25 d’octubre del 2011

Llunes Delicatessen; emprendre a Sant Cugat


Són temps de crisi i com molts saben també són temps d’estalvi i de bones idees. Conscients d’aquesta situació i veient com amics propers emigren a altres països en busca de feina, la meva parella i jo ens hem proposat engegar un projecte que feia temps se’ns passava pel cap.

El projecte empresarial consisteix en oferir al nostre poble un producte selecte, original i de molta qualitat, que ja existia a Catalunya però que era del tot desconegut a les nostres terres. L’hem batejat amb el nom de “Llunes Delicatessen” i de moment es pot trobar en exclusiva a les Xarcuteries Feliu Gríful.

El projecte comença només amb un producte però el nostre objectiu és el d’anar incorporant petites joies artesanals del país, fer-lis un rentat de cara i poder-ho oferir a mercats que encara no havien tingut l’oportunitat de conèixer l’article en qüestió.

Esperem de tot cor que tots els qui proveu les “Llunes Delicatessen” quedeu amb un bon regust de boca. Nosaltres, seguirem perseverant i treballant de la millor manera possible per poder descobrir nous productes i anar-los donant a conèixer.

www.llunes.cat

12 d’octubre del 2011

Els esclaus de l'aire

Són les set del matí i sona el despertador,  l’atures i  a palpentes obres el llum. Engegues l’smartphone i comences a rebre spam al correu. Els esborres, revises si hi ha algun mail interessant  i deixes la safata d’entrada neta. 

Continues endavant i al tren t’entretens amb el twitter. Fas alguns comentaris i els teus seguidors comencen a pensar; “-Mira, aquest ja s’ha despertat”. Sovint però, alguna piulada sorprèn i comences a rebre notificadors, més mails que diuen que s’està escampant el  teu missatge. 

Arribes a la feina. Engegues l’ordinador i sí, efectivament la bústia ja està plena de correus. Comences a contestar-los, a ritme frenètic, sense mirar enrere, encegat en un món on només tu, el teu teclat, pantalla i ratolí existiu i voleu existir. No pares fins que un cop més la bústia està controlada. Les demandes estan ateses i les comandes estan enviades. 

És l’estona del descans. Revises Facebook i veus que el món va bé. La gent propera segueix avançant. Revises les capçaleres dels diaris i t’adones que la flama resta encesa i que cada cop som més. Obres Linkedin, veus qui t’ha llegit el perfil i de tant en tant atens algun missatge. Si saps d’alguna feina, que com et va la vida, si estàs agust treballant, si t’ha servit el màster...

A la feina segueixes pendent del correu. És tard i ja surts. Et comuniques amb els amics via correu i revises altres aplicacions com WhatsApp o MessengerBB. Queda poca estona per anar a sopar i estàs cansat. Prefereixes escriure abans no parlar. Redactes alguns correus, estàs en contacte amb qui has d’estar en contacte i la història es repeteix. 

Durant la setmana no som esclaus de l’aire, som esclaus de la tecnologia i de la rutina que nosaltres mateixos ens hem creat. Som nosaltres mateixos els botxins que dissenyem la gàbia o el camí a seguir. Els qui decideixen com volem viure o amb qui. Què fer o què no fer. 

 Així doncs, sapiguem aprendre a caminar lliures i organitzem-nos com millor sabem. Ser esclaus de l’aire algun dia ens permetrà volar, i serà quan estiguem volant que mirarem a baix i ens adonarem que ja hem aconseguit un dels nostres objectius. Ser lliures, estar oberts al món i decidir des de Catalunya. Només la independència ens farà lliures, només l’Estat propi ens obrirà al món.

Article publicat a directe!cat