Doncs jo sóc una d’aquelles estranyes víctimes que han topat amb un animal, el meu cas és el de xoc frontal amb un gran porc senglar, sense sinistre total però amb tot el frontal lateral abonyegat i un ensurt que encara dura.
Després d’una llarga nit de festa tornava cap a casa quan de cop un porc senglar va treure el cap per una carretereta estrena a la vora de la Rabassada. En aquell moment em vaig convertir en víctima i botxí alhora. El meu cotxe quedaria uns dies tocat però havia impactat contra un animal i les rodes del cotxe encara rajaven sang.
Quan em vaig recuperar de l’ensurt l’animal no hi era, mal ferit havia fugit bosc endins en busca d’un lloc tranquil i fosc, molt probablement per morir-hi en pau.
És sempre quan una cosa t’afecta en primera persona que t’interesses, et documentes i intentes cercar solucions. Segons un informe del RACC, l’any 2006 a l'estat espanyol, van haver-hi 10.154 accidents de carretera amb implicació directe d’animals. Aquests mateixos van provocar 954 ferits i 23 morts.
La majoria de les víctimes mortals han patit accidents provocats per gossos (40%), porcs senglars (30%) i cavalls (20%). Aquestes són unes dades que no es poden obviar i s’ha de buscar solucions, no només d’interès humà sinó també per a la supervivència dels animals.
Els experts del RACC recomanen que “es condueixi atentament i respectant les senyals”, això es tot. Jo em pregunto si no es podria anar més enllà i tancar trams de carretera deixant poques zones de pas per als animals, però on el conductor pugui comptar amb la presència d’un animal que vol creuar la carretera i per tant, hi circuli amb més precaució.
Potser és quelcom que s’ha de debatre amb més cura del que s’ha fet fins ara. Per la meva part només puc dir que aquesta matinada he matat un pobre animal, un animal jove que no hauria d’haver mort i ho ha fet per una mala gestió per part de l’ajuntament.
Em pregunto un cop més si no seria millor que l’ajuntament de Sant Cugat deixés de gastar diners en cartells que il·legalment encoloma als terrenys privats de la Torre Negra i invertís en seguretat, en vetllar per la fauna de Sant Cugat construint tanques al voltant de les carreteres on cada setmana atropellem animals indefensos.
11 d’octubre del 2008
2 d’octubre del 2008
Tirar del carro
per
Lluís Feliu, Periodista
Ara més que mai toca tirar del carro. Un estudi elaborat per l’IESE i Adecco assegura que per tercer trimestre consecutiu, la taxa d’ocupació a Catalunya ha augmentat més ràpid que la mitjana espanyola.
El nostre país continua creant nous llocs de treball i amb 3.550.000 ocupats hem arribat a un nou màxim històric. Tot sembla bonic i la crisi queda enrere si memoritzem aquestes dades, però la realitat és més complexa i va més enllà. L’estudi ILCA de l’IESE i Adecco també assegura que l’increment de població activa al nostre territori ha provocat que creixi la taxa de desocupats i especialment l’atur entre joves.
La taxa d’atur jove a Catalunya és menor que el que pateixen les altres comunitats analitzades a l’estudi, (Madrid, Galícia, País Basc, Aragó, Andalusia, País Valencià i Catalunya), però la xifra ha arribat al 16,7% i s’espera que a finals d’anys palpi ja el 17,4%. Què farem doncs en una societat on els joves no treballen? On el jove es queda a casa i no pot ajudar a fer créixer el seu país?
Potser és ara el moment d’arriscar, de ser més emprenedor que mai i buscar forats al mercat on fer-se fort.
El nostre país continua creant nous llocs de treball i amb 3.550.000 ocupats hem arribat a un nou màxim històric. Tot sembla bonic i la crisi queda enrere si memoritzem aquestes dades, però la realitat és més complexa i va més enllà. L’estudi ILCA de l’IESE i Adecco també assegura que l’increment de població activa al nostre territori ha provocat que creixi la taxa de desocupats i especialment l’atur entre joves.
La taxa d’atur jove a Catalunya és menor que el que pateixen les altres comunitats analitzades a l’estudi, (Madrid, Galícia, País Basc, Aragó, Andalusia, País Valencià i Catalunya), però la xifra ha arribat al 16,7% i s’espera que a finals d’anys palpi ja el 17,4%. Què farem doncs en una societat on els joves no treballen? On el jove es queda a casa i no pot ajudar a fer créixer el seu país?
Potser és ara el moment d’arriscar, de ser més emprenedor que mai i buscar forats al mercat on fer-se fort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)