24 de setembre del 2010

Tren de tardor en Vaga General

Tic,tic,tic, es tanquen les portes del tren i et quedes a l'andana. Pels pèls no has agafat aquell tren abarrotat de gent amb els vidres de les finestres entelades. No són ni les vuit del matí però l'activitat a l'estació és frenètica. Males cares, mirades perdudes i diaris rebregats es barregen amb alguns olors de xampús.

Segueixes a l'andana i t'adones que els bancs estan mullats, la rosada cada vegada té mes gana i es perllonga al màxim. Com si res, ha arribat la tardor i la fresca dóna la cara quan el sol s'amaga. Les orelles segueixen fredes, el nas ja ni el notes.

Arriba un tren, s'obra la porta, surten dos estudiants però n'entren cinc més. Les finestres tornen a aparèixer entelades i a l'interior la gent sobreviu abarrotada. En un obrir i tancar d'ulls el tren se'n va i l'andana perd vida.

N'arriba un altre, tanques els ulls entre la gent i en menys d'una hora ets a la feina. Des de la finestra veus caure fulles i intueixes un vent fresc que remou les branques i els arbres sencers.

Tic,tic,tic, ara és el despertador que anuncia obligacions. És dimecres i plou. Sense obrir els ulls saps que fora fa fred i que alguns criden que hi ha "Vaga General". Amb l'excusa de la vaga han atemptat contra els serveis públics i no podré pujar al tren, hauré de gastar benzina...

Obro un ull, l'altre també. Surto del llit i com a home lliure marxo a treballar sense manies, perquè vull viure en un país productiu, perquè vull que l’empresa guanyi diners i poder exigir un bon sou, perquè sóc ambiciós i sóc conscient del que toca, treballar, pujar al tren dels bons treballadors i seguir mirant endavant.

Article publicat el 28 de setembre a La Vanguardia.
Article publicat a directe!cat

21 de setembre del 2010

L’empresa a Catalunya abans de la independència

Catalunya ha perdut atractiu com a país d’oportunitats i la pime, puntal de la nostra societat, ha perdut competitivitat. La crisi econòmica que afecta a tot l’estat o l’entrada d’altres regions i països competidors, han provocat que Catalunya ja no sigui el mateix motor econòmic que havia estat fa unes dècades.

Espanya ens arrossega a un precipici inesquivable que només podrem evitar si ens desempalleguem del llast i potenciem l’emprenedoria del nostre país. Cal renovar el teixit productiu català amb una recuperació de l’activitat de la mà de noves empreses, que més que del sector de les tecnologies avançades, hauran de ser empreses amb una verdadera sortida en el mercat.

Catalunya ha de ser el país dels emprenedors i no ha de caure en els horitzons professionals que primen el funcionariat i mai el risc. El futur de les societats l’escriuen les empreses i les persones, i com més capital humà hi hagi, més alt serà el nivell econòmic i de progrés del país. Abans però cal que tot ciutadà de Catalunya conegui les dades objectives que ens enfonsen dia rere dia i prengui una decisió valenta i definitiva.

Segons un article publicat a La Vanguardia, mentre els nostres estudiants reben un 5% de totes les beques de l’estat, els de Madrid reben el 58%. Catalunya aporta el 22% del PIB espanyol i només se li retorna un 12%. En 25 anys a Madrid s’han construït uns 900 quilòmetres d’autovies i a Catalunya només 20 quilòmetres. Si tinguéssim Seguretat Social pròpia la nostra renda per càpita augmentaria en uns 2.400 milions a l’any.

A més, i segons el premi Nobel d’Economia Aplicada de la UB, Catalunya seria set vegades més rica sense Espanya. Després d’aquestes dades, qui visqui a Catalunya haurà de plantejar-se si vol viure com a català o vol morir com a espanyol.

Article publicat a directe!cat

20 de setembre del 2010

Tant se me’n Tura la festa de la Rosa

El parit socialista de Catalunya va celebrar aquest cap de setmana la Festa de la Rosa. El president del govern espanyol hi va assistir i va fer les promeses de sempre davant els de sempre. Cridaner, pròxim i amb un look esportiu, José Luis Rodríguez Zapatero volia impulsar la figura del sovint ofegat Montilla.

Aquesta vegada tampoc ho va aconseguir, la percepció global de l’actual president de la Generalitat, tot i el vermell de les roses, és la mateixa, grisa. A totes les Festes de la Rosa, a part de Mary’s i Kevin’s, i disculpeu els mencionats, hi ha roses, i algunes de molt maques. I normalment on hi ha roses també hi ha espines. Aquesta vegada no, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, no hi va assistir per “raons personals de pes”. Suposo que les mateixes que les del conseller d’Economia, Antoni Castells.

Tura ha assegurat que la seva absència no té res a veure amb el fet que discrepi “d’algunes relacions amb el PSOE” , però ella discrepa i avui és l’espina de la rosa. Espines doloroses que sense embuts fan mal a un PSOE amb tisores de podar.

Montserrat Tura, maragallistes , Antoni Castells... tots sobren al nou jardí socialista que només té ulls per l’extraradi del dígraf “ch”. Chacón, Corbacho i els seus amics són la cara decadent d’un socialisme sense futur, almenys a la Catalunya que vol obrir-se al món.

Els jardiners socialistes estan pelant tiges i mica en mica les espines cauen. La rosa queda despullada, sense contingut, sense puresa, sense bellesa ni conflicte. Els socialistes catalans aviat quedaran orfes de partit i el cinturó roig serà l’única veu del PSC, la veu d’un barri obrer.

Article publicat el 23 de setembre al diari El Punt.
Article publicat a directe!cat

19 de setembre del 2010

Esforç; Mas president, ETA dissolta

Esforçar-se és quan algú desplega la seva força física o moral a vèncer una resistència o a aconseguir quelcom vencent dificultats. Gairebé tot projecte interessant ha de superar entrebancs, esquivar obstacles i seguir treballant cap a la meta desitjada.

El líder de CiU, Artur Mas, ha demanat un últim “esforç” per guanyar les properes eleccions per majoria. Com en una dura cursa de fons, Artur Mas ha sol·licitat un “esprint final” i “no fallar” el dia dels comicis. “Estem en bona posició però si després, a l’esprint final, fem figa, totes les voltes que hem fet no serviran per a res”, ha alertat Artur Mas en un míting a Martorell.

Per als convergents el circuït de la cursa està traçat, no queden tants quilòmetres i tot un país els espera a meta. Només cal no defallir i ser conscients que si guanya per majoria no ha de perdre el nord i ha de potenciar l’escolta als demés. Nous equips volen competir i hauran de poder influir al guanyador.


D’altra banda però alguns circuïts poden canviar de forma o recorregut. Projectes o lluites, justificades o no, poden fer girs radicals impulsats per una demanda imperiosa més forta que qualsevol raonament formal. El crit d’un poble vol replantejaments per resoldre els seus conflictes mitjançant una solució democràtica.

ETA ha fet públic un altre document on es compromet amb la comunitat internacional a analitzar els passos a fer amb la Declaració de Brussel·les, document signat per diversos excaps d’estat i de govern i premis Nobel de la pau, on es demana a ETA un alto el foc permanent amb verificació internacional.

El document de la Declaració de Brussel·les també sol·licita al govern espanyol una resposta adequada per posar fi al conflicte basc. L’organització armada ha deixat clar que els moviments són unilaterals i incondicionals, és el primer pas per iniciar el diàleg i les negociacions. El que queda de camí, de circuït, serà el govern d’Espanya qui el marcarà.

Article publicat a directe!cat

14 de setembre del 2010

Prou complexos, parla-li català

La Plataforma per la Llengua ha publicat sis gags per demanar als catalans que no canviïn de llengua quan parlin amb els immigrants. En menys d’una setmana els gags produïts per Minoria Absoluta, paròdies contra els complexes lingüístics, han aconseguit més de 2.000 visites.

La nova campanya de sensibilització consta de sis gags de dos minuts de duració on l’espectador pot adonar-se de les paradoxes humorístiques que pateixen els catalanoparlants a l’adreçar-se als nouvinguts.

Tant la Plataforma per la Llengua com la productora Minoria Absoluta tenen clar que rient s’ensenya millor. És per això que aquests gags són una magnífica eina per a que els catalanoparlants s’adonin d’una vegada que són el referent lingüístic que pot obrir un nou món als immigrants. Hi tenim una responsabilitat i no hi podem escapar.



* Fes clic al play

13 de setembre del 2010

Vaga general; mals moments per escoltar sindicats

L’UGT i CCOO han avisat que l’aeroport del Prat s’aturarà el proper 29 de setembre. Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, secretaris generals d’UGT a Catalunya i de CCOO respectivament, han animat als treballadors de l’aeroport de Barcelona a sumar-se a la vaga general.

Orgullosos i segurs borden davant el proletariat la consigna per paralitzar l’economia. Clofolls per ser escoltats evidencien la foscor d’una societat que ja Ni vol treballar Ni estudiar. Són mals moments per escoltar les irresponsabilitats del germà dolent. En temps de crisi però, la paradoxa de l’egoisme obrer sempre apareix reflectit sota el paraigües sindical.

Contra la reforma laboral proposada pel govern d’Espanya, els dos líders obrers prediquen arreu de l’estat i exalten a crits els treballadors menys formats. Creuen que aturar l’activitat del Prat “és clau” per a canviar les coses, però el que aconseguiran és fer-nos més pobres a tots.

Diuen que “si el dia 29 és un èxit, el dia 30 les coses canviaran i el govern s’haurà de menjar aquesta reforma”. Possiblement el govern de Madrid haurà de refer la reforma laboral però mentre, la Comissió Europea seguirà creient que l’economia espanyola ha patit una recaiguda i continuarà vaticinant que serà l’únic gran país de la UE on l’economia seguirà contraient-se aquest any.

7 de setembre del 2010

Tret de sortida a les eleccions; 28-N meta o inici del canvi

El president José Montilla ha convocat les eleccions i ha encetat la cursa electoral amb polèmica lingüística. El 28 de novembre ha estat la data que Montilla, en una declaració bilingüe, ha marcat per a celebrar les eleccions “que decidiran quin camí ha de seguir Catalunya”.

Molt conscient del més que possible final del tripartit, Montilla ha reconegut que “és una de les eleccions més transcendents de la nostra història recent”, ja que per al president de la Generalitat el resultat d’aquestes seran importants per tractar la crisi, el descrèdit dels polítics, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la relació entre Catalunya i “la resta d’Espanya”.

La competició

La cursa comença i l’atleta capdavanter del PSC corre barrejant el seu característic català i el seu castellà matern, mala combinació si amb ella vol enfrontar-se a altres rivals més ben preparats. La cursa ha començat i tots els atletes tenen les seves cartes, algunes coincideixen i altres contraresten la de l’adversari. Això és un joc i qui estigui més a prop del poble serà qui vencerà.

És evident que per a guanyar les eleccions s’ha de ser conscient d’on es competeix i contra qui. Amb la regla d’or a la mà copsa l’atenció la titular del PP, Alicia Sánchez-Camacho, catalana de documents que viu al país i encara no comprèn la realitat que l’envolta.

La presidenta del PP català ha coincidit amb el discurs de José Montilla en dir que aquestes eleccions són “unes de les més importants dels darrers 20 anys de la història de Catalunya”. Sense definir el rerefons de les seves declaracions, Sánchez-Camacho ha assegurat que “el canvi a Espanya comença a Catalunya”, una frase creixent de veritat i raó.

Al PP no li interessa el debat sobre la independència, diu que es preocupa pels problemes econòmics, els problemes de la gent del carrer. Tot i les declaracions, el que no sap el partit que no reconeix l’Espanya plurinacional ni reconeix que l’11-M va ser obra del terrorisme islamista, entre d’altres, és que; Catalunya pateix un espoli fiscal d’uns 21.000 milions d’euros anuals o que en només quatre anys, el dèficit fiscal de la Seguretat Social Catalana ha estat de 13.091 milions d’euros,

Les properes eleccions del 28-N han de ser l’inici del divorci amistós entre Catalunya i Espanya. Només hi ha d’haver dues consignes; partits catalans i construcció de l’Estat propi. Aquests són els objectius guanyadors que l’atleta ha de tenir al cap.

5 de setembre del 2010

I si ETA acaba ensenyant democràcia al PP?

El grup terrorista basc ha anunciat un alto al foc a la seva lluita armada. Al comunicat d’ETA, que s’ha difós en un vídeo al diari Gara i a la BBC, els terroristes asseguren que ja “fa mesos” que van prendre la decisió de no tornar a actuar amb les armes, i han anunciat que “assumiran responsabilitats” en tres aspectes claus per arribar a una solució democràtica.

ETA treballarà “en l’articulació del projecte independentista”, “en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic” i en “la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics”. Després d’aquests aspectes “ETA es reafirma en el compromís amb una solució democràtica perquè, a través del diàleg i la negociació, els ciutadans bascos puguin decidir el seu futur de forma lliure i democràtica”.

Quan no fa ni una setmana que l’esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna va instar ETA a declarar una treva permanent, el grup terrorista ha difós el comunicat i ha alertat que si el govern d’Espanya té voluntat, “ETA està disposada a acordar els mínims democràtics necessaris per emprendre el procés democràtic”.

Tot i que el govern d’Espanya es manté en silenci estudiant la validesa del comunicat, ja podem preveure les reaccions distorsionades que prendran col·lectius com el PP i plataformes properes, que faran cas omís al comunicat i l’atacaran irreflexivament. Tot i això, per a desacreditar les valoracions que puguin prendre certs cavernícoles de l’Espanya més casposa, podem recordar les declaracions que Jaime Mayor Oreja va fer la setmana passada. L’ ex ministre d’interior i portaveu del grup Popular al Parlament Europeu deia que la banda armada ha arrossegat els partits catalans als seus postulats, “l’auge de l’independentisme és una victòria d’ETA”. Amb declaracions d’aquests tipus el PP ens mostra la distància que ens separa d’ells. L’Espanya que ells volen és l’Espanya que ens fa regurgitar.

L’alto al foc però podria ser un primer pas per a que ETA deixi les armes de forma definitiva. Les actuacions de l’Estat seran claus si s’inicien negociacions polítiques, però mentre, cal que el PP, per un temps, aprengui a tenir la boca callada i els ulls ben oberts. Podria donar-se l’estranya paradoxa en que ETA acabi fent pedagogia de democràcia al Partido Popular.

2 de setembre del 2010

El ritme de la vida

S’han acabat les vacances i mica en mica els carrers retornen a la normalitat. Els temps de descans, de reflexió i de càmera lenta ja han passat. Els cotxes tornen a circular per les carreteres, les voreres s’omplen de cares impersonals i molts canells tornen a lluir rellotges. Al setembre per a molts tornen les obligacions, el ritme real de la vida.

Pot semblar que tornar de vacances sigui una dura penitència, un mal inesquivable que a tots pertoca i a ningú perdona. La que molta gent anomena “deprepostvacances” és simplement la tornada a la realitat, a l’ordre personal que cadascú s’ha creat a mida.

Molts esperaran a cap d’any per avaluar l’any i plantejar nous projectes, i agafar aire per fer amb embranzida camí a nous destins, i seguir mirant endavant, i retrocedir la mirada i buscar errors passats, i sí, pensar en ser millor persona també. Tot això està bé però no fa falta esperar fins al gener per replantejar-se noves lluites i maneres de procedir.

Ara més que mai és moment de plantejar-se un bon inici de curs laboral, acadèmic o personal. Qui tingui “deprepostvacances” ha d’estar content de poder reviure la seva realitat, la de treballar i aixecar el seu país. Avui, quan a Catalunya hi ha més de 555 mil aturat és en definitiva, el moment de seguir reflexionant i córrer cap a la victòria, ja sigui personal o col·lectiva.

Article publicat al Diari de Sant Cugat, el dia 10 de setembre.
Article publicat al Tot Sant Cugat, el divendres 17 de setembre.