26 de novembre del 2009

Pacta sunt servanda

Els principals diaris catalans han publicat un editorial unitari en defensa de Catalunya i el seu Estatut. Amb els anys Catalunya ha vist com la seva imatge a l’estat espanyol s’ha anat deteriorant a poc a poc, i avui des d’Espanya, són molts els que no entenen les reivindicacions catalanes i les ataquen amb menyspreu.

És per això, i aprofitant que el país segueix pendent des del juliol del 2006 de la sentència del Tribunal Constitucional, que partits polítics, societat civil i mitjans de comunicació han optat per alçar la veu unitàriament i refermar-se sota el clam a la dignitat.

Aquest editorial, publicat en una dotzena de diaris, no és una crítica a les possibles retallades del Tribunal Constitucional, és una crítica a la falta de respecte que es propaga als catalans des de fa anys. L’Estatut és fruit d’un doble pacte polític que es va sotmetre a referèndum, i és per això que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i la necessitat de poder gestionar les pròpies infraestructures són condicions irrenunciables del nostre país.

Els qui no ho vulguin entendre, que comencin a imaginar una nova Espanya sense Catalunya. Ja fa temps que ha quedat clar que Espanya no vol ser plurinacional - vol ser castellana - i potser s’apropa el moment de plantar-nos i dir que Catalunya tampoc hi creu en aquest fantasiós invent.

Pacta sunt servanda; els pactes s’han de complir i l’Estatut no ha de ser retallat per ningú. És la voluntat del poble català i el principi vertebrador del nostre sistema jurídic.

Llegir Editorial

Article publicat el 27 de novembre al diari Avui.
Article publicat a la web de Reagrupament.

18 de novembre del 2009

Torneig Estatal de Corrupció

El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) ha estat la formació política guanyadora del Torneig Estatal de Corrupció. A l’estat espanyol actualment s’estan tramitant 730 casos on s’investiguen càrrecs públics per corrupció i el PSOE hi té 264 implicats.

Que no respirin els fatxendes, el PP els segueix de prop i amb 200 implicats populars aconsegueixen la segona posició del torneig. De lluny els segueixen els 43 implicats de Coalición Canaria. Aquests últims, que devien pensar que això de la legalitat no anava amb ells, han assolit una tercera posició i tot i que les illes cauen lluny, segur que se’ls podrà enviar un premi en forma de justícia, presó o multa.

Catalunya, tot i ser una nació construïda a base de treball i famosa per l’honorabilitat dels seus ciutadans, ha volgut participar en aquest trist torneig. El partit d’Artur Mas (30 càrrecs investigats) ha caigut del podi per 13 implicats de diferència envers els canaris, i Esquerra amb 5 implicats s’ha posicionat al novè lloc.

Aquestes dades, que les ha facilitat el fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, han de servir de recordatori per a que els diferents partits no aturin les purgues internes i aprenguin a treballar de cara als ciutadans, els seus oblidats representats.

Article publicat el divendres 20 de novembre a La Vanguardia.
Article publicat a la web de Reagrupament.

13 de novembre del 2009

Vergonyosa irrealitat

Un dia ens despertarem i haurem perdut la identitat. Un dia sortirà el sol i ja no serem catalans. Tant fàcil és caure en el maleït clixé de regionalitat o perifèria com despertar-se un divendres, obrir el diari i llegir que la supervivència de Catalunya depèn de deu magistrats espanyols que decideixen des de Madrid.

Segons el diari El País, sis dels deu magistrats que formen part del Tribunal Constitucional (TC) rebutgen punts bàsics de l’Estatut. Concretament rebutgen que Catalunya sigui una nació amb drets històrics i que els ciutadans d’aquest territori tinguin el deure de conèixer el català, aspectes que CIU i tripartit veuen irrenunciables.

Algun català il·lús, també inepte, respirava tranquil perquè creia que el TC estava compost per una meitat conservadora que rebutja l’Estatut, però una altra progressista que podria acceptar alguns punts...

Com podem ser tant covards els catalans? Com podem permetre que des d’Espanya es decideixin les bases de la nostra identitat? És vergonyós que aquests deu magistrats puguin decidir el nostre futur i que nosaltres tolerem que la seva veu s’imposi a la majoria parlamentària catalana. Arribats a aquest punt, vergonya em fa que encara hi hagi catalans que no siguin radicalment independentistes.

Article publicat a la web de Reagrupament.

12 de novembre del 2009

TV3 al País Valencià i el CAT a Barcelona

És trist que sigui la nostra pròpia policia qui ens multi per portar el CAT a les matrícules dels cotxes. És més trist però, que el govern del País Valencià atempti contra TV3 i faci tancar l’últim repetidor català.

El govern del peix bullit d’en Francisco Camps fa anys que treballa des del PP per dividir als catalans. Símbol d’aquesta afirmació és la tossuda picabaralla que ha mantingut amb Acció Cultural del País Valencià per anar tancant tots els repetidors de TV3 a la zona.

Per evitar el tancament del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a 1,3 milions de persones, l’ACPV està recollint signatures -en menys d’un mes ja n’ha recollit 170 mil- i intentarà evitar el tancament mitjançant la ILP de Televisions Sense Fronteres. A banda d’aquesta encertada iniciativa, som tots, no només els catalanoparlants, qui hem de dir la nostra i saber destronar als hereus de Franco.

Diuen que el nacionalisme català “ens tanca” en un moment en que el món ha d’estar obert.... aquestes mateixes persones que gosen afirmar tal tonteria sense posar-se el dit al nas, són les que amb tics dictatorials barren les llibertats del seu propi poble.

I mentre al sud de Catalunya busquen solucions per a que la incultura no ensordeixi el català, en temps de penúries econòmiques, la Guàrdia Urbana de Barcelona busca com recaptar més diners a base de sagnar als seus ciutadans. La policia de Barcelona ha començat a multar els cotxes que porten l’adhesiu CAT a les matrícules, la sanció puja a 90 euros i al·leguen que s’ha falsificat un document oficial.

Està clar que la majoria de policies seguiran fent “vista gorda” com fins ara, però com que a totes les classes hi ha d’haver algun tonto, i aquest sovint es fa urbà, és possible que d’ara en endavant vagin sortint més casos d’urbans poca-feina amb ganes de jugar a ser intolerant.

Als Països Catalans es parla català, el seus ciutadans es mereixen tenir una televisió gratuïta en català i plegats obrir-se al món. És una tasca complicada però depèn de tots nosaltres que se’ns respecti, ningú no podrà decidir què som ni què hem de sentir i un primer acte de valentia és el CAT a la matrícula!

11 de novembre del 2009

Queixar-se a BCN

Des de la capital sovint veiem com pugen treballadors del sud del país a queixar-se perquè els hi tanquen fàbriques. Avui mateix uns 200 treballadors de l’empresa Lear de Roquetes han visitat Barcelona i no per fer turisme, sinó per demanar més suport al govern, sí, el mateix suport que fa unes setmanes demanaven els pagesos de Tarragona.

Quan venen del sud podem pensar que venen de lluny i més si venen a queixar-se. Alguns pensaran que allò no va amb ells, passaran pel costat, potser ho veuran a les notícies, ho sentiran a la ràdio, però si tenen feina tot anirà bé, la vida seguirà.

Gran error el de no veure Barcelona com el punt neuràlgic del país on ja està bé que qui s’hagi de queixar ho faci a la capital. Per a normalitzar el nostre país cal que hi hagi consciència nacional, que es vegi Barcelona com a centre de gestió i la perifèria com la germana que és. Una Catalunya forta és una Catalunya unida, sigui de dretes, d’esquerres, d’independentistes o no.

No podem caure en l’error d’oblidar o deixar de banda les rodalies o les terres més allunyades de Barcelona. A Roquetes hi tenim germans, catalans que han de treballar, patriotes que parlen català i enriqueixen la llengua amb el seu dialecte. No podem permetre més divisions ni pedres a la pròpia teulada.

6 de novembre del 2009

Els temps estan canviant

L’escenari sembla el mateix però els actors venen i van. Són temps de denúncies on les males actuacions surten a la llum i els corruptes paguen pels seus mals. Són temps de canvis i la política al nostre país o bé morirà o bé renaixerà.

El primer secretari del PSC, i en aquests moments president de la Generalitat, José Montilla, s’adreçava per mail a tots els militants socialistes explicant que aplicaran “tolerància zero contra la corrupció”. Montilla s’ha adonat que la primera poma podrida és socialista i que si no ho talla d’arrel, la irrealitat vermella que viuen s’acabarà per sempre.

D’altra banda, el president del Parlament Ernest Benach, reconeixia que si les formacions polítiques del Parlament “no són capaces de reaccionar, la societat els escombrarà”. Ha plantejat mesures per “passar a l’acció” i potenciar la confiança dels ciutadans que ha descrit com a “cansats i decebuts”.

Aquestes dues reaccions són encertades i la premsa les haurà d’anar seguint de prop si no volem que caiguin en l’oblit. Durant aquest any abans de les eleccions la premsa catalana haurà d’estar molt alerta i no deixar-ne passar ni una.

Si tots posem de la nostra part la política podrà sobreviure durant aquest últim any de tripartit i a les properes eleccions podrà iniciar-se la renaixença política que tants anys hem esperat, l’escletxa de llum que ens permetre treballar per a que Catalunya s’obri al món. Els temps estan canviant, està clar, però depèn de nosaltres escollir el clima on volem viure.