L'altre dia vaig apropar-me al Club Muntanyenc per escoltar la taula rodona sobre La situació actual de l'espai natural de Torre Negra i rodalia. Cal felicitar el periodista Jordi Pascual per la conducció, però alarmar-se pel fons de l'argumentari i els comentaris que es van sentir. Està molt bé voler preservar l'espai de Torre Negra, opinar i reivindicar idees i sentiments, però trobo al·lucinant la frivolitat i el poc respecte que es té per la propietat privada dels altres.
La meva família va heretar terrenys de Torre Negra perquè el meu besavi i avi, hi treballaven la terra. Ara, però, escolto com un grup d'ecologistes fan apologia als seus postulats anticapitalistes i a favor de la propietat pública, mentre un representant del consistori, amb to paternalista, deixa entreveure que l'Ajuntament potser anirà comprant alguns terrenys, igual que han fet amb la finca de la Torre Negra, però que els propietaris no tenen drets i que aquesta pel·lícula tindrà mal final per a ells...
Sap greu que el conflicte de Torre Negra s'hagi polititzat d'aquesta manera, i que el Club Muntanyenc - el club on em vaig iniciar al meu esport preferit, i que gràcies a Déu puc practicar cada dia – aculli taules rodones extremadament polititzades.
Durant 30 anys, alguns col·lectius han pretès demonitzar als propietaris de Torre Negra, siguin grans o petits, i a l'Ajuntament ja li ha semblat bé. La ciutadania, però, hauria de fer un simple examen de consciència i reflexionar sobre el conflicte. Algú s'ha parat a pensar en com se sent un propietari legítim quan sent que l'Ajuntament pretén expropiar els seus terrenys sense cap mena de compensació? O algú s'ha parat a pensar a qui va comprar els terrenys urbanitzables la constructora Núñez i Navarro? Podrien haver comprat els terrenys a Can Mates o Volpelleres, oi?
Segurament, qui faci un exercici d'empatia amb els propietaris resoldrà el conflicte amb dues possibles solucions: o la urbanització d'una petita part de la zona de Torre Negra (la zona entre l'escola Avenç, Club Tennis, Hípica Severino i Can Bell), o l'expropiació justa dels seus terrenys.