Fa unes setmanes vaig anar a fer unes gestions a un Ajuntament proper a Sant Cugat. Vaig presenciar com els servidors públics s’adreçaven inicialment en català als ciutadans que feien les seves gestions.
Després del primer Déu vos guard en català, ràpidament canviaven a l’espanyol, però alguna de les persones assistents eren asiàtiques i àrabs i no entenien ni el català ni l’espanyol. Ho vaig veure clar, l’administració pública té una responsabilitat cabdal pel que fa al servei, a l’atenció i a la integració, però potser haurien de millorar els seus protocols.
L’Ajuntament de Sant Cugat té l’oportunitat de convertir-se en un referent lingüístic que estimuli la integració mitjançant un protocol valent. Segons l’Institut Català d’Estadística el 91% dels santcugatencs parla bé el català però només 4 de cada 10 l’utilitzen. Si volem revertir aquesta situació, l’Ajuntament té l’oportunitat de canviar el protocol d’atenció a la ciutadania i encomanar a altres Ajuntaments el seu mètode d’atenció a la ciutadania.
Aquest nou protocol podria establir que totes les gestions de l’Ajuntament fossin sempre, cent per cent en català, però si algun ciutadà no entén el català, se’l podria citar un dia i hora concret, i oferir gratuïtament el servei de traducció o interpretació per poder fer les seves gestions en el seu idioma.
D’aquesta manera quedaria clara la importància de conèixer la llengua, es podria detectar qui no parla català – per poder-li oferir classes gratuïtes de català – i faríem, des de Sant Cugat, un pas important per normalitzar la llengua.
Sant Cugat té l’oportunitat de ser un referent lingüístic que encoratgi a la resta d’Ajuntaments del país a dignificar i dotar el català de la importància que es mereix. Fem necessària la nostra llengua, igual que fan tots els països del món.
Article publicat al TOT SANT CUGAT