Ens preocupa que els joves de Barcelona parlin menys català que els dels pobles d’interior, i sentim a parlar dels Països Catalans i cada cop els veiem més lluny, més romàntics, menys reals. Però s’apropa el moment d’evitar que els Països Catalans siguin una entelèquia simbòlica i per tant, ens cal emprendre el camí cap a la construcció real dels Països Catalans. 

Suposo que com una empresa, per construir els Països Catalans cal anar a pams, per etapes, amb més o menys pressa, però cal arrencar. I amb això vull dir que vivim el dia a dia de la política i tenim la sensació de no avançar, ens proposem objectius, ens desviem perquè apareixen distraccions, ens ataquen, ens defensem... i el temps passa i seguim igual. 

Els que volem viure plenament en català, els que volem estar oberts al món des de la nostra catalanitat, construint un estat pròsper, ens cal empènyer per a que el nostre país sigui referent. Mai construirem els Països Catalans des de la imposició, els construirem des de l’ambició de formar part d’una nació pròspera i justa. 

Anem a pams, doncs, fem la independència del Principat i treballem de valent per a que Catalunya sigui un estat digne i ambiciós. Els germans del sud, els illencs i els de la Catalunya Nord vindran, però preparem el terreny per convertir-nos en el seu referent, ideològic i econòmic, i que empenyin ells també. 

Des de Sant Cugat tenim l’oportunitat de marcar un camí ferm cap a la construcció de l’estat català i posteriorment anar conformant els Països Catalans. Suposo que cal ser conseqüent, i per això caldria que Junts, ERC i la CUP s’entenguin, i que els socialistes surtin de l’Ajuntament mentre Junts abandona la Diputació de Barcelona.  

Article publicat al setmanari del TOT SANT CUGAT

20 de juny de 2021

A Sant Cugat, com a Cervera!


Llegia l’article del Sr Soler al TOT on parlava que el govern català no respon a les necessitats del país i algunes de les seves reflexions em deixaven perplex. Al mateix temps, coneixia la notícia on explicaven que a Cervera, JxCat s’ha sumat al pacte de govern d’ERC i la CUP. 

A l’article en qüestió, el Sr Soler, insistia en dir que el govern no ens portarà a bon port, assenyalava a la “dreta de sempre” i s’atrevia a parlar de l’estatus quo, mentre repassava la trajectòria del nou vicepresident, mencionava Convergència Democràtica de Catalunya, a les Joventuts Nacionalistes, el 3%... i en definitiva, el repertori unionista de sempre, que no deixa ni vol avançar. 

Em fa gràcia que des de diferents partits espanyols, com el PSOE – PSC, critiquin al nou govern i s’animin a dir en veu alta que ERC, Junts i la CUP mantenen l’estatus quo, quan en realitat, els únics que ja estan bé així, mirant cap a la decadència en comptes de mirar cap al progrés, són els partidaris de mantenir-se a Espanya, sense arguments, sense ambicions, només per un trist i depriment pacte de fe. 

La majoria de catalans hem optat per obrir-nos al món, des de l’Estat català, sense rei, sense pors, fent costat als presos polítics, als represaliats i als exiliats, perquè mentre els partits espanyols els consideren presos i fugats, els catalans i els europeus els considerem presos polítics i eurodiputats. 

Sra Ingla, em sembla a mi que s’ha equivocat de companys de viatge. Revisi el pacte amb el PSC a l’Ajuntament i deixi d’intentar defensar el que no s’aguanta per enlloc.  

Article publicat al TOT Sant Cugat

16 de febrer de 2021

Retorn a l’hegemonia econòmica

L’economia catalana no va bé i cal fer un replantejament rigorós si volem tornar a ser un motor econòmic referent. És cert que l’espoli fiscal de la resta d’Espanya i el dèficit d’inversions són un llast que impedeix el correcte desenvolupament del país, però no han de ser excusa per deixar de buscar escletxes que ens situïn on ens pertoca. 

Tampoc hem de quedar-nos amb el discurs de la por dels autonomistes espanyolistes; el procés separatista no ha ensorrat l’economia catalana, les dades ho demostren. El que sí que ens està fent perdre dinamisme és l’actitud conformista, de derrota i d’empetitament que des d’Espanya ens volen encomanar. 

Catalunya és un país obert, cosmopolita, de gent treballadora. Aprenem mentre avancem i això ens ha de fer reaccionar per tal de recuperar l’hegemonia econòmica de fa uns anys. Alguns ens culpen dient que el “procés” ha generat una inestabilitat i una incertesa que indiscutiblement afecta a l’economia, i és precisament aquesta conseqüència la que ens ha de fer reaccionar per deixar de perllongar-la en el temps. 

Catalunya no ha de ser el motor econòmic de l’estat espanyol, sinó del sud d’Europa. Possiblement, per aconseguir-ho, haurem d’accelerar el procés independentista, però l’anhel de justícia, dignitat i llibertat no ens ha de distreure d’altres grans objectius que no poden esperar. 

Ens calen polítiques urgents que millorin el desenvolupament econòmic, que frenin l’atur juvenil i l’exili d’empreses. Les mesures fiscals actuals són abusives i com a conseqüència les empreses canvien de país. En comptes de perseguir als empresaris, escoltem-los, adaptem-nos i preparem-nos per un món obert, connectat i multidireccional. 

La nostra ciutat pot ser un entorn de proves perfecte, a petita escala, per incentivar l’emprenedoria i la innovació, la col·laboració entre el sector públic i privat, així com la creació d’un clima harmònic on les empreses creixin perquè hi troben facilitats. 

Si volem viure en una Catalunya independent encara haurem de convèncer a alguns veïns més. L’atracció serà més fàcil si Catalunya és hegemònica. Vinga doncs, a treballar! 

Article publicat al TOT SANT CUGAT