Torno tard de la feina després d'una jornada llarga. A la porta de casa un cotxe mal aparcat i a la casa del costat un parell de llanternes. Dos joves intentant accedir a un habitatge. No ho dubto, truco als Mossos. Arriben i parlen amb els okupes. M'espero rere la tanca escoltant totes les mentides. No me'n ser estar i surto a dir que tot el que han dit és fals. Els okupes insisteixen, diuen que porten dies instal·lats i que ja han passat a saludar els veïns.
La policia "entra" i un minut més tard "surt" dient que tenen raó i que poden quedar-se. Impotència, incredibilitat i molta ràbia. Els Mossos marxen mentre els okupes ho celebren, riuen però tot canvia quan un altre veí arriba a casa. Ens truquem, sortim al carrer a escridassar-los perquè marxin a casa seva. Minuts més tard truquem a la policia alertant d'una baralla.
Mentre esperem als policies, amb molta tensió, arriba el punt d'inflexió. Securitas Direct ha rebut un salt d'alarma i un dels seus agents arriba decidit a estroncar l'okupació. Amb l'empresa de l'alarma pel mig, la policia està obligada a procedir el seu protocol. Crispació, però els veïns no afluixem, els okupes no volen sortir... passen les hores i surten. Són les 4h de la matinada i en dues hores sonarà el despertador, iniciarem una nova jornada. Els okupes marxen cap casa. No, disculpeu, m'he oblidat d'un detall final. Surten, obren la porta del seu BMV i intenten "pilotar el cotxe" sense adonar-se que van beguts. Els policies els aturen i segueix la discussió.
Catalans, santcugatencs, veïns... quin país ens quedarà quan la propietat privada ja no tingui cap valor i els joves no coneguin la cultura de l'esforç? Em nego a normalitzar l'okupació, em nego a acceptar quelcom tant averant com és aquesta usurpació de la propietat privada, de la intimitat i els valors vinculats al sacrifici i a la superació col·lectiva i personal. Stop Okupació, ara i sempre!
Article publicat al TOT SANT CUGAT