La Wikipèdia diu que un “tàndem” és una bicicleta en què poden pedalar més d’una persona.
També diu que el tàndem té el doble de potència de pedaleig amb un lleu increment de les pèrdues de fricció en la transmissió, i dit això, m’agradaria creure que un tàndem pilotat pel president Mas i en Junqueras seria un instrument perfecte per arribar a bon port, de manera ràpida, veraç i reeixida.
Són molts els que parlen aquests dies del nostre futur futur. Alguns, creuen que està fotut, altres, que ja està tot perdut, que si la lluita segueix essent partidista ningú més que Espanya podrà guanyar res.
Els catalans vivim un moment històric i no podem desil·lusionar-nos per interpretacions o elucubracions polítiques. Volem valorar fets, volem viure amb la convicció que el futur depèn de nosaltres i que el camí, tot i no estar traçat, està ben assenyalat per saber arribar a Ítaca.
El tàndem Mas-Junqueras és avui una garantia que no pot trontollar. La desconfiança que genera el senyor Duran a Unió no ha de ser cap impediment per soldar una aliança ferma plasmada en un programa electoral o una llista unitària. Tant se val si el projecte i l’objectiu és comú.
Ara és hora de sumar majories de forma desacomplexada. El votant de la CUP, igual que el convergent o el republicà, està avui més a prop de viure on vol viure. Cal crear aliances i encomanar l’embranzida. Encara hi ha molts votants d’ICV, Unió o Socialistes que no tenen clar quin és el destí, afanyem-nos doncs a empentar el tàndem i seguir-lo el màxim de gent possible.
Que les lluites partidistes que comencem a ensumar als diferents municipis no embrutin el procés. Tots en som responsables i una bona relació entre la CUP, ICV, ERC, CiU... no té aturador.
Article publicat al TOT Sant Cugat
També diu que el tàndem té el doble de potència de pedaleig amb un lleu increment de les pèrdues de fricció en la transmissió, i dit això, m’agradaria creure que un tàndem pilotat pel president Mas i en Junqueras seria un instrument perfecte per arribar a bon port, de manera ràpida, veraç i reeixida.
Són molts els que parlen aquests dies del nostre futur futur. Alguns, creuen que està fotut, altres, que ja està tot perdut, que si la lluita segueix essent partidista ningú més que Espanya podrà guanyar res.
Els catalans vivim un moment històric i no podem desil·lusionar-nos per interpretacions o elucubracions polítiques. Volem valorar fets, volem viure amb la convicció que el futur depèn de nosaltres i que el camí, tot i no estar traçat, està ben assenyalat per saber arribar a Ítaca.
El tàndem Mas-Junqueras és avui una garantia que no pot trontollar. La desconfiança que genera el senyor Duran a Unió no ha de ser cap impediment per soldar una aliança ferma plasmada en un programa electoral o una llista unitària. Tant se val si el projecte i l’objectiu és comú.
Ara és hora de sumar majories de forma desacomplexada. El votant de la CUP, igual que el convergent o el republicà, està avui més a prop de viure on vol viure. Cal crear aliances i encomanar l’embranzida. Encara hi ha molts votants d’ICV, Unió o Socialistes que no tenen clar quin és el destí, afanyem-nos doncs a empentar el tàndem i seguir-lo el màxim de gent possible.
Que les lluites partidistes que comencem a ensumar als diferents municipis no embrutin el procés. Tots en som responsables i una bona relació entre la CUP, ICV, ERC, CiU... no té aturador.
Article publicat al TOT Sant Cugat