11 d’octubre de 2017

Van i venen

Aquests dies s'està parlant d'algunes empreses amb seu a Catalunya que marxen o valoren marxar del país a causa de la situació política del país. Poden agradar-nos més o menys però són decisions corporatives que hem de respectar. Al sector de la banca hi ha algunes condicions, al sector de les assegurances hi ha públics objectius ben marcats... i en totes les empreses, totes, les decisions impliquen fer viables els projectes.



Unes empreses marxaran, algunes vindran i altres tornaran. És normal, ho hem de viure de forma natural, sabent que les empreses busquen estabilitat evitant tots els riscos possibles. Ara bé, anunciar un canvi de seu fiscal prescindint de part de la informació, opinar sobre el context o incitar a la fuga d'empreses, és actuar de mala fe.



Algunes empreses han decidit marxar perquè tenen coll avall que Catalunya esdevindrà un Estat independent. Algunes d'aquestes empreses són les mateixes que des de fa mesos alerten dels perills de la independència. Ara però se'ls ha vist el llautó i han escollit girar l'esquena al mercat català.


Les empreses estan vives, evolucionen i s'adapten als mercats. El que ha estat passant aquests dies no és propi d'empreses que analitzen el mercat i prenen decisions tenint en compte totes les conseqüències. Algunes d'aquestes empreses - fugides han menyspreat el mercat català. Unes han fet números i han pres la decisió de prioritzar la clientela espanyola, però no han fet pedagogia, no han gestionat correctament la seva comunicació.



Ara que alguns ja han marxat val la pena acomiadar-los sense rancor i seguir avançant, obrir els braços i preparar el terreny per rebre totes les empreses que vindran. El mercat català cal que es faci respectar, no li cal generar boicots ni castigar a ningú. Avui i demà, simplement, caldrà que seguim avançant amb el tarannà que ens caracteritza; esforç, seny, innovació, creativitat i passió.



El canvi és una oportunitat per millorar, la crisi una obligació per innovar i la independència el camí per desprendre'ns de la mediocritat, assolir l'excel·lència i carregar-nos d'ambició.

Article publicat al TOT Sant Cugat
Article publicat a directe!cat

8 de setembre de 2017

Calent, calent

Mai abans t’havíem sentit tan a prop, mai abans havíem conegut la teva escalfor, mai havíem estat tan calents. Et somniàvem des de petits, t’intuíem però encara mai t’havíem pogut veure la cara. Ens deien que era un somni d’estiu, que eren les hormones, que amb els anys ens passaria... però ens has seguit traient la son i ara que et tenim al davant estem més trempats que mai.

T’escrivíem poesies, et cantàvem i ens imaginàvem caminant lliures. No érem els primers en flirtejar-te, els avis i els pares ja ho feien, però nosaltres som aire fresc, nova energia que es prepara per mirar-te a la cara i aprofitar el moment. No seràs mai un grapat de sorra que s’esmuny entre les mans, ho tenim clar.

I avui, que sabem que encara no ha arribat el dia, mirem el cel blau, els arbres, la brisa, l’olor a terra mullada i seguim treballant, anem a munt i a vall i quan parem, encara que sigui un instant, et somniem tot sabent que en menys d’un mes ens coneixerem.

Fa temps que et sentim caminar, que sentim com remous estómacs, robes somriures i fas caure alguna llàgrima. I ara, mentre arriba el nostre moment, seguim somniant i pensant en el dia en que la nostra particular aventura serà una realitat històrica i canviarà el futur de les generacions.


A poques setmanes del referèndum vinculant et veiem i ens preparem pel dia que et puguem tocar. T’agafarem de la mà, et somriurem i mai més mirarem enrere tot sabent que un somni s’haurà fet realitat.

Article publicat al TOT SANT CUGAT
Article publicat a directe!cat

8 de juliol de 2017

Torre Negra since 1976

Podria ser l’eslògan d’una samarreta però en realitat simplement és l’any en el qual el PGM va dibuixar Torre Negra com a zona edificable. Han passat anys i han sortit bolets per aquelles contrades; el Trade Center, Col·legi Europa, ESADE Creapolis, la Costa del Golf... i els propietaris, especuladors o no, han anat a parar tots al mateix sac. 

L’Ajuntament de Sant Cugat treballa per preservar la zona des de fa anys però el que està fent també, és no tenir en compte els drets dels propietaris. Els polítics que han passat per l’ajuntament de Sant Cugat durant aquestes dècades s’han anat trobant amb la patata calenta de Torre Negra i han mirat que no explotés mentre ells han estat al capdavant de la ciutat. 

El temps però dóna perspectiva i permet valorar les coses en fred, de forma assossegada. Han passat més de tres dècades i es constaten vàries coses; l’Administració ha actuat de mala fe al negar el trasllat de l’edificabilitat de Torre Negra a altres zones (com s’ha fet en molts casos), ha jugat amb l’opinió pública posant tot el poble en contra dels propietaris i ha quedat en evidència al no saber reconduir una situació fàcil de conciliar des d’una institució pública com és l’Ajuntament. 

Defensar Torre Negra és un clam majoritari que ens ha d’unir a tots els santcugatencs. Però a quin preu? Permetent que l’Ajuntament trepitgi els drets dels propietaris? Permetent que es faci ús de la propietat privada de franc? Convertint part dels hereus de la pagesia del poble en enemics? Mirant cap a un altre costat perquè és més fàcil?

Els propietaris de Torre Negra, a banda de guanyar als tribunals, han buscat tot tipus de solucions com la d’urbanitzar el 16%, fer permutes amb terreny municipal o fins i tot realitzar canvis amb terrenys d’altres municipis. El temps passa, i en comptes de seure i solucionar el tema, l’Ajuntament segueix amagant el cap sota l’ala i pretén eternitzar l’afer Torre Negra. 

L’altre dia tothom criticava la noia que rellogava el seu pis de protecció oficial amb la plataforma Airbnb, però el que fa l’Ajuntament de Sant Cugat amb els terrenys privats de Torre Negra no és molt diferent. 

Article publicat al TOT SANT CUGAT

13 de juny de 2017

Romans i gals

Aquesta setmana he renovat el DNI i he tornat a viure una situació que ni recordava ni volia recordar. Vaig intentar evitar anar condicionat per la meva ideologia i fer un exercici d’observació.

El que em vaig trobar, a banda de moltes persones indignades per la mala organització, va ser un parell de policies que no sabien parlar el meu idioma i que tampoc sabien llegir el meu nom. Passada la recepció, a l’altra banda del mostrador, un grup de funcionaries castellanitzant noms i lluint credencials amb lanyards (penjolls) amb la bandera d’Espanya.

No m’hi volia sentir, però assegut allà al davant, jugant amb l’índex, amb l’adreça postal i pagant els 10 euros de rigor en efectiu (encara no accepten targetes de crèdit), vaig veure clar que encara som colònia, que Espanya va endarrerida i que tenim pressa, molta pressa per independitzar-nos i treballar per esdevenir un estat del primer món. Després de renovar el DNI vaig tenir la mala sort d’anar a espetegar en un bar on, mentre em menjava un entrepà, tenien posat un programa de TVE.

Escoltava com parlaven de la ludopatia i dels iaios i famosos que s’aficionen cada dia més a jugar al bingo, i mentre em deprimia entenent la realitat del país veí recordava un article d’El País on deien que Berga ja vivia d’esquena a Espanya... Sortia del bar amb l’esperança de no haver de tornar a veure els funcionaris/colons però obstinat que demà els nostres funcionaris no copiïn les males pràctiques dels funcionaris espanyols i es converteixin en treballadors del servei públic, i no només representats de l’estat.

I ara el que més m’emprenya és trobar una nova funda per al DNI. La que portava ha quedat desfasada i no sé si trobaré fundes catalanes per cobrir el nou DNI espanyol.

Article publicat a El Punt Avui
Article publicat al TOT Sant Cugat 

10 de gener de 2017

Som al 2017, m’ho crec i m’adapto

De cop i volta hem fet un salt i ja estem el 2017. Un nou any, nous reptes, objectius i molts propòsits per fer més productives les nostres empreses. Realment han passat uns dies, unes setmanes i sembla que en deixar enrere el 2016 tot canviarà.

La veritat és que el 2017 no tot ha de canviar. Les coses bones, les accions productives que hem estat realitzant durant l'exercici anterior han de seguir al mateix ritme. Ara bé, el nou any serà llarg i és cert que algunes tendències ens marcaran.

Si volem incrementar les vendes durant els pròxims mesos de l'any haurem de començar a conèixer una sèrie de conceptes com són les plataformes en directe, les aplicacions de realitat augmentada, l'ultra visibilitat, el vídeo immersiu o els xatbots.

Aquest últim any, des de la teva empresa o des d'una institució propera, has creat alguna campanya a Facebook Ads o a Google Adwords i possiblement l'has mesurat a partir del reach (la visibilitat). Segur que també t'has deixat sorprendre per alguna foto o vídeo en 360°, per un article sobre els xatbots, els softwares d'intel·ligència artificial dissenyats per a realitzar tasques de forma autònoma, les ja més conegudes per tothom aplicacions de realitat augmentada, que gràcies a Pokémon Go tothom ja ha provat o coneix, o les plataformes en directe com Periscope, Facebook Live, Snapchat, o Instagram, xarxes socials que segur que competiran aquest any per liderar els directes.

A l'entorn digital aquest serà el nostre 2017. Entremig passaran moltes coses, apareixeran bolets, desapareixeran sigles, i si fem bé les coses anirem creixent i assolint objectius. Cada vegada hi ha més empreses, estigueu amb els ulls ben oberts que segur que moltes empreses del nostre costat comencen a iniciar-se amb aquestes cinc grans tendències.

Article publicat al TOT SANT CUGAT